bruma
  • Màx: 20°
  • Mín: 17°
14°

Un retrat d’en Verga

En el volum número deu de la seva obra completa editada per Destino, s’hi inclou els Retrats de passaport. Josep Pla hi va escriure un prefaci on explica la idea que ell tenia del que va denominar retrat literari; gènere negligit, segons diu ell, en la literatura catalana perquè, per a l’empordanès, la literatura personal s’ha cultivat poquíssim. Idò és en aquest volum que Pla fa una caricatura —exagera el detall, accentua el caràcter, el fa més decidit—, d’en Joan March, i diu: «... o sigui, en Berga (sic), perquè en aquelles illes tothom té un motiu, que col·loquialment té més virtualitat que el nom mateix... ».

El text en qüestió Pla el va escriure l’any 1964. Comença informant de la mort del financer mallorquí i aprofitant el traspàs, critica la versió governamental: «... la censura de l’Estat ha donat una biografia oficial del difunt que els diaris han hagut de publicar.» Per tant, una de dues, o el text original va prescindir del primer paràgraf, o aquesta caricatura es va publicar per primer pic l’any 1992, any en què Destino va editar el volum que correspon a la seva obra completa.

Pla ens adverteix que amb el pas del temps, en haver mort el financer, s’escriurien moltes coses adverses i «... algunes de delirants i desenfrenades.» Segons ell, la implicació en l’aiguabarreig periodístic va provocar a en Verga més inconvenients i dificultats que beneficis. March va ser propietari de dos diaris a Madrid —un de diürn i un de nocturn— i un de matinal a Palma, El Día, diari que en la seva primera etapa va dirigir Joan Estelrich. Va ser precisament durant aquesta primera etapa —anys immediatament posteriors a 1922— que Pla va conèixer en Verga, perquè Estelrich el va nomenar col·laborador del diari.

En l’extens article que ara comentam, Pla escriu diverses consideracions referides a El Día i a la feina d’Estelrich, i diu de Joan March: «Hi vaig ésser presentat a l’aire lliure, en aquella tertúlia peripatètica que abans de dinar realitzaven alguns amics a la plaça de Cort, a la voravia del palau de l’ajuntament de Palma.» Sobre la manera de parlar que tenia el banquer, escriu Pla: «Un deliciós mallorquí molt dialectal i popular que, de vegades, em costava comprendre per la quantitat d’al·lusions a penes formulades que contenia —utilitzava el cigar com a batuta de la seva dialèctica senzilla, clara i sovint sarcàstica... » I l’escriptor empordanès continua: «Li arribava de vegades d’haver de parlar en castellà, i llavors el seu accent era horripilant, fibrós i aspre  i el seu lèxic era molt pobre... ».

L’aspecte físic de March va produir una gran sorpresa a Pla perquè, segons ell, no tenia la pinta exterior que hom espera d’un comerciant. Era  un home molt sec, cosa que feia que semblàs més alt, una mica carregat d’espatlles, de dimensions reduïdes, pàl·lid, sovint groguenc, un front molt ample i de gran relleu, el crani calb i lluent, el cap allargat, i d’una miopia molt acusada. Sempre, tot això que deim, segons la impressió de l’escriptor principatí. El perfil de March hauria estat perfecte, «... si el barret, que portava tirat sobre el clatell —cosa que demostrava que potser el barret tenia, per a ell, una relativa importància, però que no en podia prescindir a causa de la seva posició—, no hagués contribuït a col·locar el seu cap en l’espai.» Segons l’escriptor, les mans d’en Verga eren extremadament pàl·lides i dibuixades i els seus dits prims i delicats. No tenia res a veure, el seu aspecte, amb el comerciant habitual, que figura que hauria de ser —els adjectius són de Pla— corpulent, espès, famós i loquaç.

March semblava un seminarista, tal com deien per Mallorca, que no tenia més que pell i ossos, però tot i el físic esquifit, l’any 1924 ja tenia molts diners i la seva fortuna «en formació» comença a tenir un pes real. Continua Pla: «A l’arxipèlag (sic) de Mallorca, hi tenia molts d’enemics, situats generalment en les classes tradicionals i en el petit món de l’aristocràcia —dels botifarres. Parlant en general, sentien el menyspreu de la classe decadent per la vitalitat, la voluntat i la intel·ligència que va endavant. El consideraven un nou ric, un rastaquouère, un home que en el moment de menjar no sabia agafar els coberts com cal ni posar la boca en forma de cul de gallina. Feia molta gràcia... ».     

L’article avança amb l’exposició d’algunes consideracions afegides. Pla creu que a Madrid, la figura d’en Verga agafà una forma desorbitada perquè Madrid, «... és potser la ciutat d’Europa més sensible i titil·lant pels diners dels altres... » I acaba l’escriptor de L’Empordà: «El senyor March no fou un comerciant de papers, que és el tipus de comerciant que sol produir l’economia castellana —que és la dirigida—, perquè, com a lletres, en tingué sempre molt poques i, en el sentit de l’anomenada Il·lustració, fou en definitiva un primari. Fou més aviat un comerciant de les coses, del simple joc econòmic, elemental,  que tingué una gran actitud pels negocis i per les seves combinacions innombrables. La seva mentalitat comercial fou, en definitiva, la més arcaica forma d’aquesta mentalitat, caracteritzada per una clara i esquemàtica simplicitat. Una de les claus d’aquesta mentalitat fou la de no fer mai cap negoci impremeditat... ».

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ja ho deien, fa 9 mesos

Cap negoci ipremeditat... i sense cap escrùpol, si havía de llevar denmig un soci, el llevave, ( Grau de Sta.Margalida ) contrabando, estraperlo i altres herbas.
Vaig fer feina amb un homo que sonpare era patró a Eivissa, en Verga l'enviar cap a Malaga amb un cargament de tabac amb el full de ruta traçat, se va trobar amb els guarda-costas, i els va poder esquivar, i en arribar a Malaga el van pagar i despaxar, ell va protestar perque havía entregat la carga, i li van dir, si agueres anat per on te van dir, no l'haurias entregada, com havía de ser. Pus mai el contretaran.

Valoración:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris