bruma
  • Màx: 14°
  • Mín:

Independentisme no és supremacisme

El 1984 orwellià espanyol funciona com un rellotge. La premsa lliure i amb preguntes pràcticament ha desaparegut i s’ha convertit, a l’Espanya castellana, en una maquinària de propaganda al servei de l’Estat. I, malgrat tot, gràcies a les noves tecnologies i a la capacitat d’establir xarxes informals entre els ciutadans, l’independentisme català és més fort cada dia que passa. En una altra època, entre l’embat de l’Estat i el cobriment dels mitjans de propaganda, potser el moviment ja hauria estat liquidat, o reduït a una minoria. La mobilització de Barcelona del passat 11 de setembre, emperò, demostra que ni l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, ni l’empresonament dels líders, ni la repressió del primer d’octubre de l’any passat, ni res de tot això no ha aconseguit fer ni un mínim de forat en un moviment popular que va clarament cap a l’autodeterminació i la independència. Fins i tot Irving Welsh, en una entrevista que DI li va fer dimecres passat amb motiu de la seua intervenció a les jornades literàries del Pikes, va dir que pensa que té més possibilitats de ser independent Catalunya que no Escòcia, tot i que veu que ambdós països, en un futur no gaire llunyà, seran al mapa d’Europa. L’únic que faltà per preguntar a l’autor de “Trainspotting” va ser si veu Eivissa i les Balears dins aquesta futura Catalunya independent o si les veu més romanent dins el Regne d’Espanya. Hauria estat interessant de saber què en pensava, en Welsh.

Un dels intents desesperats de la propaganda periodística espanyola és el de mostrar el catalanisme com un moviment populista, antieuropeu i fins i tot supremacista. Però, ai las!, els fets desmenteixen la propaganda. Expliquem-ho breument, però tan clarament com siga possible:

1. El catalanisme no és supremacista.-No hi ha cap document de cap dels partits polítics que integren el moviment nacional català que digui que la cultura catalana és superior a cap altra, que la llengua catalana és millor que la resta o que hi ha res en els catalans que els faci més que ningú altre. Els catalans, senzillament, volen ser com els altres. Com els altres que se senten nació diferenciada, i no part d’una nació dins la qual es troben encabits contra la seua voluntat. Dir que els catalans són supremacistes perquè volen la independència de Catalunya seria com dir que els noruecs són supremacistes perquè varen voler la independència de Noruega o que els lituans eren supremacistes fa uns pocs anys perquè volien la independència de Lituània. No sé si els monàrquics espanyols poden dir el mateix. Hi ha abundant literatura que ve a dir que l’espanyol ha d’estar per damunt del català o que, per alguna raó, és més important. O que la cultura espanyola és millor que la catalana.

2. El catalanisme no és excloent.-No hi ha cap document de cap dels partits polítics independentistes que presenti ni un bri d’exclusió contra cap ciutadà pel seu origen, per la seua llengua, pel seu color de pell, per la seua religió, per la seua condició sexual o per qualsevol altra contingència personal. És més, dins l’Assemblea Nacional Catalana, l’entitat que més gent ha mobilitzat a Europa durant el segle XXI, hi ha blancs, negres i grocs, hi ha gent nascuda a Catalunya i gent nascuda a fora, hi ha gent que parla a ca seua més de cent llengües diferents, hi ha agnòstics i hi ha creients de diverses religions, hi ha homes i dones, d’orientacions sexuals diverses. Hi ha, al cap i a la fi, gent de tota casta i condició. Se n’exclouen els que no volen la independència de Catalunya. Però, en la construcció de la República Catalana tothom hi és ben rebut. Hi ha hagut un president de la Generalitat nascut a Izánjar i ara mateix hi ha un conseller del govern presidit per Quim Torra que ha nascut al Marroc. Altra vegada, no pot dir el mateix l’unionisme monàrquic, que només accepta presidents ètnicament espanyols i que no ha tengut ni un sol ministre d’origen estranger. Sense voler-me fer pesat, recordaré que el primer d’octubre de l’any passat vaig ser testimoni de diverses taules de votació. A l’Hospitalet n’hi havia una on la majoria dels que hi feien coua eren d’origen peruà.

Sia’m permès desfer, avui, només aquests dos tòpics, que sempre s’esgrimeixen. Si escau, ja en desfaré alguns de menors en pròximes ocasions. Perquè, a més de liberal i inclusiu, l’independentisme és democràtic, europeista i constitucionalista.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris