algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
16°

Exèrcit europeu

Si alguna vegada surt alguna inciativa (i, en els nostres dies, són bastant escadusseres) que contribueixi a enfortir el projecte europeu, tenc tendència a comentar-la i a aplaudir-la. Pens que no s’haurien d’haver aturat, les iniciatives a favor de la integració europea, des dels seus inicis tot just acabada la Segona Guerra Mundial. Aleshores els “pares d’Europa” eren més actius en la construcció d’un projecte comú del que ara ho puguin ser la majoria de líders europeus.

Els populismes i els nacionalismes, a dia d’avui, fan que la idea d’Europa estigui cada dia més qüestionada. Naturalment, no em referesc als suposats nacionalismes de les nacions sense estat, sinó als nacionalismes contundents, omnipresents i, per dir-ho en terme de Billig, “banals”. Banals, naturalment, de tan omnipresents com són. A la majoria dels estats europeus el nacionalisme continua ben viu. I fa falta minvar-lo de manera contundent si hom vol arribar a aconseguir una autèntica integració europea, si hom vol aconseguir que Europa es converteixi en un projecte polític prioritari.

Per això crec necessari comentar una iniciativa recent, expressada només verbalment per dos líders europeus “amb mando en tropa”, com es diria en termes militaristes. Es tracta de la idea, llançada primer per Emmanuel Macron, de construir un exèrcit europeu. Posteriorment, davant la desesperació de Donald Trump, s’hi ha afegit també la cancellera alemanya Angela Merkel (que, des que ha anunciat que ho deixa fa la impressió que parla amb més soltura i amb més llibertat). Ja saben els lectors que segueixin aquesta columna setmanal que Macron no és especialment sant de la meua devoció, encara que també li reconec les virtuts que té. No sap fer aliances (el seu referent a Espanya és Ciutadans, i amb això crec que ja està tot dit), té gent molt diversa al seu voltant (des de Daniel Cohn-Bendit fins a Manuel Valls) i està massa preocupat pel maquillatge (literalment i figuradament). Però s’està mostrant com un europeista convençut i sol presentar propostes que van en la línia d’enfortir la idea i el projecte d’Europa. També de bastir-lo políticament, que serà l’única manera que la construcció no quedi a mitges (com ha ocorregut fins ara).

Entenc que, en el procés de construcció de la Unió Europea com a projecte polític sòlid, la idea de comptar amb un exèrcit europeu, integrat i al servei de tots els integrants de la unió és coherent i correcta. I m’ha agradat que, amb l’autoritat moral que pens que avui dia té, Angela Merkel, la cancellera alemanya, s’hi hagi afegit.

Posats a fer, podríem dir algunes coses sobre com hauria de ser aquest futur exèrcit europeu. Hauria d’estar integrat (i, sobretot, dirigit) per gent que posi la idea d’Europa per davant dels vells nacionalismes, i que posi la seua lleialtat a Europa per damunt de cap tipus de llibertat nacional. Hauria de funcionar amb eficàcia (per tant, lleuger, amb bona tecnologia i amb no massa gent mobilitzada) i fer part, bàsicament, de la cooperació interna i externa a l’hora d’evitar determinats desastres. No puc imaginar, ara mateix, un exèrcit europeu entrant en guerra contra Rússia i, encara menys, contra els Estats Units d’Amèrica. Però tampoc no ens l’hem d’imaginar entrant en guerra contra algun dels vesins amb els quals bàsicament hem d’establir unes relacions de cooperació. Tampoc no me l’imagín dedicant-se a reforçar la guàrdia de fronteres per impedir l’arribada de nouvinguts a Europa. Entenc que la nostra Europa ha de ser més oberta i integradora.

Naturalment (això no ho han dit ni en Macron ni na Merkel), la creació d’un exèrcit europeu hauria de suposar la desaparició dels exèrcits estatals. Quin sentit tendria que hi hagués un exèrcit francès, un exèrcit alemany o un exèrcit polonès si comptàssim amb un exèrcit europeu? Tot plegat es podria fer una manera esgraonada, però la creació d’un exèrcit per a tota la Unió Europea hauria de suposar, lògicament, la clausura dels exèrcits actuals. Pens que segurament tots hi sortiríem guanyant. També pel que fa al pressupost.

De vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. Potser per això han decidit promoure la brillant idea dos líders –Macron i Merkel- que cap dels dos no ha fet la mili.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per i tant, fa 27 dies

Antes y mientras iba ojeando tu artículo, que no concentrándome en él, ya veía cosas raras. Algo que me olía a cuerno quemado. ¿Cómo es posible que ese caballero, en los momentos actuales tan críticos hacia las FFAA., esté a favor de un ejército europeo?. Incluso se podría ahorrar dinero, pensarán algunos.

Basta ver lo que acaba de pasar en Barcelona con la Margarita (qué linda está la mar), como apostilla un periodista, negando su presencia en determinados actos que solo se trataba de enseñar lo que pueden ofrecer al que quiera.

Al final, lo mismo de siempre: que el ejército español, como tal, desaparezca, para siempre. Nada nuevo bajo el sol.

Creo recordar, que la tan manida "nación sin estado" estaba organizando, en su fantasía, un ejército propio de unos 25.000 miembros "para poder actuar en cualquier parte del mundo". Y de ello solo han pasado menos de dos años. ¿Entonces, de qué vamos?.

Pues no lloverá de "aquest tro".

Valoración:-2menosmas
Per Joan Miró Font, fa 29 dies

Aquest hipotètic exèrcit estaria molt més a prop d'intervenir a favor d'Espanya contra Catalunya o de França contra Còrsega que de lo contrari. No tendria res d'YPG (ni d'YPJ)

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris