cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
28°

Vuitanta-vuit anys després

Diumenge que ve farà vuitanta-vuit anys que es proclamà la II República. Vuitanta-vuit anys més tard vivim en una monarquia «instaurada» pel dictador general Franco, una forma d’Estat, un reino, com diuen els anuncis oficials, de cada vegada més posada en qüestió per la ciutadania.

Començaren les universitats catalanes, també les del centre de l’Estat, i el mes de febrer aquí a la UIB, convocant referèndums demanant què t’agradaria: república o monarquia. Aquest mes d’abril i març hem vist la iniciativa a pobles pioners com Artà, Valldemossa, Alaró, Sencelles, Porreres...i Palma també, el diumenge passat. Iniciatives ciutadanes sense cap transcendència més enllà d’un acte cívic, exercir el dret a decidir de manera simbòlica.

Aina Comas regidora d’Artà ho deia a un article, la llavor ha germinat. De cada vegada som més qui pensem que s’ha de poder canviar la Constitució de 1978, en molts articles, entre ells aquest, la forma d’Estat. Després dels escàndols públics de l’emèrit rei Juan Carlos, la seva abdicació va semblar que reforçaria la imatge positiva cap a la institució monàrquica. Però, sembla mentida, el seu successor en Felip VIè aconsegueix just el contrari, amb el seu discurs del 3 d’octubre del 2017.

Vuitanta-vuit anys després l’esperit republicà de molta gent, joves i majors, del segle XXI segueix ben viu. Hem conegut la història de la II República molts anys amagada, hem sabut de les seves dificultats, dels seus encerts. No tot foren flors i violes, és cert. La balança s’inclina més cap als encerts, les perspectives que s’obriren que no els desacords, les errades.

Durant anys ens contaren la història que interessava als colpistes de Franco: els anys republicans foren un desgavell, justament només ens parlaven del Front Popular, mai del Bienni negre de les dretes al govern. Havien de justificar l’aixecament militar, la guerra, la repressió posterior. Havien d’injectar la por als vençuts, als exiliats, i a les seves famílies, les amistats... Ho aconseguiren en part, el silenci dels vençuts es féu present, ho saben bé els néts i nétes de tants represaliats, afusellats, que reclamen justícia històrica i acabar amb l’oblit.

El dissabte 13 d’abril s’ha organitzat una Marxa pel Dret a la Memòria, organitzada per la Plataforma per la Democràcia que es va estrenar amb una mobilització global el passat 23 de març, Per defensar un altre dels drets amenaçats pels feixismes que vénen: el dret a la memòria.

A les 17 h des de la plaça del Tub fins al cementiri de Palma, on s’ha previst un acte organitzat per l’associació Memòria de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, a les 18 h.

Un acte més com tants altres que s’organitzen any rere any al voltant del 14 d’abril als pobles de Mallorca i de les Illes. Vuitanta-vuit anys després continuem reivindicant la memòria de tantes persones, homes i dones que visqueren la República, que la defensaren, que moriren per les seves idees, o altres que visqueren el dur exili, obligats a deixar ca seva, per salvar la vida. També d’aquelles altres que romangueren aquí, en el silenci i la por, i altres que sense haver viscut la República lluitaren, junts, contra el feixisme, per aconseguir la democràcia.

Un homenatge, un record, una commemoració de les persones que creuen en la democràcia i estan disposades a defensar-la, també ara, vuitanta-vuit anys després, a través de l’exercici dels drets civils, com és el vot.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris