algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín: 10°
10°

Vox ja ha governat a Mallorca

Va ser durant el mandat de Carlos Delgado a Calvià. El primer que va fer aquell homenet, després de guanyar la batlia, va ser nomenar Jorge Campos, director general de medi ambient, o una cosa així. Doncs bé, la gent de Calvià va reaccionar i llestos. Va ser quan al municipi es va organitzar la Plataforma Calvià per la Llengua, llavor, per cert, del que després havia de ser la primera delegació que l’OCB ha tengut al municipi. Si no vaig errat, en temps de Bauzá i Carlos Delgado, com a conseller de turisme, Jorge Campos va ser nomenat cosa grossa per devers Santa Margalida. Sincerament, crec que els polítics, en comptes de gemegar —Ara ve VOX!, ara ve VOX!—, haurien de revisar les particularitats que fan possible que els de VOX sempre seguit reviscolin, perquè tenim la sensació que la societat civil un dia es cansarà d’haver de sortir a rescatar la causa, sempre pendent de resolució.

L’argumentari del GOB, el de l’oposició a la nova infraestructura de Campos —el batle de la vila, Sagreras, ja ens ha dit ben clar que la denominació de les obres li és igual, però que vol que facin via a construir— ha tornat a posar d’actualitat una vella controvèrsia, la de si la preocupació ambiental que diuen que tenen els partits polítics és oportunista, propaganda, més que cap altra cosa, perquè, segons l’organització ecologista, la crisi perenne que afecta el territori, hauria d’aprofitar-se, ves per on, per mirar de transformar l’economia.

Segons el GOB, la nova obra suposarà la destrucció de recursos naturals i tudar un dineral que podrien destinar a la reparació dels danys dispersos existents. També representa un plus per a la implantació de la qüestionada massificació turística, desacredita la teoria del pla estratègic per al foment del transport públic i, com que també fomenta l’ampliació de l’ús del vehicle privat, tot això afavoreix el progrés del denominat canvi climàtic. En definitiva, seguint aquesta línia d’actuacions la gent acaba pensant que els polítics malbaraten el concepte de creixement sostenible i el prefix eco, perquè el suposat compromís massa sovint acaba sent poc eficaç.

Fa la impressió que la qüestió ambiental sempre seguit queda arraconada per mor dels efectes que produeix la crisi econòmica que, paradoxalment, mai no perjudica els grans empresaris; ans al contrari, perquè els neoliberals, amb les normatives que promocionen allà on pertoca, afavoreixen una desigualtat social que avança sense aturador. Sembla mentida, però el sistema sempre té de més una cosa o altra a favor seu; en aquest cas de l’autopista de Campos, que tant satisfà el batle de la vila, també els agents socials sindicalistes s’han afegit a la festa, o gairebé una part grossa. L’especulació urbanística anirà a remolc de la nova supercarretera? Podríem pensar que la història de les operacions immobiliàries encara no ens ha fet conscients que no podem tenir a l’abast nivells de consum irracional i que haurien de ser les administracions les que han de promocionar, en primera instància, un consum responsable, en aquest cas del territori i dels seus derivats.

Aquest turisme ultraindustrialitzat, factoria hereva del franquisme, ha provocat un model associat i exclusiu, el del permanent impacte paisatgístic, la gestió del qual ha desatès el benestar dels residents. Els diferents nuclis de població s’hi adapten, per força; terrasses, ocupació de l’espai públic, obres d’infraestructura expresses, infinitat de restaurants, botigues especialitzades, night clubs, bars... Hi hem d’afegir la competència deslleial de l’anomenat Tot Inclòs, denominació força barroera, però expeditiva: mai ningú no aconsegueix la seva revocació.

El desordre és important. Per un costat, les oficines destinades a la propaganda diuen que les institucions defensen el turisme sostenible; per l’altre, volen allargar la temporada. És per aquest motiu que ara les dretes i les esquerres es tiren els trastos pel cap, a veure qui és que dedica més diners del Pressupost a satisfer els desitjos dels hotelers, perquè són les ciutats i els pobles els que s’han d’adaptar als gustos de la demanda dels clients i els empresaris. Si hi ha bon clima, les condicions polítiques i socials han de menester l’adaptació. Un exemple, només un; allò que entén la regidoria municipal del canvi climàtic per un pla de mobilitat sostenible: potenciar el carril bici sense reduir la circulació de l’automòbil.

Com que el provincianisme s’adapta a les lleis de l’Imperi —sovint inaplicables a tot arreu i a parts iguals— el creixement ha de ser sostenible però a marxes forçades. És el mercat que ens tria a nosaltres, cosa que dificulta que la gent es pugui organitzar d’una manera raonable, tot i que sempre hi ha casos d’excepcionalitat heroica. L’autoritat municipal inaugura, el dia que pertoca, l’enllumenat de Nadal a fi de facilitar la despesa extra, el consumisme i l’oferta comercial del Black Freeday. Paradoxes de la vida; IB3, en una programació especial, surt al carrer i entrevista una senyora que fa una valoració moral: «Comprar coses que una no necessita és un doi fora mida». Aquest és un cas d’heroïcitat excepcional. Encara més clar; un parell de comerciants modestos demostren el seu escepticisme: «Són faves comptades, tanmateix el que venem el dia del Black Freeday, no ho venem immediatament abans ni just després. És una imposició de les multinacionals i de les grans superfícies comercials» Atenció: les autoritats adaptaren la circulació del redol per tal d’afavorir el FAN negoci!

Tota aquesta bugada del creixement sostenible està bé quan és la dreta la que administra la cosa pública perquè ningú no els escolta. Ara, l’esquerra perd credibilitat quan fa la imitació. Allò que deien els excomunistes fa quinze o vint anys, allò del control democràtic de l’economia perquè els números han d’estar al servei de les persones, s’hauria de recuperar. Passen els anys i la crisi permanent sempre afecta la mateixa gent, descomptats els qui s’hi afegeixen. La crisi no és aprofitada com a una oportunitat per identificar i esmenar els responsables del desgavell social. No n’hi ha més de fetes, per satisfer les expectatives de les reformes efectives, l’esquerra s’haurà de decidir a posar coratge i a deixar de banda les sinistres dinàmiques institucionals, la propaganda, les excuses del mal pagador i la comèdia de la lleialtat als compromisos adquirits en signar els acords per a la governabilitat xorca, perquè el tema no és aquest. Allò que val és satisfer les expectatives de les reformes efectives. Contràriament, un altre pic, farem la farina blana als de VOX i companyia.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan, fa 2 mesos

No vull entrar si l'ampliació (o el nom que vulgueu posar) de a carretera Llucmajor-Campos s'ha de fer no. Jo quan vaig per allà no me far cap falta. però, el cert, es que s'han fet obres en carreteres de l'illa, que ha suposat la matixa, si no més, destrucció, i noha passat res. Ningú ha alçat la veu.

Valoración:1menosmas
Per tic tac, fa 3 mesos

No tengas tanta prisa Jaume, que ya falta poco.

PD. Es Friday, no Freeday.

Valoración:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris