algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

Cercant les claus

Hi ha un vell acudit que conta que una nit, un home que camina pel carrer se'n troba un altre, davall una farola, mirant enterra com si cercàs qualque cosa i li demana: «heu perdut res?»

L'home que cerca diu: «sí, he perdut les claus». Tots dos es posen a mirar per la zona... fins que el primer li diu: «estau segur que les heu perdut per aquí? I l'altre li respon: «No, les he perdut a una altra banda, però aquí hi ha llum».

Pensant-hi bé, és això mateix el que he vist massa vegades en gent que cerca claus en la política i en la vida en general. Metafòricament, és clar.

He vist cercar respostes fàcils o bastir teories simples o light, per por a afrontar la realitat. He vist plantejar debats interns per incapacitat d'abordar el context extern. He vist atacar el 'dèbil', perquè amb el fort ningú s'hi atreveix. He vist equivocar-se d'enemic perquè la mirada curta no arriba allà on és. I també m'he trobat, a vegades, amb l'infantilisme de no voler veure els problemes o no ser capaç d'afrontar-los i amagar-se darrere (suposats) debats estèrils.

En definitiva, m'he trobat amb gent que cercava les claus on hi havia llum i no on eren. Per peresa o per por a la foscor.

És més complicat, més dur i més feixuc, però en política i en la vida en general, les claus són on són, no allà on ens agradaria o ens aniria bé que fossin.

Cal cercar les claus on són. Encara que sigui molt fosc.

Més tard o més prest arriba la claror.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris