cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
15°

La Fura dels Baus i la fúria dels blaus

El primer record que tenc de la Fura dels Baus és de quan vaig assistir a una espècie d'actuació, que es va fer dins una sala de S'Escorxador de Palma, just en el moment en que ja havia deixat de ser un escorxador i encara no era un centre cultural-centre comercial.

Diria que es tractava del muntatge 'Suz o Suz'. En una sala de l'escorxador, hi devia haver un centenar de persones, a les fosques i, de tant en tant, s'encenia un focus i passava algun membre de La Fura amb una segadora de gespa, després passaven actors empenyent un carro de compra amb un altre actor dins llançant carn crua al públic, altres, penjats del sostre, llaçaven aigua i farina, entre d'altres productes.

Aleshores, tampoc tenia gaires doblers, i l'obra em va costar, a part de l'entrada, una jaqueta, ja que la pasta resultant de la mescla d'aigua i farina va inutilitzar la cremallera per sempre.

Des d'aleshores ençà, La Fura dels Baus ha esdevingut un referent del teatre d'avantguarda, de neocirc i de dansa vertical a nivell internacional.

La Fura dels Baus és sinònim de ruptura, provocació, innovació... Han fet absolutament de tot: espectacles pornogràfics, màquines mastodòntiques, l'home del mil·lenni, diverses cerimònies d'abast mundial (Jocs olímpics del 1992 a Barcelona, mundial de ciclisme de 2007, obertura de l'Harare International Festival of the Arts de 2010...). Han fet 'relectures' i 'revisions' de clàssics del teatre i la literatura, han fet experimentar al públic gairebé totes les sensacions, han llançat als seus seguidors tot tipus de sòlids i líquids... De fet, aquest dimecres i dijous els hem tengut a Palma amb el seu espectacle 'Manes', concebut els anys noranta del segle passat amb l'objectiu de provocar intenses sensacions.

La Fura dels Baus duu, des de la seva fundació l'any 1979,

intentant «remoure estómacs i remenar cervells» i amb aquest objectiu no han estalviat recursos.

Dia 20 d'aquest mes, dos membres de l’equip artístic de ’Faust’, de la companyia La Fura dels Baus, varen sortir a saludar amb llaços grocs a la solapa al final de la representació al Teatro Real de Madrid. L'acció va rebre crits i xiulets de bona part del públic, entre els quals, alguns de sang blava.

Quaranta anys fent absolutament de tot per provocar el públic, per acabar descobrint que dos minúsculs llaços grocs a la solapa desperten més fúria que cap altra gest.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris