cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 13°
14°

Tupamaros

09-10-2018

El pròleg que ha escrit Lucía Topolansky, actual vicepresidenta de l’Uruguai i antiga guerrillera urbana empresonada durant la dictadura, diu: «El Nou Continent només va poder ser denominat així pels qui no el coneixien i el conqueriren».Tot d’una després d’haver llegit aquestes paraules, vaig recordar la denominació Nueva Mallorca que inventaren i representaren el ridícul Jaume Matas del PP, el tenebrós Eduardo Inda, llavors director del diari El Mundo de Baleares, i el representant de l’extrema dreta mallorquina, encara ara, Jorge Campos. En el pròleg, Topolansky rememora, amb punteria èpica, el que va suposar per a l’esquerra armada uruguaiana el seu element més representatiu, el Movimiento de Liberación Nacional Tupamaros (MLN-T). Els tupamaros tenien clar el component revolucionari nacionalista de la seva organització pel fet de ser antiimperialista. En aquest pròleg del llibre, Topolansky també diu que l’MLN-T va deixar un llegat que en aquest món globalitzat i descregut es fa més fort.

Ara deu fer tres setmanes que vaig anar a la presentació del llibre Tupamaros, del fusell al Parlament (1966-2016), volum que ha escrit el valencià Vicent Galiana, graduat en història per la Universitat de València. La presentació del llibre va ser a Can Alcover i va anar a càrrec de Tomeu Martí i de Miquel Morey, president de l’associació cultural Fent Carrerany de Maria de la Salut. L’estudi que ha publicat Galiana és rellevant, tant que un antic militant tupamaro que ara resideix a Mallorca, Roberto Ferreiro, va intervenir en el decurs de l’acte per dir que aquest llibre és la millor història que havia llegit sobre l’MLN-T. L’assaig també s’ha presentat a Maria de la Salut.

Tupamaros, del fusell al Parlament (1966-2016) explica la història de la guerrilla urbana d’ençà del seu naixement fins a la victòria electoral de Pepe Mújica, antic militant també empresonat que va fer part dels denominats hostatges, grup de presos i preses seleccionats que havien de ser utilitzats per la dictadura com a moneda de canvi, cas que la guerrilla no aturàs les seves accions. El llibre de Galiana no és tan sols un estudi sobre la història de la lluita armada, en el cas dels tupamaros l’única que va tenir un caràcter específicament urbà, sinó que també aporta molta informació sobre les innovacions, gairebé herètiques, que en el debat ideològic va introduir l’organització revolucionària. Per exemple, va capgirar la teoria clàssica marxista, la que propagava que sense teoria revolucionària no hi havia pràctica revolucionària, perquè per als militants de l’MLN-T, era a la inversa; la teoria havia de sorgir de la pràctica. Avui en dia l’equivalent podria ser la no preeminència de la confrontació merament electoral ni l’institucionalisme i, en canvi, la predisposició a la insubmissió o transgressió, sense por, de les lleis injustes. Raul Sendic, ho explicava de la següent manera: «Frente al hecho revolucionario consumado, todos los auténticamente revolucionarios se ven obligados a lanzarse detrás».

Hem dit que el llibre de Vicent Galiana el grup Fent Carrerany també el va presentar a Maria de la Salut. L’explicació és que a Maria hi va néixer en Toni Mas, nat a la vila l’any 1947, que va emigrar amb la família a l’Uruguai quan només tenia cinc anys. Allà hi va créixer i hi va estudiar, va estudiar medicina i a la facultat es va integrar a l’escamot tupamaro denominat Los Bravos que ell va liderar. En Toni Mas, segons la informació que amablement ens ha facilitat en Miquel Morey, va ser un destacat representant de l’aparell guerriller. Finalment va ser detingut i empresonat. Va protagonitzar una cèlebre fuga del penal Punta Carretas, juntament amb altres cent tupamaros; finalment va ser detingut l’any 1972 i tancat a la presó durant tretze anys, fins al 1985.

A Toni Mas se li atribueix l’execució, dia 10 d’agost de 1970, acordada per l’MLN-T, del sinistre personatge Dan Mitrione, agent de la CIA, tot i que altres fonts afirmen que era agent de l’FBI, i assessor nord-americà acusat pels rebels d’instruir la policia uruguaiana en noves i cruels tècniques de tortura. Aquest episodi el va explicar amb detall Costa Gravas en el seu film, Estat de setge. Al cas Mitrone, el llibre de Galiana hi dedica un parell de pàgines i diu que la seva rellevància va marcar un punt d’inflexió en la història de l’MLN-T perquè l’acció s’emmarcà en un pla, ideat per Fernández Huidobro, centrat en el segrest de personalitats, diplomàtics i empresaris, entre els quals alguns brasilers i nord-americans, amb l’objectiu de poder negociar, des d’una posició de força, o bé l’alliberament de presos polítics o bé el pagament d’elevades quantitats de diners amb l’objectiu de finançar el moviment. S’ha de destacar, el llibre hi dedica prou pàgines, que totes les accions de l’MLN-T sempre anaven acompanyades de campanyes justificades i divulgatives dels objectius perseguits, amb finalitat pedagògica. Si assaltaven una financera, per exemple, després repartien el botí per les barriades de Montevideo més deprimides i feien saber a l’opinió pública, mitjançant el repartiment d’octavetes, el per què de l’acció concreta. Si assaltaven les oficines d’una multinacional, robaven la comptabilitat i la documentació complementària per poder divulgar després les proves de l’espoli i del frau social, i així successivament.

Els tretze anys que en Toni Mas va passar a la presó varen ser molt durs; amb paraules textuals de Daniel Rey, un company seu de presidi, «Se ensañaron con el, lo convirtieron en un trofeo de la dictatura y de la tortura». Mas, conegut amb el malnom El gallego, era sovint humiliat i maltractat amb tanta violència, que un dia, després d’una de les sessions especials a les quals era sotmès, va dir als companys: «El odio de los serviles es más peligroso que el de los déspotas; matan a la madre, si les dan la orden». Quan va sortir en llibertat, l’any 1985, gràcies a les gestions de dos cosins seus va poder tornar a Mallorca, on va intentar refer la seva vida de la millor manera que va poder. Va conèixer la seva companya, na Margalida i es varen fer una casa a Maria. En Toni Mas va procurar fer vida de poble fins que l’any 2002 va morir.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris