cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 14°
12°

Diumenge de l’Àngel, ens toca votar

Tindrem dues cites electorals en els pròxims mesos. El diumenge de l’Àngel, dels Pancaritats dels pobles, anirem a votar per triar un nou Congrés i Senat. Un mes més tard, triarem els Ajuntaments, els Consells, el Parlament nostre i el Parlament europeu. Quasi res!

Aquests dies llegireu molts articles d’opinió analitzant les causes de l’avançament electoral. Repartiran responsabilitats, no tot es perd per una banda, és evident. També és cert que esperàvem més coratge i seguretat per part del Sr. Sànchez però s’ha trobat minat des de dins, pels qui teòricament són companys de partit. Ara carrega la responsabilitat damunt els partits que no votaren els seus Pressupostos, quan no ha estat capaç de fer un gest per tal d’iniciar el diàleg seriosament, ha actuat com si tingués majoria absoluta i no era així.

Tots els partits estaven preparant les municipals i autonòmiques, ara hauran de posar en primer terme la cita del 28 d’abril. Sabem que les dretes es presenten dividides, seran tres les ofertes. Un PP amb el bagatge de corrupció que l’electorat no oblida. Un Ciudadanos que vol presentar-se de centre i mostra la seva cara més dretana i agressiva amb n’Inés Arrimadas. El tercer, VOX, ultradretà, amb missatges anti-feminismes, xenòfobs i racistes, que apel·la al pitjor del segle XX que hem viscut, autoritarisme i repressió, les seves eines.

Les esquerres han vist els resultats de les eleccions andaluses. L’abstenció afavoreix que partits amb pocs vots tinguin una representació parlamentària. Resultats de la llei electoral que ni PP ni PSOE han volgut reformar mai.

El missatge de la participació serà el majoritari, és evident. Per vèncer l’abstenció d’aquelles persones que parlen de desencís, des de l’esquerra caldrà d’una banda, reconèixer errades i de l’altra, comprometre’s a dur endavant accions polítiques amb valentia, amb coratge, com han demostrat aquí, a les nostres Illes, amb el balanç legislatiu, exemplars, de les lleis d’Igualtat, de Canvi climàtic, de Residus, de Concertació social, de Regulació del lloguer turístic...i me’n deix segur. O els resultats de creure en el Consell com a institució autonòmica, amb més competències, amb accions valentes en serveis socials, o promocionant l’Agència de Disciplina Urbanística, per exemple. I no ens oblidem dels grans resultats que han donat per a la gent, els governs d’esquerres com el de Palma, i tants altres pobles de la nostra illa.

Estic totalment d’acord amb la proposta que feia en David Abril al nou mitjà digital www.illaglobal.com a l’article 28 d’abril: què faran les esquerres? Us reproduesc un paràgraf: Si el 2004 Progressistes es va erigir en l’opció unitària de totes les esquerres de les Illes per fer front a l’autoritarisme de l’era Aznar, el context actual de revifament dels feixismes i el viratge extrem de totes les dretes conviden a construir opcions unitàries i mínimament il·lusionants, que evoquin la sororitat feminista de tots els col·lectius i minories agreujats pel discurs feixista: feministes, gais, lesbianes, rojos, sindicalistes, republicans, verds, indepes.

I com piulava l’altre amic Miquel Àngel Llauger: «28-A a les Illes: una candidatura de molta gent, d'esperit antifeixista, amb candidats que agradin a tothom, el missatge principal de la qual sigui la denúncia d'un estat malalt d'autoritarisme».

Per aquí hem d’anar treballant, deixau-me que hi afegeixi el meu desig: amb una candidatura encapçalada per una valenta dona, per exemple.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere, fa 3 mesos

Avui tanco una etapa per obrir-ne una altra.

Som en un moment clau en la història del nostre país. Jutgen líders polítics i socials per voler posar urnes i crec que cal moure el país. I perquè el país avanci, ens hem de moure nosaltres.

El passat octubre vaig presentar, amb molts companys i companyes, el corrent Sobiranistes que tenia l'objectiu d'acabar amb el replegament de Catalunya en Comú i amb les dinàmiques de la vella política que empetitien l'espai dels Comuns.
Durant aquests últims mesos aquestes pràctiques s'han multiplicat i el balanç ens situa molt pitjor del que esperàvem:

1️⃣S'ha canviat l'ideari per la porta del darrere, sense cap tipus de debat participatiu, esborrant els ideals fundacionals dels Comuns: ja no es parla de república catalana, ni del procés constituent amb el dret a l'autodeterminació en el seu centre.

2⃣Després de la marxa d'en Xavier Domènech hi ha hagut una voluntat d'eliminar la pluralitat i s'ha fet neteja de persones que representaven el projecte inicial.

3⃣En nombrosos municipis, veiem com els Comuns es presenten partits. Veiem com candidatures amb lògica superadora i amb capacitat per fer-se amb alcaldies o mantenir-les, pateixen la competència de candidatures oficialistes de Catalunya en Comú. Sempre amb els mateixos actors com a protagonistes. És el cas de Girona, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Sant Boi o Terrassa. Fins i tot, podria passar a Badalona contra Dolors Sabater.

4️⃣La direcció de Catalunya en Comú ha tingut una posició tèbia sobre la repressió, arribant a obviar en moltes ocasions el concepte "presos polítics" l parlant en tercera persona quan tenien el company Nuet processat.
L'exemple més flagrant d'aquesta posició tèbia l’hem pogut veure les darreres setmanes. Mentre jutgen el govern del nostre país, mentre liders polítics i socials són acusats al Tribunal Suprem per posar urnes, el principal missatge i obsessió de Catalunya en Comú ha sigut defensar l’aprovació del pressupost del PSOE. Aquesta ha estat una actitud obsessiva que constrastava amb un PSOE passiu amb l’aprovació del pressupost de l’Estat. S'ha fet de crossa d’un partit socialista que ha estat incapaç de fer cap gest per una solució democràtica entre Catalunya i Espanya, per rebaixar la pressió de la repressió o pel diàleg.

Estem en un moment clau en la història del nostre país. Estan jutjant líders socials i polítics per voler posar urnes. Un moment en què toca estar a l'altura. Estar a l'altura contra la repressió i per a construir un futur. El diàleg o les garanties democràtiques no es poden condicionar a l'aprovació d'un pressupost.

No em rendeixo ni em resigno. Deixo el grup parlamentari de Catalunya en Comú per poder renovar col•lectivament el projecte dels Comuns. Perquè no vull renunciar a la regeneració democràtica que cal a Catalunya, així com a la modernització de l'agenda de polítiques públiques. Des del compromís amb els valors dels comuns, i perquè aquest projecte és més necessari que mai pel futur del nostre país.

Faig aquest pas individual, per poder fer passos col·lectius que ens permetin emprendre nous camins i dibuixar la necessària renovació dels Comuns.
Perquè tenim un país per construir, que s’ha de construir des d’una visió sobiranista d’esquerres.
Si volem que el sobiranisme progressista lideri un nou país cal que passin coses. I cal que les persones empenyem perquè passin. Cal moure el país. Avui em moc jo. Demà serem nosaltres.

Elisenda Alamany

Valoración:3menosmas
Per Pere, fa 3 mesos

Oblidau-vos de votar Podemos, idò. Votau partits propis o dels Països Catalans.
Illa global? És clar: espanyola, europea , del món, del globus terraqui i de la Via Làctea. Tots globalitzats, colonitzats, esclavitzats...

Valoración:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris