cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

No molestar als senyors! Una historia de neocaciquisme al Port de Sóller (I)

07-03-2019

En aquestes línies explicaré una història que he viscut en carn pròpia i que per a una persona que es dedica a analitzar el poder i com aquest funciona ha estat tot un regal. El caciquisme se’l defineix com el règim polític que va regir la societat espanyola entre la segona meitat del segle XIX fins a la Segona República. Un règim caracteritzat per l’autoritarisme i una simbiosi perfecte entre política i grans empresaris en que imperava el regne del favor. No obstant, alguns autors segueixen definint l’actual règim sociopolític espanyol de neocaciquil. Una mostra ben clara d’això, han estat els múltiples casos de corrupció político-empresarial recents. En el món acadèmic anglosaxó han definit un dels trets característics del neoliberalisme com crony capitalism, que significaria capitalisme d’amics. Un capitalisme caracteritzat per uns vincles densos entre les elits polítiques i les econòmiques.

Tal com ja hem argumentat a d’altres ocasions, la vida social als ports s’ha caracteritzat històricament sovint per una combinació d’abandonament institucional i explotació econòmica voraç. Això s’ha vist en els darrers anys en que la vida marinera dels ports ha estat apropiada, les classes populars expulsades, i les zones portuàries convertides en noves mines d’explotació turística cada cop més elititzades o gentrificades.

En el cas del Port de Sóller hem assistit a una transformació radical de la seva fesomia i també de la seva vida -fons i forma van de la mà-. A principis dels 2000 es va dur a terme el Pla d’Excel·lència Turística del port que tingué com a principal fites l’esbucament dels magatzems de la base naval militar i també la restauració dels oratoris de Sant Ramon i Santa Catalina. Aquesta darrera convertida en Museu de la Mar que obrí les portes el 2004 i les tancà el 2012 amb el pretext de la crisi. En els anys de la corrupció galopant (Matas-Munar) és quan es comencen a dur a terme tota una sèrie d’actuacions i propostes que apuntaven cap a la conversió del port en una gran màquina de fer diners de la qual s’havien de treure de l’escenari allò que molestava: les classes populars locals i les seves activitats. I sobretot treure els pescadors del mig. Uns projectes que aixecarien una forta resistència social tant per part de restauradors, pescadors, com dels moviments socials com per exemple Sóller on ets?

Aleshores s’iniciaren les obres de reforma i ampliació dels molls. En teoria es guanyava una zona que havia estat dels militars. Emperò aquella zona havia de ser pels iots dels milionaris i es presentà un megaprojecte que, entre d’altres coses, contemplava la construcció d’una gran superfície comercial que fou fortament contestada per la societat. Gràcies a la mobilització s’aturà el projecte, però a canvi se planificà la defunció dels pescadors ja que des de llavors, any 2005, no tendrien un espai en condicions. L’estiu de 2012 ja ens trobam amb un port totalment canviat: la banda dels molls reformada pel Govern de les Illes Balears i la banda de les platges i el nou passeig pel Ministeri de Medi Ambient.

La finalització de les obres del Port de Sóller coincidiren amb el moment més profund de la crisi, però ja es començava a sentir el batec d’una nova època daurada del port, o fosca segons es miri. L’espai públic guanyat es convertirà bàsicament en una gran terrassa, els centenars de nous amarratges són ocupats fonamentalment per grans embarcacions de gent forana –es passa de 165 amarratges a 450-, locals comercials desapareixen per convertir-se en bars i restaurants, comença a aterrar alguna franquícia i finalment irromp amb molta violència el lloguer turístic que farà que, per exemple, el barri de pescadors de Santa Catalina es pugui qualificar d’un autèntic hotel. Les obres públiques adreçades a impulsar la turistització han estat un gran èxit des del punt de vista empresarial, però un desastre social de grans dimensions. La vida al port ha mort (o quasi bé és morta).

Després d’aquesta introducció, que pensam ens pot ajudar a contextualitzar la problemàtica, arribam al punt que ens ocupa i preocupa. Tal com ja s'ha explicat, el Port de Sóller ha experimentat una profunda transformació urbana i econòmica en els darrers anys, tot essent un dels canvis més importants l'ocupació dels espais públics portuaris per un creixent nombre de terrasses de bars i restaurants, que està vinculat a l’eclosió de nous bars i restaurants.

En aquest context, la pastisseria de Can Tambora, un negoci familiar que es present a Sóller des de 1845, es va renovar el 2010 per tal d’adaptar-se als canvis que s'havien produït al port i passà a ser cafeteria-pastisseria. Aquest canvi es produí en vistes a que el trànsit rodat s'havia restringit substancialment a la primera línia i gent del poble que acostumava a anar-hi a comprar ho deixà de fer ja que no hi podien arribar amb el cotxe. I aleshores, la pastisseria sol·licità autorització a l'entitat Ports de les Illes Balears -òrgan encarregat de la gestió dels ports de la Comunitat Autònoma que no són competència de l'Estat-. Així, la temporada de 2011 s'autoritzà l'ocupació parcial d'una voravia del port que confinava amb la terrassa de l'estació terminus del tramvia al port que és el bar-restaurant Mar y Sol. En aquell moment, el propietari d'aquest restaurant interposà una sèrie d'al·legacions perquè se llevàs aquella terrassa del costat de la seva. No obstant això, l'administració portuària desestimà aquelles al·legacions i reafirmà l'autorització que es renovà fins el 2013.

Cal recordar que un any després d'aquella autorització finalitzen les obres de reforma del Port de Sóller i des de llavors el trànsit rodat a tota la zona està molt restringit. Així mateix, el tramvia de Sóller, que és fonamentalment una atracció turística, ha augmentat de manera espectacular les seves freqüències, el nombre de vagons -nomenats ara combois-, i per suposat el nombre de passatgers -a partir de 2013 se supera el milió de passatgers-. D'aquesta manera, un dels grups empresarials que més s’ha beneficiat d'aquestes reformes és el vinculat al ferrocarril. El tramvia de Sóller és propietat junt amb el tren de Sóller de l'empresa Ferrocarril de Sóller. En torn a aquesta empresa s'ha construït tota una mitologia sobre la capacitat emprenedora de la burgesia sollerica i un relat romàntic sobre el tren i el tramvia, fins al punt de ser presentats com peces de la identitat del poble de Sóller. Lluny de ser una expressió del bé comú o col·lectiu –encara que la societat sollerica si que defensa tot el que representa el patrimoni ferroviari-, el Ferrocarril de Sóller és una màquina d'acumulació de beneficis espectacular que representa a la perfecció les desigualtats incrustades a la societat sollerica i també una clara mostra de la penetració turística en totes les dimensions i aspectes de la vida social del poble. Així, des de l'esclat de la crisi els ingressos del Ferrocarril han passat de 7,8 milions d'euros al 2010 a 12,4 milions el 2017. A més, el negoci ferroviari de Sóller, al qual el govern més corrupte de la història de Balears li amplià la concessió d'explotació del suposat servei públic el 2005 fins el 2055, està estretament vinculat amb tot un paquet d'activitats que comprenen: el restaurant Mar y Sol, les excursions amb barques per la costa nord fins a sa Calobra i el restaurant de sa Calobra. Així, tota la cadena de valor de la producció turística associada al ferrocarril queda atrapada dins la mateixa xarxa corporativa. Arribats aquí, s'ha d'advertir que el mateix propietari del restaurant Mar y Sol (Don V) també és un important accionista de l'empresa Ferrocarril de Sóller, de la qual posseeix un 12,56% del capital a través de dues societats. Això no és anecdòtic tal com veurem més endavant, atès que aquesta participació en la societat del ferrocarril li atorga una posició de força important i una alta capacitat de seducció front les administracions públiques -tots els partís polítics i tots els nivells de l’administració-.

Imatges de la visita de Mariano Rajoy junt amb Don V. del dia que feu el míting al Port de Sóller al restaurant Mar y Sol, 22/06/2016 (font: Twitter de M. Rajoy: https://twitter.com/marianorajoy/status/745595303693287424).

Don V, que recordem que és propietari del restaurant Mar y Sol, accionista del Ferrocarril de Sóller, i a més propietari de nombrosos locals comercials del port, edificis i també grans finques rústiques de la zona de la Vall de Sóller, va aconseguir que finalment a principis de juliol de 2013 es retiràs l'autorització de la terrassa de Can Tambora a la zona del servei del port. A partir d'aquest moment és quan es fan molt evidents unes formes dures i opaques del poder, exercides fonamentalment per treballadors públics de Ports de les Illes Balears, que més aviat semblava que estaven a sou de Don V. Així, el personal públic comunicà verbalment a Can Tambora que hi havia un "paper de Madrid" que prohibia ubicar una insignificant terrassa a la voravia que justament es trobava al costat de la terrassa del restaurant Mar y Sol. Les raons esgrimides deien que eren per motius de seguretat. Aquell document mai es va arribar a mostrar. L'administració mai aixecà un informe tècnic -fins allà on tenim coneixement- i pràcticament d'un dia per l'altre, la pastisseria hagué de deixar aquella ubicació per traslladar-se temporalment a una altra ubicació. Com que es tractava de salvar la temporada, simplement obeïren als tècnics de l'administració pública i mudaren la terrassa de voravia, per tal de continuar l'activitat. Com observareu més endavant, mai va existir el "paper de Madrid" i aquella decisió de l'administració es realitzà simplement a partir d’una exigència que feu per escrit l'empresa Ferrocarril de Sóller.

Des del mes de juliol de 2013 fins el desembre de 2018 la situació de Can Tambora es va mantenir sense gaire daltabaixos, encara que mentre la majoria dels negocis tenien autoritzacions per a les terrasses triennals, ells la tenien de caràcter anual. A la tardor de 2018, cap el mes de novembre, els responsables tècnics de Ports de les Illes Balears s’adreçaren a Can Tambora per comunicar-los-hi verbalment que havien de deixar la terrassa que havien ocupat durant cinc anys. De bell nou, es tractava de comunicacions verbals sense cap document oficial per enmig. Ficar por al cos a l’estil d’altre temps. La preocupació que un negoci familiar, que havia començat la seva activitat cap el 1845 i que s’havia anat adaptant als bojos i accelerats temps actuals, hagués de tancar les portes era cada cop major. Aleshores, entre el mes de novembre i el mes de desembre, alertats pels “avisos” dels tècnics de Ports, es comença a sol·licitar documentació per escrit a l’administració pública. Tanmateix aquesta informació no ha arribat. Pot ser és que no existeix, però això no ho sabem. El que sí segueixen són els “avisos” dels treballadors públics que diuen que la terrassa de Can Tambora desapareixerà degut a que Don V. ha sol·licitat una nova terrassa per a un altre local seu que està a primera línia del carrer Marina prop del moll i aquesta nova terrassa fa que totes les altres s’hagin de “reordenar”. Aquest reordenament significa que hi ha dos establiments que conserven unes terrasses d’uns 100 m2, que el nou local de Don V. també tendrà una terrassa de les mateixes dimensions, i que la terrassa de Can Tambora desapareix. L’única terrassa de tot el Port de Sóller que desapareix és la de Can Tambora, però des de Ports de les Illes Balears diuen que és una reordenació del port. L’estanc del Port de Sóller havia ocupat el local de Don V. uns 80 anys i amb la finalització de la moratòria dels lloguers comercials de renda antiga l’estanc hagué de tancar les seves portes i cercar un nou emplaçament. CBRE, agència immobiliària amb seu a Los Ángeles i la major empresa mundial del sector, és l’encarregada de comercialitzar el vell local de l’estanc del qual encara ara (1 de març de 2019) no hi ha inquilí i del qual es demana una renda mensual de cinc mil euros (terrassa inclosa). Com és de suposar una renda d’aquesta quantia difícilment la podrà pagar un negoci familiar i el més probable és que hi entri alguna franquícia, tal com ja ha ocorregut a bona part de Mallorca i també ja s’ha començat a donar al Port de Sóller amb ( per amb ) l’arribada del Cappuccino.

Imatge de l’estanc del Port abans de tancar les seves portes i anunci de CBRE (font: Associació Cultural Port de Sóller: https://www.facebook.com/849537341739998/photos/pcb.1355370324490028/1355369984490062/?type=3&theater)

A començaments de 2019 sense rebre encara cap notificació oficial, el personal tècnic de Ports de les Illes Balears augmenta la seva pressió verbal per a que s’alliberi la zona del port ocupada per la terrassa de Can Tambora. Se comunica que la decisió es ferma, però encara no s’ha rebut cap resposta a la sol·licitud d’ocupació de la zona de servei del port registrada per Can Tambora. Davant l’absència de notificació oficial i les creixents pressions, es sol·licità una reunió amb els responsables de Ports de les Illes Balears. Una reunió celebrada el 29 de gener de 2019 en la que hi vaig participar i a la que hi assisteix també el Director General, Xavier Ramis Otazua, qui ens comunicà la decisió de no renovar l’autorització per ocupar la zona de servei de ports a Can Tambora en base a criteris tècnics i ens adreçava a seguir la via judicial si no hi estàvem d’acord. Segons les seves paraules: el millor és que un jutge ho determini. El Director General deixava la política en mans dels jutges, una manera de fer política que s’està convertint en regla en els darrers temps.

Donat que el Sr. Ramis es recolzava en criteris tècnics per tal de denegar la terrassa, vaig sol·licitar poder consultar els criteris tècnics amb els quals es prenen aquestes decisions. La sorpresa fou que no hi ha cap tipus de criteri tècnic publicat. No existeix cap tipus de regulació i en tot cas els criteris tècnics són els que estableixen els tècnics. Malgrat sembli una frase de Groucho Marx, aquesta és la situació. D’aquesta manera es confirmava el ja conegut dèficit democràtic relacionat amb la gestió de ports. Unes infraestructures que malgrat afectar profundament la vida de les persones, es gestionen de manera opaca i allunyada de la societat. Així, per exemple, en la gestió del Port de Sóller la població de Sóller i l’Ajuntament de Sóller no hi té res a dir ni res a fer. Així mateix, en aquella reunió del 29 de gener de 2019 tornàrem a demanar la informació completa que ja havíem sol·licitat a finals de novembre de 2018.

Ivan Murray Mas, Doctor en Geografia per la UIB i Màster en Ciències en Sostenibilitat Ambiental per la Universitat d’Edimburg.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Xec, fa 7 mesos

Gràcies Ivan i gràcies dbalears per publicar-ho (més enllà de si qualque imatge i qualque nom emprat no és del gust de qualcú).

A Menorca també ens tenen "preocupats" aquesta gent de Ports (PSOE, perquè tothom sàpiga de qui parlam) amb les obres a Fornells, on sembla que estan obsessionats (no sé si directament en Marc Pons o qualcú altre) amb fer un edifici allà on no el troba necessari ningú més. Primer van dir a la gent des Mercadal que per fer les obres s'havien de menjar l'edifici -ep, van acceptar que no fos una cantina, però com a mínim cosa de serveis...- i clar, perquè no s'aturés la cosa l'ajuntament va aprovar que es fes amb aquest edifici. Després han anat veient per Fornells que no tenia sentit que allà hi hagi d'haver aquest edifici i s'ha aconseguit que el Parlament insti el Govern a deixar de banda l'edifici en qüestió.

Ports, però, va tirant endavant. En Marc Pons diu que no farà cas del Parlament i Ports publica projectes amb cantina inclosa! Si no hi ha res amagat qualsevol diria que a can PSOE estan obsessionats amb fer cantines (o altres edificis molt necessaris perquè sí).

Valoración:5menosmas
Per Clara aroca frau, fa 7 mesos

Com a neta de la persona que surt a la fotografia i com a membre de l'Associació Cultural del Port de Sóller, vull expressar el meu total desacord amb la utilització de les imatges agafades, sense cap tipus de consulta, de la pàgina de Facebook de l'Associació. Des de l'associació volem deixar clar que cap de les persones que en formen part hem donat el consentiment per agafar imatges de la nostra pàgina. Ja com a neta de l'estanc, em pareix una falta de professionalitat inqüestionable donar una versió dels fets, referents a la part que parla del nostre negoci familiar, sense haver consultat amb ningú de nosaltres els motius pels quals hem canviat recentment d'ubicació. No em vull pronunciar sobre la problemàtica sobre les terrasses del port de Sóller, però sí que em pareix totalment i innecessari utilitzar imatges, noms, i negocis d'altres persones totalment alienes a la polèmica. M'agradaria, en nom de tota la nostra família, demanar al diari balears que retires les imatges del meu padrí, i que la pròxima vegada que es vulgui contar alguna cosa del nostre negoci, almenys es procuri contrastar les informacions, exercint de manera correcta la gran professió que és el periodisme ben fet.

Valoración:-3menosmas
Per Biel Vaquer, fa 7 mesos

gran article Ivan, esper ansiós la 2a part.

Valoración:4menosmas
Per Manuel MOntaner, fa 8 mesos

El propietari del Mar y Sol, no es diu Vicenç Sastre?

Valoración:7menosmas
Per Joan, fa 8 mesos

A Manacor passa una cosa semblant. Diversos empresaris han intentar remodelar edificis a dins el casc urbà per fer un hotel d'interior, però la normativa urbanística de Manacor no ho permet, excepte clar, en el cas que es faci una llei expressament per autoritzar un hotel.

I per beneficiar a qui es va fer aquesta llei?. Segur que no us caldrà pensar molt. "Vamos R".

Valoración:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris