algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
17°

Bonet: 'Cada vegada que baixen el nivell, l'audiència puja'

L’escriptor nat a Ripoll, Lluís Bonada, a primeries de segle va entrevistar Maria del Mar Bonet. La cantant mallorquina just acabava de publicar l’àlbum titulat Raixa. L’entrevista la va publicar la revista El Temps. Bonet acabava d’actuar a Londres i a Atenes, i tenia previst actuar, a principi del 2003, a Nova York, a Montreal i a diverses ciutats d’Holanda i de Bèlgica. Bonada aprofita la conjuntura i la projecció internacional de Bonet, per fer un repàs a la trajectòria de l’artista. dBalears reprodueix avui aquell treball periodístic per als seus lectors.

Lluís Bonada: El món musical comercial és cada cop més abassegador, més agressiu, i es forgen figures de la nit al dia. Suposo que cal tenir una certa tranquil·litat d’esperit i paciència per avançar a poc a poc en la consolidació i expansió de la projecció internacional, no?

Maria del Mar Bonet: Des del principi, ja has fet un altre tipus de carrera. Fas un treball creatiu, com el que fa l’escriptor o l’artista plàstic, i això no té cap relació amb el fet de fer una carrera comercial. Són dos mons diferents que no tenen res a veure l’un amb l’altre. Les figures creades de la nit al dia també duren menys.

Lluís Bonada: Però aquest món comercial no fa nosa al món de la cançó artístic i creatiu?Monopolitza molts canals de difusió...

Maria del Mar Bonet: No. Són casos a part. A mi no em fa nosa res. Ja s’ho faran. En literatura els best-sellers, que a la llarga no són bona literatura, no fan nosa. Penso que hi ha d’haver de tot, no?

Lluís Bonada: La vostra força és la vigència de tota la vostra obra, fins la més reculada?

Maria del Mar Bonet: És clar. Tinc vint discos publicats i no n’hi ha cap de descatalogat. Estic contenta d’això, contenta que els editors hi creguin, que la meva obra hagi resistit el pas del temps, que sigui atemporal.

Lluís Bonada: Si un escriptor manté vius els seus llibres de fa vint-i-cinc anys, no penso que pugui donar una millor notícia que aquesta.

Maria del Mar Bonet: Res més no ho pot ser. És un bon símptoma.

Lluís Bonada: «Raixa» marca un punt d’inflexió a la vostra carrera, segons diu la nota de premsa de la casa que us representa. Hi ha un abans i un després del disc?

Maria del Mar Bonet: No ho sé. Jo vaig fent discos i cadascú té el seu moment i el seu temps. No ho sé. Té coses diferents, però no he abandonat cap línia.

Lluís Bonada: No us considereu una cantant oberta a incorporar elements nous, de músiques diverses, des de sons fins a instruments?

Maria del Mar Bonet: No em plantejo fer coses noves cada vegada, sinó que siguin més meves. Busco més la intemporalitat que la modernitat. En aquest sentit he estat molt tossuda, he anat molt a la meva i el temps m’ha donat la raó. Tard o d’hora se’t reconeix la teva feina. I de vegades estàs de moda, i de vegades, no. Ara està de moda la música ètnica, la música acostada a les arrels del país; jo ho he fet sempre, més o menys. Si la moda se t’ha acostat, millor. És preferible això que no pas que tu hagis d’anar darrere la moda. Ara bé, pot ser que durant una colla d’anys no estiguis de moda. No em preocupa.

Lluís Bonada: Cal tenir les coses clares i una personalitat de pedra picada, ja des de l’inici de la carrera musical, per dir el que dieu.

Maria del Mar Bonet: El treball creatiu és això. Creus que els anys t’han donat seguretat i un dia penses que no saps res i has de començar de zero. Aquests alts i baixos els té tot treball artístic. De sobte et sents segur, o, de sobte també, no t’hi sents. Un dia et despertes pensant que la cançó que has escrit és excepcional i l’endemà veus o penses que no val res. És la frase aquella de només sé que no sé res.

Lluís Bonada; A diferència de molts cantants catalans, Maria del Mar Bonet s’ha distingit per la discreció. No us heu convertit en referent cívic, no us caracteritzeu per fer declaracions ni per parlar a l’escenari.

Maria del Mar Bonet: He volgut que de la meva persona pública sobresortís l’aspecte artístic. Per això he parlat molt poc sobre les meves idees, encara que la gent les coneix perquè les cançons parlen de tot.

Lluís Bonada: Amb un bagatge musical tan ric, costa plantejar els recitals per trobar un equilibri entre les noves cançons i les de sempre?

Maria del Mar Bonet: Sempre intento cantar el darrer disc. O els darrers. El que vull és presentar-me com sóc darrerament. Ara interpreto Raixa, tot aquest any i l’any que ve.

Lluís Bonada: No us heu cansat, els cantants en català i Maria del Mar Bonet en particular, de denunciar la discriminació de la qual sou víctimes en el mitjans audiovisuals, tant els de casa com els de fora dels Països Catalans?

Maria del Mar Bonet: Tota la vida que ho diem que els mitjans d’aquest país emeten molt poc en català. Molts de nosaltres ens hem cremat parlant del tema i et poses la gent en contra per demanar que la ràdio i la televisió s’interessi una mica per la cançó catalana. Com és que tenim ràdio en català i es canta en anglès? És molt curiós, però és així. Després demanes un tant per cent mínim i et miren com si intentessis imposar una dictadura. D’això, se n’han fet molts titulars. Els que vulguis. I se’ns ha insultat i se’ns ha dit de tot. Quan nosaltres només volíem un punt de debat per arribar a un consens. I continuen amb l’anglès. Ja me n’he cansat, de tot això. I no parlem només de les televisions. Fins i tot s’han deixat de fer els espais musicals interessants d’èpoques anteriors.

Lluís Bonada: Suposo que ara el cantant que vol sortir a la televisió ha de lluitar perquè algun dia li dediquin algun especial.

Maria del Mar Bonet: Sí, algun especial. I molt poques vegades. D’espais musicals, no se’n fan.

Lluís Bonada: Abans, hi havia un «Àngels Casas Show», amb música ben variada, on podien aparèixer els cantants catalans i presentar les seves cançons.

Maria del Mar Bonet: I pagaven. Abans, actuar a la televisió era una feina. I ara és una sort si hi surts un moment. No sé per on van les coses. D’entrada, per protegir la música dels Països Catalans no hi van, les nostres televisions pròpies.

Lluís Bonada: Quan parlava que la música comercial anglesa —perquè d’italiana i francesa, res de res— feia nosa, ho deia en aquest sentit, perquè monopolitza els canals de difusió. I la vulgarització de la música, com l’èxit de l’«Operació triunfo» demostra, fa més exòtic el cantant creatiu amb veu pròpia.

Maria del Mar Bonet: Ara es tendeix a una televisió molt massificada, com si cada vegada que es baixa el nivell es tingués més audiència. Diu poc de la cultura d’un país. Penso que s’hauria d’aixecar a través de les escoles, ensenyant música com una assignatura més, i no com una cosa superficial. La música ha de ser, a l’escola, com la poesia o la filosofia. No vol dir que tothom hagi de ser músic, però sí que ha de ser capaç de comprendre la música i aprendre a gaudir-la.

Lluís Bonada: Existeix la música mediterrània?

Maria del Mar Bonet: Existeix, evidentment. Com el menjar i la manera de ser.

Lluís Bonada: Hi ha molts elements en comú entre tots els països mediterranis?

Maria del Mar Bonet: Clar que sí. La Mediterrània sencera, des de la costa catalana fins a l’Egipte, passant pel nord d’Àfrica, tot i que dins de la Mediterrània hi ha mons que no es relacionen entre si. Com a tot arreu. A Amèrica Llatina hi ha moltes coses en comú i coses que no, coses que ens agermanen i coses que no. I és un món molt més gran que la Mediterrània. Quan descobreixes, en altres països mediterranis, coses noves, coses diferents, són també coses que et són molt pròpies.

Lluís Bonada: Deu ser un fet una mica màgic, aquest de sentir com a pròpies coses que descobreixes, que no coneixies.

Maria del Mar Bonet: Sí. En qualsevol racó trobes una cosa i dius que és casa teva també. A Tunísia sents les mateixes olors i de sobte penses que ets on vas néixer. Cadascú té la seva Mediterrània. I la vaig descobrint dia a dia. Mai no és la mateixa.

Lluís Bonada: Us deu ser fàcil la col·laboració amb músics d’altres països, d’altres cultures, sobretot si pertanyen al marc comú mediterrani, no?

Maria del Mar Bonet: Fins un cert punt, fàcil. Si no pots fer-ho, no ho fas. Te trobes amb altres cantants i músics que s’assemblen amb coses que tu fas i ho podem compartir perquè tenim arrels comunes, i això és el que he trobat sovint. Sóc una de les persones del país que ha col·laborat amb més gent de la Mediterrània: Grècia, Tunísia, l’Alguer... No paro.

Lluís Bonada: Pensàveu, a l’inici, que la cançó us donaria tantes coses i seria cabdal a la vostra vida?

Maria del Mar Bonet: Jo vaig venir a Barcelona als divuit anys per fer ceràmica i el meu món era la pintura i la ceràmica. I quan vaig començar a cantar encara volia ser ceramista. Però un dia et planteges seriosament que vols cantar i aleshores vénen les classes de cant, treballes un instrument, aprofundeixes en la música popular dels Països Catalans i cada cop ho fas de manera més decidida. És aquí el canvi fort. Després, tot ve rodat, forma part del món que t’has programat i intentes que sigui cada cop més profund i més veritat el que fas, i tot t’ajuda.

Lluís Bonada: Però la intensitat dels anys de joventut no és perd?

Maria del Mar Bonet: No. No he canviat gaire, perquè jo entenc la música com un camí de vida. He triat aquest camí o m’ha triat ell a mi, i m’ho passo molt bé fent el que faig.

Lluís Bonada: Us ha donat satisfaccions que no podíeu imaginar quan començàveu?

Maria del Mar Bonet: Més que imaginar-les, les vas trobant. Quan comences en reps una de molt gran, la de tenir un públic al davant, i després en reps moltes que no esperes, com la de veure Nacho Duato, els esbarts de Catalunya o la companyia de l’Institut del Teatre de Barcelona, que treballen les teves cançons. Això és molt bonic. Són coses que no esperes i te les trobes. És una meravella. O que Milton Nascimento et vegi a la plaça del Rei i et proposi de fer una gira amb ell. Són coses que no esperes i amb les quals aprens moltíssim.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris