cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 23°
24°

En Mateu, L'Estel i l'estela

La matinada d'aquest dijous, ha mort, a la seva casa de Sant Joan, en Mateu Joan Florit, conegut, sobretot, per ser l'impulsor, editor, director i l'ànima d'un dels mitjans de comunicació, escrit en llengua catalana, amb més difusió en tota la història de Mallorca: S'Arenal de Mallorca i, posteriorment, L'Estel de Mallorca.

En Mateu havia nascut i s'havia criat a Sant Joan, però de jove, amb el boom turístic anà a treballar a s'Arenal. Va fer feina a diversos hotels, aprengué alemany, viatjà a Alemanya i, segons explicava, allà va veure que es repartien diaris de manera gratuïta pel carrer i a les botigues i bars. Va adaptar la idea i va començar a repartir la revista local per tot s'Arenal, que ell reivindicava com una sola unitat i d'aquí que batiàs el mitjà com 'S'Arenal de Mallorca'.

La idea li va funcionar de manera excel·lent. En Mateu era inesgotable, cada matí i cada horabaixa es passejava botiga per botiga, carrer per carrer. Aconseguia molta publicitat i molts subscriptors... sabia posar-te molt difícil dir-li que no. En Mateu és, sens dubte, el mallorquí que més carrers i places de Mallorca ha caminat. I probablement, el que ha parlat amb més habitants d'aquesta terra.

Vaig passar molts de caps de setmana repartint el 'diari'. Érem uns quants joves, cada un amb una senalla plena de diaris i anàvem casa per casa, bústia per bústia, deixant un exemplar de S'Arenal de Mallorca que, a cada edició, eixamplava la seva zona d'influència, augmentava el seu compromís polític, creixia en número de pàgines i pujava el tiratge.

La maquetació es feia a mà, als tallers del Majorca Daily Bulletin del carrer Sant Feliu.

Els meus primers articles d'opinió veren la llum en aquell mitjà... No hi havia internet i el diari de Balears encara tardaria uns anys en aparèixer. Després vaig tenir l'oportunitat de treballar-hi com a redactor i d'ajudar a fer la transició de S'Arenal de Mallorca a L'Estel de Mallorca. Vaig aprendre molt al costat d'en Mateu. I també hi vaig discutir molt...

Hi vaig passar moltes hores a la redacció d'aquella revista quinzenal. Anava a escriure que la casa den Mateu era la redacció, però evidentment era a l'inrevés: la redacció també feia de casa.

El creixent compromís polític de la publicació li va causar molts de problemes, les institucions li varen retirar la publicitat institucional i rebíem telefonades amenaçadores gairebé cada dia.

Vaig deixar de fer-hi feina per anar a viure a la Barcelona olímpica... En una ocasió, vaig usar l'acreditació del mitjà per interrompre una roda de premsa internacional del president del Comitè Olímpic Internacional, el franquista Juan Antonio Samaranch. Vaig aconseguir mostrar una pancarta amb el 'Freedom for Catalonia' davant centenars de mitjans internacionals... En Mateu, tot i els problemes que li va ocasionar la meva acció, m'ho va perdonar.

Mai vaig perdre el contacte, o bé per telèfon o bé en qualque visita esporàdica a Sant Joan, em posava al dia dels subscriptors que havia fet o de les dificultats per continuar tirant endavant el seu estimadíssim Estel.

Quan mor algú a qui estimam, se'ns obri el rebost de la memòria i començam a reviure tot allò que ens unia a aquella persona. Podria seguir consumint bits escrivint tot el que m'ha duit a la memòria la pèrdua d'en Mateu, però tanmateix allò important és deixar escrit que era un personatge singular, a vegades dur, enamorat de Mallorca i de la seva 'tribu', caparrut, tenaç i ambiciós, fener, molt intel·ligent i dotat d'un caràcter rebel que va fer que massa vegades, massa gent, el jutjàs per així com era i no per allò que va fer. Per tot allò que ha aportat a la nostra societat, que ha quedat sense un reconeixement més que merescut.

La matinada d'aquest dijous, mentre dormia, en Mateu s'ha apagat. Com un estel.

Però la seva estela ens acompanyarà sempre.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan-Estades-de-Moncaire Bisbal, fa 10 mesos

Que sapiga Tomeu, en Mateu mori dimecres 29 que era el dia de la festa grossa del seu Sant Joan, la festa de Sant Joan degollat. No entenc gaire que vol dir en "por deseo saberla! te demana que contis la vida de'en Mateu. Padassos bruts? Tots en tenim casa. Qui no ha pecat tiri la primera pedra.
En Mateu Joan Florit de Can Marió de Sant Joan fundador editor i director irrepetible de l'Estel tenia clar que érem de País català.
Ell volia una Pàtria Racial, Ell estimava una Pàtria Cultural Ell desijava una Pàtria actual.
Que reposi aquest valent lluitador
en el vas de sos majors
i l'acompanyi a l'eterna estada
el cant dels segadors
amb la senyera estalada.
ENHORABONA TOMEU MARTI PEL TEU ARTICLE EN RECORD SEU

Valoración:6menosmas
Per Pau, fa 10 mesos

Era un home que estimava la seva terra i la seva cultura. Amb pocs mitjans va fer molt.

Valoración:10menosmas
Per deseo saberla, fa 10 mesos

Tomeu. Tú seguramente la sabes. Por lo tanto cuenta "toda" la vida d'en Mateu. Toda, sin miedo. Sin medias tintas. No solo una parte.

Valoración:-6menosmas
Per Balutxo, fa 10 mesos

Glòria i memòria!

Valoración:13menosmas
Per Miquel, fa 10 mesos

Molt ben escrit, Tomeu. Mallorca haurà de saber reconèixer determinats tipus de grandesa com la que atresorava en Mateu, un home que va fer via pel seu compte entregat a una causa irrenunciable.

Valoración:14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris