algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
15°

La infantilització de les anàlisis de la precarietat laboral i vital

De les societats líquides, descrites per Zygmunt Bauman, passarem, en expressió del mateix Bauman i de Carlo Bordoni, a les societats en estats de crisis, i, d'aquestes, a les societats del descens, de les que en parla, per exemple, n'Oliver Nachtwey. Val a dir que aquestes societats en crisis, i d'ascensors socials descendents tenen com a característiques cabdals una desdemocratització de la democràcia (el que s'ha anomenat postdemocràcia); les grans desigualtats (desfiscalització per a les persones riques i molt riques, paradisos fiscals a balquena, etc.); i precarietat laboral sistèmica. Sobre aquesta darrera característica Bauman va escriure: "Una conseqüència immediata de la precarietat i de la fugacitat inherent a les posicions socials que l'anomenat `mercat de treball’ ofereix en l'actualitat és l'àmpliament assenyalat canvi profund que s'ha produït en l'actitud davant el concepte de ‘treball’, i, en concret, davant la idea d'una ocupació estable, que sigui prou fiable per a poder determinar la posició social a mitjà termini i les perspectives de vida de qui ho exerceix". És a dir, "tenir treball" ja no garanteix un cert grau d'integració social.

I, no obstant això, hi ha molta, diguem-ho així, infantilització davant aquest fenomen de la precarització laboral i vital. Vegem un exemple de casa nostra: En l'anàlisi del Govern de les Illes Balears de les dades d'atur i afiliacions a la Seguretat Social del mes de desembre de 2018, s'emfatitza la "bona evolució de la qualitat de l'ocupació", sense donar una sola dada de la contractació de curta i molt curta durada, o de l'evolució de la taxa de pobresa laboral.

L'infantilisme en l'anàlisi de la situació laboral sol obviar el terme "precarietat", substituint-lo pel de "qualitat de l'ocupació", com si una ocupació formalment de qualitat (per exemple en els termes que l'OIT defineix l' "ocupació digna"), no pugui ser, al mateix temps, una ocupació precària. La precarietat laboral és un assumpte força polièdric: Unes mínimes condicions de decència són condició necessària, però no suficient. Per poder parlar d’absència de precarietat, car també parlar del grau de sindicalització en el lloc de treball, de la inseguretat de veure's afectat per un ERO, encara que l'empresa tingui abundosos beneficis, de la possibilitat de tenir dret a ser subrogat/da en funció de si es realitza o no una activitat laboral "desmaterialitzada"(sic), de quin conveni col·lectiu ha d'aplicar-se a les empreses multiserveis; d’esser involuntàriament Treballador Autònom Econòmicament Dependent (TRADE) o, pitjor encara, fals autònom; etc., etc.

Em rebel contra aquestes anàlisis simplistes perquè sóc de l'opinió que la precarietat laboral i vital ajuda a l'expansió del monstre del feixisme. Per això segur que és útil prendre en consideració Amos Oz, que ens va deixar el proppassat 28 desembre 2018. En aquell imprescindible text de 2003 titulat "Contra el fanatisme" afirmava que "tal vegada el pitjor aspecte de la globalització sigui la infantilització del gènere humà".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris