cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 14°
12°

Més de #1000motius

Fa poc que m’he fet Twitter. Bé, mentida. Me’l vaig fer fa temps, però fins ara no l’he començat a utilitzar d’una manera més activa. El meu activisme polític sempre havia estat en assemblees i al carrer, però la necessitat de ser present a les xarxes socials una vegada vaig presentar la meva candidatura a la Crida per Palma va esdevenir innegable. Em va costar poc habituar-m’hi, entre likes, repiulades, comentaris i fils, supòs que per allò que la meva generació som semi-nadius digitals. I xerrant de Twitter i candidatura, la veritat és que la rebuda va ser prou calorosa.

I després van començar els insults. Va ser arrel de la notícia de l’acció simbòlica que va dur a terme la Crida per Palma el 23F, on vam canviar el nom de la placa de la Plaça de la Guàrdia Civil pel de Plaça de l’1 d’Octubre, rebutjant, entre d’altres, la presència de l’Exèrcit, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a la nostra illa i convidant-los a partir (‘Que se’n vagin i no tornin més!’). Els comentaris a Twitter en aquest vídeo en concret foren els més virulents: fea (el més repetit), cosa con gafas, se nota que folla poco, paleta, boba, i un llarg etcètera. Comentaris o arguments de caire polític i ideològic? Gairebé cap. Tots ells dirigits cap el meu físic, la meva aparença, la meva suposada manca d’activitat sexual, o insultant directament la meva intel·ligència. Comentaris proferits amb odi cap a una dona pel simple fet de ser-ho. Comentaris escopits amb ràbia per l’extrema dreta, per persones afins a partits que proposen derogar la llei de violència de gènere, o que volen retrocedir més de trenta anys en els drets sexuals i reproductius de les dones. Comentaris que el meu homòleg masculí no ha rebut (tot i que n’ha rebut d’altres també menyspreables), o al menys no per ser un home.

N’hi ha que encara s’estranyen de la poca presència de dones en posicions destacades en tots els àmbits (laboral, polític, social...), ‘en ple segle XXI!’, que diuen... Però, realment ho veieu tan estrany? Quan qualsevol persona s’exposa públicament, les probabilitats d’escarni cap a aquesta augmenten considerablement, és cert. Però el qüestionament i constant judici als quals les dones es veuen sotmeses, dones que decideixen, no sense innumerables pors, dubtes i inseguretats, donar una passa endavant per ocupar aquells espais que ja fa massa temps són masculinitzats, això només ho sabem nosaltres.

I aleshores vaig decidir que aquest seria un dels meus #1000motius per sumar-me a la vaga feminista del 8 de març. Per això i per un avortament lliure, gratuït, segur i sense cap límit d’edat. Per això i perquè ens volem vives, lliures i amb vides dignes. Perquè necessitam municipis feministes que respectin els drets de les dones treballadores. Perquè el feminisme em dóna allò que l’odi em vol prendre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris