cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

El nostre PER de cada dia

Ho va dir no fa gaire en Cayo Lara, a Palma del Río, (Còrdova) que no entenia com hi havia gent progressista andalusa que pogués defensar el dret de decidir a Catalunya. No ho va argumentar des de la retòrica estantissa de la unitat d’Espanya ni tampoc de la ressuscitada «Unidad de destino en lo universal», ni des d’efluvis (altrament dit flatulències) místics patriòtics, ni res que se li assembli. Ho va fer invocant l’economia. L’economia andalusa i espanyola. I ho va dir ficant el dit dins la nafra. Si els catalans s’independitzen amb què pagarem el PER, bé ara és diu unes sigles més pomposes i més modernes, però en Cayo ho va dir així.

Procuraré no fer demagògia amb aquest subsidi agrari que afecta, actualment, sis o set comunitats autònomes. Segurament el PER té molta llegenda urbana al darrere. Si a mi no m’agrada que diguin que a les Illes no necessitam cap mena de subvenció de res, via descompte de resident per exemple, perquè tots som rics i anam grassos de butxaca, he de ser honest i tampoc no he de trivialitzar sobre aquest subsidi encara que hi ha gent que pensi que és un pegat foradat a una problemàtica complexa i que no és aquesta l’alternativa per al desenvolupament econòmic d’aquestes zones més desafavorides. També deu ser cert, com en totes les parts que es mouen diners, que hi deu haver frau amb diversos graus i picaresques. El fet innegable és l’afirmació de Lara: necessitam els vostres diners. Més clar, aigua. Sense tenir haver tingut en compte, aquest home d’esquerres que deu ser capaç de manifestar-se, amb tots els meus respectes, per Palestina o pel poble Saharaui, que hi ha uns drets reconeguts per organismes internacionals i que ell els deu exhibir però a l’hora de parlar de la teca no serveixen. Allò que volen, religiosament, és el nostre PER de cada dia.

A un altre que li ha entrat coïssor ha estat a en Pablo Iglesias. Gairebé li ha caigut la coeta de l’ensurt. S’ha sabut aquests dies que les clavegueres de l’estat s’han posat de costat del Poder i han fabricat proves que difamassin els morats. A Alemanya es parla com el Watergate espanyol. Al senyor Iglesias, li ha entrat la vena sentimental i ha dit que, aquest cas, ha estat el major atemptat a la democràcia espanyola després del 23 F. Té la pell prima el de la Complutense. Està bé que es queixi amargament, ara el que no està bé és que sigui tan curt de mires, que només vegi la busca del seu ull i que la coïssor que li produeix no li permeti veure l’abast general del tema. Les clavegueres de l’estat han actuat contra Podemos però també ho han fet contra l’independentisme, per exemple. També és un atemptat a la dignitat humana la situació dels presos polítics catalans i n’Iglesias calla com un mort, de la mateixa manera que va callar i no hi va anar ni va dir res, a la manifestació catalanista feta a Madrid fa unes setmanes. Des del cantó català fa estona que es diu que l’atac que pateix l’independentisme és un atac contra els valors democràtics, però ni n’Iglesias, ni els Comuns-Colaus, volen assumir-ho i juguen a fer la Tuta i la Ramoneta.

Qui haurà de fer-la, se’ns dubte, serà el meu ex company de la UB, Xavier Pericay. Li han entrada fins al mànec. Puc posar-me dins la seva pell. Com pot sentir-se una persona que ha picat pedra, que ha invertit molt de temps,- i un prestigi intel·lectual, reconeguem-ho- edificant un projecte com el de C’S i que ara li haguin pegat una coça a l’os de la cama, per no dir a una lloc més elevat, amb la qüestió d’en Bauzá. Es clar que ha de plegar per dignitat. Ho va dir, o ell o jo. Ell ja hi és. Que és a Europa, em diran? No. És arreu. Bauzá, convertit en icona per Rivera, farà campanya a les municipals i autonòmiques. La seva presència a les llistes europees li confereixen un aire d’Esperit Sant que el farà ser present per tot. I tu, Xavier, hauràs de conviure amb ell. Si és que no te’n vas...

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris