algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

'Miosid' Bauzà

Primer reconèixer que el títol no és original. Basta clicar a sant gúguel (així, a la portolana, o a la manacorina) per adonar-se’n que el mot Mio Cid per referir-se a l’ex senador i ex tantes coses ja circulava cap a l’any 2010. Disculpes per no ser original. Acceptades, doncs, començarem a debanar l’escrit d’avui.

A uns, la notícia de la dimissió – o potadeta- del subjecte ens va aplegar just en el punt d’iniciar la migdiada, com seria el meu cas, d’altres se’n degueren témer mentre dinaven – esperem que no fessin mala via ni tampoc els fes mal- i uns altres potser encara amb les mans entre els fogons. Aquest sí corrien el perill d’iniciar una petita catàstrofe quotidiana: cremar el dinar.

Els seguidors de la nostra confraria que bé podria dur per títol honorari Solidaris amb Babieca, de tot d’una mostraren una certa alegria. Les xarxes socials s’ompliren de comentaris enginyosos uns, d’altres de gust més que dubtós i d’altres que semblaven tret del cul d’un cove d’alatxa estantissa, de pudents que eren.

No crec que jo tengui cera del Corpus ni tampoc em crec revestit d’ornaments que em donin empriu a pontificar-hi una mica, però sí a dir-hi, humilment, la meva. Contràriament als de la meva gavella – no sé si arribam a garba- la meva alegria, si ha existit, ha estat continguda i niala. I ben aviat s’ha trasmudat en preocupació. Per això he triat el títol, perquè, al mercenari castellà, se li atribueix guanyar una batalla al moros després de mort. I en Bauzá n’ha guanyada una, no gens menystenible, després que a tort i a dret li hagin cantat les absoltes com tot cadàver – encara que sigui polític- es mereix.

Lliguem dos caps. La no proclamació de na Mar Nicolau com a candidata del PP a Inca i la fuita d’en Bauzá del PP. Ambdós fets tenen com a denominador comú l’anticatalanisme. La primera, per la pressió que ha fet VOX acusant-la de radical perquè sembla que a les xarxes socials es va posicionar contra la barbàrie repressora de l’1O, a Catalunya. El segon, ja ho saben, amb una carta de quatre pàgines on deixa el PP per ser massa tou amb la catalanitat. Se’n vagi o no se’n vagi literalment a VOX, la passa ja està donada i apunta en aquesta direcció. Què ha fet el PP en el cas d’Inca? Després de quatre escainades a les xarxes socials i dos moviments interns del partit han substituït na Mar Nicolau per en Félix Sánchez. Na Mar té un perfil més mallorquinista. S’expressa habitualment en català a les xarxes socials, és una jove independent de sigles – encara que això no és cap garantia de res-. En canvi, en Félix no el conec tant, tot i que va ser alumne meu, però crec que en les sensibilitats mallorquines té la cotna més dura que na Nicolau.

Amb la fuita d’en Bauzá, encara que els ex seus l’han volguda desprestigiar dient que se n’ha anat perquè aviat no tendrà cadira senatorial, deixa una estela, i no ho confongueu amb una herència, sinó que, marxant cap als redols de VOX, que els seus ex col·legues creuran que és un camí i tendran l’excusa perfecta per plomar el pseudoregionalisme de pa amb fonteta d’en Company i virar cap a postures més extremistes i radicals, per la dreta, és clar! (Si és que necessitaven algun pretext).

Per tant, la maniobra de Bauzá ha estat més hàbil i alhora més funesta del que molts es pensen. S’ha evitat la humiliació d’una incineració pública per part dels seus i alhora els ha mostrat el camí a seguir, no el de la fuita, sinó l’ideològic. Crec que no li haurem d’agrair res, que hagi marxat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris