cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°
11°

Tres pilars que demostren pors

Tres pilars que fonamenten un discurs: contra els feminismes, un, contra les persones migrades el segon, per la unidad de España, el tercer. Discurs que ha obtingut 12 diputats a Andalusia, per exemple, discurs dretà que ara té tres veus, tres partits polítics.

Discurs que es transmet amb frases senzilles, amb mentides. Com si la realitat fos senzilla, no volem que les dones comandin! I no diuen res més. Perquè no ho voleu? Per retornar al seu lloc «habitual»-ells diuen «natural», de l’àmbit domèstic, que cuinin, facin net, posin rentadores, planxin, assegurin les visites als metges, als pediatres, que cuidin dels padrins i les padrines. Els homes ja faran les feines remunerades. Mostra de nostàlgia de temps passats, superats, i sobretot, primera mostra de por. Les dones mostrem que són tan capaces com els homes, que volem coresponsabilitat, volem igualtat, per tant, qui ha tingut fins ara la «sort», si es pot considerar així, de no atendre les persones majors i aprendre de la seva experiència, de no riure amb els infants i divertir-se amb els seus jocs, de cansar-se amb les feines domèstiques i veure l’alegria a la taula amb un bon dinar, aquests que han gaudit del «privilegi» de no saber fer el llit, ni posar el rentavaixella, ni la rentadora, mostren la por a perdre aquesta «sort», por a haver de mostrar les seves ancances, la seva mediocritat, tan humana.

Les persones que han vingut de fora ens lleven la feina, xuclen dels serveis socials, tenen favoritismes que no tenim nosaltres... una altra mentida, una altra por. Càritas ho ha desmentit recentment en un informe exhaustiu. Les persones migrades tenen feines que la majoria de nosaltres no volem. A la construcció, són picapedrers, no oficials. A les llars són aquelles que atenen els nostres malalts dependents, hores i hores, des de rentar-los fins a treure'ls a passejar amb cadires de rodes. No xuclen dels nostres migrats serveis socials, si hi poden accedir, és després d’un llarg camí d’entrevistes i paperassa com qualsevol persona que necessita ajut. Quantes inspeccions de treball han descobert contractes amb condicions inhumanes, més hores que un rellotge per un sou mínim a molts bars i restaurants de les nostres illes? Eren persones migrades, que no poden enfrontar-se al patró perquè els mostra la porta de sortida. Una altra por, por a la diversitat, a la multiculturalitat, al mestissatge enriquidor que ens duen els nous illencs vinguts de fora.

Per la unitat d’Espanya, contra els catalans que s’han atrevit a qüestionar-la... El tercer pilar, allò de la unidad de destino en lo universal que matxacava el franquisme, i que ningú entenia, perquè ni ells ho sabien explicar, al segle XXI significa no acceptar que els pobles puguin decidir lliurement, com si la unitat es pogués imposar. Com el matrimoni que deien que era «indisoluble», que de dos passaven a ser un, tampoc s’entenia ho hem de dir, i mireu, afortunadament tenim el divorci, el dret a la lliure separació de les persones si no volen conviure més. I la por, altra vegada, por a la possibilitat del debat, de la confrontació d’idees, de cercar raonaments per convèncer, argumentar la necessitat de mantenir un Estat plurinacional, que sàpiga respectar la diversitat.

Tres pilars que mostren pors, pors a la mobilització d’una ciutadania conscient, pors d’aquest 1% que vol continuar dominant, i sap que amb l’enfrontament d’uns contra els altres, dividint, guanya.

N’haurem de parlar molt, convèncer, debatre, perquè, a poc a poc, fan arribar aquests missatges falsos. Els escoltem als grans líders dels EUA, de Brasil, de tants països europeus.

Perquè aquests missatges van directament a la mentalitat individualista, que no valora el treball col·lectiu, la pluralitat i la diversitat de la nostra societat. L’individualisme de la competència entre companys, amb els familiars, amb la parella.

Pensem que la nostra força és identificar les seves pors, amb valentia i coratge carregar-nos d’arguments per respondre a les seves mentides. Valorem la capacitat de reflexionar, d’escoltar, de raonar, com a persones, que no vivim totes soles. Davant el seu discurs, no tinguem por.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa 3 mesos

Ses persones vengudes de fora que "xuclen des serveis socials" són persones que cotitzen a sa seguretat social i ajuden a que ses pensions pugin. En canvi, es turistes que vénen de països de sa Unió Europea a operar-se perquè ses condicions de sa sanitat espanyola són més avantatjoses no cotitzen i s'aprofiten d'això. Però clar, es primers tenen normalment sa pell fosca mentre que es segons la tenen clara, són alts, rossos i tenen es ulls blaus (i, de pas, vénen com a turistes, no ho oblidem)

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris