cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 24°
24°

Què poden fer les institucions per augmentar la presència del català als mitjans de comunicació?

Des de fa anys he mantingut que les institucions públiques pròpies de les Illes Balears han promogut i finançat més instruments per anar contra la normalització de la llengua catalana que a favor.

Les institucions d'aquí (no cal dir les espanyoles) han destinat més recursos a mantenir estructures contràries a la recuperació de la nostra llengua que a potenciar les favorables. Algun dia esper posar dades exactes a aquesta tesi.

En un dels àmbits on els polítics que ens han governat han enterrat més recursos econòmics per perjudicar la recuperació de la llengua pròpia de les Balears és els dels mitjans de comunicació.

La passada legislatura va ser especialment dura en aquest aspecte. Durant l'actual, s'ha continuat privilegiant els mitjans que ataquen els intents de normalització de la nostra llengua per damunt dels que la defensen (i la 'practiquen').

Queda poc marge per rectificar i no tenim cap confiança en que hi hagi cap voluntat de fer-ho, però tot i amb això, deixam aquí apuntades algunes idees (segurament millorables) per si, en un futur pròxim, hi ha polítics amb voluntat d'apostar per la plena recuperació de la nostra llengua en l'àmbit de la comunicació de masses.

  • Revertir la tendència de retallar el pressupost destinat a IB3 i fer que la televisió de les Balears, augmenti la inversió destinada a les produccions festes en català a les Illes Balears.

  • Promoure un acord amb les generalitats per garantir la reciprocitat de les ràdios i televisions públiques i la col·laboració per fer produccions i canals temàtics conjunts.

  • Garantir, legalment i tècnicament, que es pugui veure a les Illes Balears tota quanta televisió en català existeix avui: TV3, Esports 3, À Punt, Barça tv...

  • Legislar perquè TVE faci tota la seva programació doblada o subtitulada en català

  • Garantir que tota la producció aliena de les televisions privades es pugui rebre en versió doblada o subtitulada en català.

  • Garantir que les agències d'informació proveesquin peces informatives en català i que l'Agència Catalana de Notícies pugui tenir una delegació a les Illes Balears.

  • Que el Consell posi a disposició dels mitjans de Mallorca tot l'arxiu de la TVM.

  • Que els portaveus de les institucions facin declaracions per als mitjans, bàsicament, en català i que, en tot cas, siguin els mitjans que subtitulin les declaracions.

  • Que el suport institucional als mitjans estigui vinculat a la Llei de Normalització Lingüística.

  • Que s'obrin (en el cas del Govern que es reforcin) línies de suport a l'adaptació a la llengua catalana de continguts als mitjans

  • Que la llicència a les ràdios municipals vagi lligada a que la programació pròpia sigui feta, cent per cent en català, per evitar estafes com la de Ràdio Calvià.

  • Que es consideri legítima i legal qualsevol emissió o repetició de ràdio que estigui feta en català.

  • Que es mantenguin i s'augmentin els ajuts als diaris en català.

  • Que s'augmentin els ajuts a la Premsa Forana.

  • Que es reconegui la gran tasca feta per la Premsa Forana i per l'Associació Voltor.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tsf, fa 7 mesos

Tant de bo Tomeu Martí aquestes idees que proposes arribessin a bon fi, la normalització lingüística seria molt més fàcil.
Per desgràcia estem lluny d'aconseguir-ho no veig molt d'interès ni per part dels polítics ni per part de la població,
Em rebenta veure persones que presumeixen de ser mallorquins i veus que els seus néts els diuen "abuelos" en comptes de "padrins",
Segons diuen ells, "abuelos" queda millor.
Quina pena que em donen

Valoración:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 7 mesos

--«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat».
Estanislau Aguiló (1907)

--«Mossèn Alcover s’aixecà enmig de religiós silenci per demanar que, responent a la identitat que els ajuntava, haguessin l’acord anhelat de donar-los, a tots els homes de les terres on és parlat el nostre idioma, l’honorable dictat de catalans, i que per a tothom fossin tinguts per tals».
Pere Oliver i Domenge (1906)

--«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana».
Enric Prat de la Riba (1906)

--«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans».
Josep Lluís Pons i Gallarza (1873)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoración:3menosmas
Per arg, fa 7 mesos

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoración:3menosmas
Per "Castella mos roba", fa 7 mesos

No està mal el text gramaticalment.

Són els catalans els qui empran malament la seva
llengua, són ells els qui han de aprendre i han de
esser normalitzats. Els nostros "gurus" mos han fer perdre la correcció gramatical.
Ès convenient que els catalans no emprin cosas com:
en el, en la, la qual, el qual, ens, i la inversió de
pronoms etc.
Per cert usas la contracció "als" que no existeix.
A favor no empras "qual".
La a àtona se ha de pronunciar ë i en altres dialectes
com valencià i lleidetà e, exemples: casas, parlan.

Valoración:-6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris