algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

Un llibre imprescindible per a un debat inajornable

Em podria limitar a complir aquesta cita setmanal amb els lectors i les lectores de dBaleares amb una simple recomanació: Comprin i llegeixin el llibre "La indústria invisible, 1950-2016. El desenvolupament del turisme a l'economia balear" de Carles Manera i Ferran Navinés, recentment editat per Lleonard Muntaner.

Però, encara que siguin dies d'estiu, cal justificar una mica la recomanació. Idò som-hi: Si el compren, contribuiran al sosteniment de la indústria editorial local. I aquest suport res tindrà a veure amb la mercantilització neoliberal que es preveu fer amb la cultura mitjançant ‘Institut d'Indústries Culturals de les Illes Balears’.

Si el llegeixen, s'adonaran del gran debat que plantegen els autors, i que, sincerament, crec que és inajornable, i imprescindible fer amb nombres i arguments robustos. Manera i Navinés no s'estan d'afirmar que l'interrogatori a l'economia balear que el catedràtic d'Història Econòmica de la UIB i el doctor en Economia per la UB formulen en el llibre "està més farcit de dubtes que de certeses, més d'hipòtesis de treball que de veredictes certs i acrítics". Un impressionat contrast amb altres discursives econòmiques  força mediàtics.

En el plantejament de l'obra hi ha un treballat intent de demostrar que la, diguem, sostenibilitat del creixement turístic illenc es pot aconseguir amb una bona gestió de les externalitats negatives que genera el turisme, i, d'altra banda, amb una militant aposta per la diversificació del model econòmic de les Illes Balears a partir d'un gran esforç col·lectiu en R+D+i. En la meva opinió, la sostenibilitat del turisme només vindrà des del decreixement. I per gestionar aquest canvi decreixent es necessita voluntat política, potents polítiques públiques per pagar i dirigir la transició, i, molt important, transparència. En aquest sentit, és intolerable que, per exemple, Espanya no hagi realitzat, des de 2007, cap estudi que mesuri la petjada de carboni del turisme. Val a dir que llavors va ser del 10,6% del total d'emissions! D'altra banda, em tem que siguin excessives les esperances dipositades en la R-D+i. Al costat de l'impuls públic i privat de la recerca, s'hauria de parlar de què cal investigar. En més turisme, o, posem per cas, en el sector econòmic de les cures de les persones?

Per acabar d'arrodonir una obra ja de per si rodona, potser és estat interessant que  els autors haguessin dedicat unes pàgines a: (i) alguna reflexió sobre el valor del Diàleg Social en el suggerit pels autors lideratge per al canvi o correcció del model de creixement, (ii) alguna aproximació als problemes que, per a un creixement inclusiu, genera una demografia empresarial tant de micro empresa, (iii) una major èmfasi en les desigualtats consubstancials al nostre sistema econòmic (encara que molt encertadament parlin de "manchesterització de les relacions aborals”), i (iv) algun pronòstic  sobre les repercussions de l'hipotètic Règim Especial de les Illes Balears (REIB). Val a dir que, en opinió de l'ecologisme social i polític canari, les conseqüències de les "avantatges fiscals" per a Canàries han estat catastròfiques en termes de sostenibilitat ecològica.

I, tanmateix, és un llibre imprescindible, encara que només sigui per animar el debat, i per evidenciar que, a casa nostra, no tot són "pirotècnies discursives que tracten de camuflar el principal sentit que regeix la filosofia central de la competitivitat. Reduir costos per a, de retruc, comunicar que es pujaran els esglaons perduts en els rànquings econòmics".

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris