nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
10°

Qui l'encerta l'endevina

27-11-2018

El volum 'Qui hi té tranc ho endevina' és una demostració d’enginy lúdic al servei de la cultura catalana. Obra d’Antoni Llull, editada per Documenta Balear, inclou una recopilació de 2.000 enigmes formulats amb gran estil de mesura i rima; una proposta plena de gràcia per al divertiment i la formació dels aficionats, o simplement dels encuriosits, a la resolució d’enigmes, en aquest cas en forma d’endevinalles.

L’autor comença el llibre amb una introducció fraccionada. La primera part és un text ja publicat en anteriors edicions de cançons curtes de caràcter popular, gloses i primerenques endevinalles, i una segona part explicativa d’aquesta edició completa que inclou un treball de composició que ha durat trenta-set anys. Tot i els inicis de diletant, Antoni Llull ens adverteix que gràcies a la lectura del llibre del P. Rafel Ginard, 'El cançoner popular de Mallorca', va comprendre que escriure gloses no és tan fàcil com ell es pensava en un principi per mor que, tal com ho va dir Ginard, «Les paraules i les idees, si no ho sabeu, presenten tanta resistència a la bona col·locació i ésser elaborades artísticament com la pedra foguera i el bronze».

Però com que Antoni Llull no va afluixar, a força de prémer li començaren a sortir gloses que ell mateix qualifica d’acceptables. Ara, també reconeix que no té el mateix temperament dels glosadors populars, ni la qualitat de l’agilitat de pensament, ni l’esperit combatiu, ni la desimboltura. Per contra, Llull troba que és de caràcter pacífic, que no li agraden ni les expressions ni les paraules grolleres, ni les que puguin ferir o ofendre. Ell és més partidari del lèxic mesurat, de l’expressió més moderada, de la rima encertada; un perfeccionista a ultrança. És per això que escriu gloses i no en canta, tot i que ell mateix també reconeix que el poble mallorquí valora més la glosa imperfecta i improvisada que una amb tot tipus de perfecció.

L’any 1978, després d’haver llegit les 281 endevinalles del 'Cançoner popular de Mallorca', Llull s’hi va posar de bon de veres. Al final de 1979 ja en tenia cent d’escrites i amb elles va compondre el Quadern d’endevinalles, del qual en va fer còpies que va regalar per Nadal a alguns amics i coneguts. Amb motiu d’aquesta autoedició, Llull aprofita l’avinentesa per fer una divulgació de caràcter tècnic. Explica, esmentant el pare Ginard, que a les endevinalles que es proposen en forma de glosa, hi ha una altra dificultat afegida, i és que les coses han de ser dites de manera que, sense faltar gens a la veritat, no siguin massa fàcilment entenedores. La proposta ha de ser paradoxal, s’han d’utilitzar bé les metàfores perquè despistin una mica; les paraules han de poder ser objecte de diversa interpretació o complicar la descripció amb elements que hi són pertinents sense que ho sembli. Llull agafa la idea de Ginard i creu que tot és vàlid per mal encaminar, sense males intencions, aquell qui tracta d’encertar l’enigma. El re està a no fer trampa, a dir sempre la veritat, però amb gloses mesurades i ben rimades.

Passen els anys i Antoni Llull continua treballant de manera intermitent. Escriu gloses com sempre, a la manera tradicional. d’estil antic i intemporals. D’altres, en canvi, adaptades a l’època i algunes que amb el pas del temps adquiriran el caràcter anacrònic; són enigmes que han de menester una solució adaptada a l’efímera existència d’objectes inanimats que han passat a la història per mor de l’evolució tecnològica, per exemple. Llull escriu gloses que anomena didàctiques; unes altres referides als estels que va titular Gloses de l’Estelada. En definitiva, l’autor juga amb tots els recursos que té a l’abast i que ell ha considerat adequats per al seu propòsit. Convé destacar, arribats en aquest punt, que Felip Munar, erudit de la nostra cultura popular, en un llibre publicat l’any 2001, Manual del bon glosador. Tècniques, exercicis i glosades, hi inclou trenta gloses i alguns jocs de paraules d’Antoni Llull, amb l’afegitó de paraules elogioses.

Qui hi té tranc ho endevina és una recopilació completa de l’obra que ha escrit el seu autor. Una edició molt ben presentada i organitzada de tal manera que facilita una lectura molt còmoda i entretinguda. Per tant, la complicitat dels aficionats i, sobretot, de les persones que sense ser especialistes tenguin la curiositat de mirar si són capaces d’encertar els enigmes que el llibre planteja, està garantida. Tal com diu Llull, a fi de facilitar el plaer de la lectura i del joc, unifica la numeració dels textos per tal que, a través de l’índex general de temes i solucions que el lector trobarà a les pàgines finals del llibre, puguin ser localitzades fàcilment les composicions. Les solucions a les endevinalles també es troben de manera successiva a peu de pàgina; d’aquesta manera, separant-les dels enigmes proposats, el lector hi té fàcil accés sense entorpir la concentració necessària. Potser seria una bona idea que els departaments de català dels instituts i de les escoles de primària adquirissin el llibre, una eina útil per a reforçar la memòria i millorar la sintaxi i enriquir la dotació de lèxic amb exercicis pràctics, com a mínim.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris