cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 13°
14°

La flama divinal de l'amor sense U

La poeta Blanca Llum Vidal et mata i et fa renéixer. La seva darrera obra, 'Aquest amor que no és u', és un clam a vetllar i procurar una nova aurora en un món anihilador, poblat de presons i cadenes de tota mena

El llibre 'Aquest amor que no és u' de Blanca Llum Vidal ha estat editat per Ultramarinos tot just fa uns mesos.

01-08-2018 | M.R.P.

«De quoi souffre-tu?
De l'irréel intact dans le réel dévasté»
René Char

Tota paraula, que sigui insurgent i sincera, és sempre un acte sobirà de gratitud. Acció de gràcies per una vida transformada que apunta a l'alba d'un món nou. Avui, vull donar gràcies. Donar les gràcies a un 'tu', que no conec en persona, i que es diu Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986). D'ella només vos en diré una cosa: és poeta. I en català, de les millors que ha tingut mai aquesta llengua. La seva paraula és pura RESISTÈNCIA enmig d'un segle on tot es mercadeja, on l'amor es compra i regateja al preu més baix i on el Capital és mort que tot s'ho menga. Versos de cor i cos... que diuen 'Sí!' i diuen 'Vida!'. Com la terra que cantaven aquells menorquins, la terra del xalar... la Xalandria!

La paraula poètica de Vidal és ànima fura. Està forjada amb el foc i la sang de la Víctor Català i les glicines de Mercè Rodoreda. També, amb la mar salobre de l'estimat Blai i algunes gotes maragda de Ramon lo foll. Els seus versos són coents, punyents i et peguen moltes fuetades. Amb ella t'hi baralles, sagnes i et pot matar d'esglai. Ai!... però sempre apareix la paraula o el vers que et desarma i et fa renéixer. Aquell que et fa ser i et fa estimar. Esclats d'una bellesa tan fondal, que només poden ser el reflex d'una sensibilitat extraordinària, d'una ànima d'ésser solar. Fins i tot, quan diu a la lluna a la muntanya i udola amb boca humanal. Gràcies de nou, Blanca Llum!... gràcies per mostrar-me ben clar quina és la veritable trinxera.

El seu darrer poemari es titula 'Aquest amor que no és u' i ha estat editat per Ultramarinos l'abril de 2018. Aquesta petita i polida editorial publica meravelles. Gràcies a aquest segell també he pogut conèixer l'obra de l'equatorià Jorgenrique Adoum. El poemari de Vidal està escrit en català i traduït al castellà per Berta García. Cal remarcar-ho: no és ben bé una edició 'bilingüe', sinó l'intent de normalitzar democràticament unes relacions lingüístiques en temps polítics molt convulsos. Els versos estan escrits entre Barcelona i Felanitx; a fora vila, en el cel més novell del Llevant mallorquí. Del que representa realment aquest poemari, podem manllevar les paraules que l'escriptor Antoni Serra li dedicà aquest passat diumenge en la seva columna del diari 'Última Hora': «(...) és una obra breu, però d'una intensitat poques –o gairebé mai- vegades assolida en la creació literària».

Com ella ens diu en una nota (amb la llengua en la qual no escriu, però que és la dels seus padrins per part de mare), «lo que hay en este libro es un solo poema: una declaración de amor y un tiempo de desmesura consciente y de sexo». Gairebé res!, poca broma. Així, en 'Aquest amor que no és u' hi trobareu AMOR. Però amor del bó; del que deixa de banda a Plotí i trenca amb la tirania totalitària de l'U. Com també ens diu l'autora, un amor que supera la dicotomia i que almenys és 'tres'; és a dir: DEMOCRÀCIA. Un amor 'trinitari'?, no ho sembla gens... Republicà?, de cap a peus. És per tant, un sol poema, un sol crui i esquerda oberta, que reprèn la tradició amorosa del 'Càntic dels càntics' de SalomóSulamita. De fet, en reprodueix l'estructura a través de vuit cants, amb referències entrecreuades entre alguns d'ells. Vuit cants que són amor en acció: 'amor-amant' de pura transitivitat, en els quals es mescla el gènere (femení i masculí) i s'hi poden reconèixer tots els pronoms de la humana llengua. Sobretot, el NOSALTRES de qualsevol col·lectivitat viscuda. És un lloc on la sexualitat és tan bella i intensa que és ben bé asexuada. Amb calors, tendreses, rampells clarividents, sucs, cossos i estels. També un poc de mala llet i molta, molta glicina. Només qui 'ama' i 'viu' ho pot comprendre. Ai!...et faig cas i em mossego cada dia el meu propi infern fins a sagnar i tocar l'os de viu en viu.

Per fer-ne un tast, podem esgarrapar-ne alguns versos com a moixons perduts en el rostoll. En el cant I hi llegim: «El nostre llit fa fer nit, / les portes, follia, / i les finestres, escàndol». En el II: «Mossegeu-vos l'infern. Emporteu-vos / la dèria de tanta dalla i meravella». En el cant IV hi trobem sense embuts: «Que el meu amor s'aproximi a la flama / i s'atreveixi a vetllar l'envestida». I finalment, per tal de no malmetre més versos amb cops d'urpes, podem apel·lar als mots de clares ressonàncies a Celan del cant V: «Els seus ulls són teringa d'insomnis / i, arrimats a la pèrdua, / són cristall, són alè». En el fons, autèntica alenada i PRIMAVERA… amb mort o sense.

Més, més i més, diu sempre la poesia! No ho dubteu, llegiu i viviu l'obra de Vidal. Per acabar, només proclamar: amadores i amadors, trenqueu el llindar i apunteu al cim, guardeu ben endins el secret de les paraules d'antigor; d'aquelles que vénen de tan lluny com el naixement del món. Paraules de foc... Foguera!... i que en català Blanca Llum sap glossar com ningú. Amb sinceritat, cor, cos i pura vida! Uns mots que el 'Càntic dels Càntics' també va saber recollir magistralment en aquests versos (que aquí podem llegir de manera laica): «Desig i Amor són com brases ardents, / una flama divina!».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris