algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
15°

L'esperit de l'1-O, a través dels sentiments d'un català qualsevol (I)

El dia que una guarda de persones defensa la violència de les forces d'inseguretat de l'Estat, amagant-la sota una capa de legalitat, em dispòs a mostrar-vos fragments extrets per ordre cronològic d'un senzill diari de l'1-O (intuesc que haurà de ser en dos articles diferents), que ha escrit un familiar meu, i que crec que és prou interessant, per saber com pensava i què feien part dels dos milions i escaig de persones que varen votar en el referèndum de l'any passat. L'autor, català compromès com molts, és Pere Josep Lladonet...

El dia abans
“Són les vint-i-una hores del dia 30 de setembre de 2017. Amenaça de pluja. Estem tots expectants. L'excitació corre per les meves venes com si fos una beguda gaseosa, i només compto les hores que el whatsup que comparteixo amb òmnium falten per arribar a la convocatòria del col·legi electoral on se m'ha recomanat, al meu poble, el Masnou, que vagi a defensar el dret a votar, el meu i el dels meus veïns del poble.”

“...em disposo a descansar, però el meu cervell no descansa, un helicòpter travessa el Masnou i es dirigeix a... no em fa falta dir-ho, som a mitjanit, una companya de Mataró ho explica en el seu whatsup, tacatacatacata... un soroll eixordidor, vola baix, un focus travessa el seu jardí, com si es tractés d'un ovni que volgués aterrar estranyament, com qui no vol la cosa, en una casa qualsevol de Mataró. Però no aterra, torna cap a Barcelona, i en cinc minuts el torno a tenir a sobre de casa, a casa el silenci trencat, els nens i la parella dormint, al sostre s'il·lumina només la mirada en la foscor dels pensaments que es dispersen com partícules en suspensió.”

“Dormo poc, no recordo quant, possiblement dues hores mal comptades, just quan la nit es torna tota silenciosa, però momentàniament.”

Comença el dia històric
“Una pluja fina cau quan em llevo i em disposo a esmorzar, com si fos qualsevol dia. Diuen que les rutines normalitzen els dies extraordinaris perquè puguem així controlar el nerviosisme que produeixen les grans ocasions. La gana està trencada, però el cafè troba lloc de forma agraïda al meu estómac, unes papallones al voltant del melic em mouen a fer una petita bossa amb aigua, galetes i una papereta solitària. L'altra papereta, al moble de l'entrada de la casa, per a la meva parella i els meus fills.”

“Buscant aparcament passo per davant el casal de ca'n Mandri, un grup de vint persones, juntes, amb paraigua, esperen fora del col·legi, tancat i fosc en aquest moment. Aparco, i caminant ràpid m'hi presento. Em presento a les persones, sense presentar-me. Tots sabem, sense conèixer-nos tots, què hi hem vingut a fer.”

“Puc intuir la il·lusió de tothom exercint el dret a vot d'aquest dia tan esperat, però també hi veig gent gran ballant animadament al pensament. M'ennuego d'emoció, i encara no ha sortit el sol. Serà un dia llarg.”

Preparats per votar
“Estem animats, volem que s'obri el col·legi i la gent comenci a venir a votar, i sobretot, volem votar. No tinc cap sensació d'estar fent quelcom de manera il·legal. Entre els que som allà hi ha gent de certa edat, gent de mitjana edat, com jo, i gent més jove, un excompany de Judo del meu fill petit: un valent. Té les idees molt clares i està molt segur d'ajudar en el que sigui possible.”

“L'urna ja és a dins de la sala de ball, ha entrat mol discretament, jo ni m'he adonat. Manquen pocs minuts per les 9h, fa poc ens han anunciat que, per facilitar el vot de tots els electors, hi haurà el cens universal.”

“...tenim el cor encongit però el pit ample. Estem tots fora del casal d'avis, just davant la porta de ferro, pintada de verd esperança. Em dóna la sensació que estem cada vegada més junts, i que això es produeix espontàniament, com si d'un moment a l'altre haguéssim de lluitar pel regal més gelosament guardat. De fet, és així, vigilem el recipient que, en aquella zona electoral, permetrà el dret a vot de molts ciutadans.”

“Abans d'obrir el col·legi electoral ens visiten i es presenten els dos mossos que ens faran companyia durant tota la jornada: una noia jove i un home de certa edat, que aixequen acta.”

“Obrim cap a les 9,30h (mesa constituïda) amb males notícies d'altres col·legis de Catalunya i imatges de violència. La Guardia Civil i la Policía Nacional comencen a atacar, sembla que aleatòriament, les urnes i les paperetes de diferents punts electorals, la major part escoles, escoles on s'ensenyen els valors fonamentals de la societat, que són no usar la violència sinó dialogar, no reprimir en democràcia sinó votar.”

“Sento que aquell espai urbà serà casa meva durant tot el dia, i com a tal el defensaré com és lògic. Penso en la meva família. La meva dona ja sap que estic allà al casal d'avis on balla cada diumenge la seva mare, cosa que no farà avui, perquè estem de festa per la democràcia.”

“...Atac al col·legi del nostre President Carles Puigdemont, a Sant Julià de Ramis. Entro un moment dins del casal, on la televisió està engegada, en concret la TV3. La policia judicial busca per l'escola de Sant Julià les urnes mentre els policies nacionals, vestits per a l'ocasió amb un vestit que recorda l'estètica dels clons de la pel·lícula star wars, amenacen, reprimeixen, aparten la gent per facilitar la tasca judicial. Però allò és lluny de ser dins de la normalitat. La gent crida, els cops de porra fan mal només de veure'ls, i no perdona ni gent gran, ni disminuïda, i esquitxa també algun nen. Les escoles no han estat ni garants ni escuts de la pau. Però donem les gràcies al cens universal. Carles Puigdemont, el President, ha pogut votar en un altre col·legi, a Cornellà del Terri, diuen que ha burlat la vigilància a què era sotmès a través d'helicòpters, i que no han pogut controlar, després de fer el canvi de cotxe sota un pont, de pel·lícula vaja, on es dirigia per anar a votar.”

“...Estic ansiós per votar, i m'organitzo per fer-ho amb el meu amic. Quan ho intenta fer ell en primer lloc, la cua és immensa, i comença la guerra pel bloqueig de la pàgina web des d'on la Generalitat permet l'exercici del vot. Això generarà talls i cues al col·legi electoral durant tot el dia, però per altra banda, això farà que el casal d'avis estigui ple durant més temps.”

“Abans que arribi la meva família, vaig a fer cua per votar. Per les xarxes socials i la TV les notícies són espaordidores. I a la TVE, el silenci informatiu.”

“Noto un dolor agut al pit quan veig com es colpegen els meus conciutadans. El dolor físic no és pitjor que el dolor moral. El franquisme i la repressió latent han tornat amb força. Recordo el 9N i el voluntariat que hi vaig exercir, recordo les urnes de cartró. Ara són de plàstic, homologades per fer referèndums, i que s'utilitzen a altres llocs per a igual fi. Va de debò. És en aquest ambient de local ple, amenaça vinguda dels cossos de seguretat, informacions del desastre, i una voluntad de tots els que hi som de continuar endavant fins al final, que arriba la meva dona i els meus fills. Em desmunto i em cauen les llàgrimes.”

(continuarà la setmana que ve, encara prop de l'1-O)

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa 2 mesos

"Que n'han fet de mal els castellans."

I segueixen durant més de 300 anys, lo que no me
estranya amb gent com aquesta tan submisa.

Valoración:-1menosmas
Per Rosamardotor, fa 2 mesos

Persona a qui puc estimar. Parles amb el cor , amb emocions , i les transmets. Jo també et parlaré d'emocions.

Et parlaré d'una filla que ja no veu mai a la seva mare perquè el padrastre no vol fer-se amb ningú que pensi diferent d'ell. Això també és un cop i un cop a dins al cor , que no es cura amb unes setmanes.

Et parlaré d'amigues estimades , d'amigues d'anys, d'amigues fetes en moments díficils. Amigues de de tot cor. Aquesta amitat ja no hi és, i mi em cauen les llagrimes, i tinc un buit el cor. Perquè unes van creure amb el viatje a Itàca i les altres no. Això també és un cop d'una porra, un cop molt , molt fort i que no es cura amb unes setmanes.

Et parlaré de nens de nens alegres, feliços que des de petits els penjaven la medalla de l'estalada, els portaven a les manifestacions, els parlaven d'un enemic, que els d'aquí som diferents dels d'allà, que els d'allà no en volen... Aquests nens s'han fet grans i han conegut a l'enemic, perquè hi han estudiat o per la feina i s'hi han fet amics o se'n han enamorat... i han vist que tot era mentida , que els han enganyat. Això també és un cop d'una porra, un cop molt , molt fort i que no es cura amb unes setmanes.

Et parlaré de venis, veins que feien sopàs, que compartien les dificultats de la vida, que s'estimaven. Uns es van deixar enlluernar , il·lusionar que és molt lícit. Però com més s'enlluernaven, meys toleraven cap opinió contrària al seu amor. I l'amistat es va acabar. Això també és un cop d'una porra, un cop molt , molt fort i que no es cura amb unes setmanes.

També et parlaré de gent que mai no havia fet res il licit que són amics, que jo esl estimo, però per aquest somni van començar a fer coses d'amagades. De tal manera que els va agradar. Persones bones, honrades que ara creuen per la causa fins i tot es pot arribar a ...

Si sempre que es vol un objectif s'utiliza a la massa de la gent, en un moment la gent pot ser incontrolable i que pot arribar a passar...

És això el que és vol per Catalunya?

Per l'amor i la pau i l'estimació entre notes les persones del món.

Valoración:-1menosmas
Per F.S.B., fa 2 mesos

Que n'han fet de mal els polítics independentistes de Catalunya, jugant amb les il·lusions i els sentiments de la gent, quan prometien i prometen coses que saben de ben segur que no cumplirán.

Valoración:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris