cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
21°

Hotel Paradise of Love

Dijous 13 desembre es va presentar l'exposició “Hotel Paradise of Love”. De què va aquesta exposició? Idò va d'un recull del material de la investigació que, dins del projecte d'intervenció artística entorn a l'impacte del turisme a les Illes Balears, ha desenvolupat el Grup de Recerca de l'ESADIB (Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears) durant 15 mesos. La presentació va consistir en una sèrie de lectures dramatitzades, amb una mescla de sàtira i crítica, a càrrec de les tres investigadores i els dos investigadors que han executat el projecte. Dits textos dramatitzats es centraren en els orígens franquistes del desenvolupament turístic, els canvis sociològics provocats a la societat de les illes -mentre escoltava aquesta part de la presentació no vaig poder estar de recordar al “botones” protagonista de la novel·la “Cròniques d’un mig estiu” de Maria Antònia Oliver-, i en la situació de turistització sense límits, i massificació desbocada en què ha acabat tot plegat.

A parer meu, “Hotel Paradise of Love”, a més de les innovacions interpretatives que pugui aportar, es pot inserir en la nova ona de pensament i cultura crítica sobre el turisme. Potser, l'actual és una onada més “radical”, que va més al moll de l’os dels danys i conseqüències del turisme que pretèrites ones culturals més o menys crítiques. No és el mateix el que fan, posem per cas, el Col·lectiu TOT INCLÒS, o l’equip d’ “Hotel Paradise of Love”, que determinada novel·lística dels anys 70-90, obres teatrals anteriors a 2010, o projectes musicals, com ara el disc de Carlos Garrido, Raphel Pherrer, i Toni Miranda "Mallorcatur", que, malauradament, és menys conegut, sent un cas de, diguem-li, menyspreu pel mainstream cultural illenc.

L'actual ona cultural crítica envers el turisme incorpora sense embuts temàtiques associades a problemàtiques no resoltes per la imperfecta transició, i a la voracitat extractivista de recursos comuns, i de drets del nou capitalisme turístic. En el primer cas, s’esmicola el tabú sobre el paper decisiu de la dictadura franquista en els inicis del turisme, i se'n va a norris el mite creat entorn de suposats grans emprenedors que van començar del no-res. En el segon cas, es denuncia la pèrdua de drets associada a la massificació turística, la precarització laboral i vital, i els desoris de l’economia de les desigualtats que, s’ha de dir tantes vegades com calgui, té al turisme com un dels seus màxims exponents. Per exemple, les creadores i els creadors d’ “Hotel Paradise of Love” no s'estan d'afirmar que “aquest projecte presenta un clar compromís social que suposarà, mitjançant les estratègies de l’expressió dramàtica, abordar temàtiques de precarietat laboral i de marginació social i de gènere per conscienciar d’aquest fet”.

En fi, de ben segur que, més dels que ells volen i diuen, ens alegrem de l’existència de projectes com ara “Hotel Paradise of Love”. Ells, potser, arrufaran el nas, i seguiran amb el desenvolupament dels negocis de la cultura – espectacle, per a major glòria d’una construcció social i cultural de turistització total.

PS: Crec que l'exposició es pot continuar visitant a la biblioteca de l'ESADIB (C/Morer 6 de Ciutat).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris