algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
14°

Preu per preu, Països Catalans

L'independentisme català modern, des dels seus inicis a l'any 1968, amb l'escissió dels joves del Front Nacional de Catalunya i la fundació del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans, havia tengut sempre com a subjecte polític, la 'nació sencera' de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó: els Països Catalans. Amb aquest nom o altres.

L'any 2005, la proposta de reforma de l'Estatut de Catalunya incorporava la consideració de Catalunya com a nació. No direm que ens va sorprendre, però ens va cridar l'atenció la rapidesa amb que gairebé tot l'independentisme del Principat s'hi sumava.

Es va anar imposant a l'independentisme el pragmatisme que predicaven (i practicaven) Joan Laporta o Alfons López Tena.

La tesi era evident i prou aclaparadora: que s'independitzi primer el Principat, que és on la idea de la independència ja és majoritària entre la població... i després ja veurem què passa amb la resta. Encara que quan, provocadorament, alguns assenyalàvem que encara hi havia una aposta més segura: que s'independitzàs només la part del Principat amb gran majoria d'independentistes, els pragmàtics no s'hi apuntaven.

De totes maneres, ningú gosà posar-hi problemes, encara que en honor a la veritat cal dir que molts ens hi apuntàrem sense necessitat de canviar la nostra noció de nació.

L'operació ha sortit només mig bé: s'ha arribat a proclamar la República catalana, però no s'ha gosat fer-la efectiva.

Arribats a aquest punt, crec que aquells que mantenien que la 'renuncia' als Països Catalans era només tàctica, haurien d'actuar amb tanta lleialtat com ho vàrem fer els que ho vàrem acceptar i haurien de retornar a la reivindicació de la independència per a la nació sencera. Preu per preu, Països Catalans.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Josep, fa 5 mesos

"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"

Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)

Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoración:1menosmas
Per Feliu, fa 5 mesos

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoración:2menosmas
Per unaperaqui, fa 5 mesos

@Manoletín: jo concretament, el terme "Països Catalans" el vaig escollir als 16 anys perquè me va parèixer allò més adient amb el que som. Ara me diràs que me'l vaig inventar amb els amics? Quin honor!
No existeixen com a entitat jurídica... encara!
Tampoc existeix Deu, i mira quanta cosa mou el terme!

Valoración:3menosmas
Per Cati Ferrer Porreres, fa 5 mesos

Fraga català? Creia que era galleg...

Valoración:-13menosmas
Per de cajón, fa 5 mesos

Y de S'hort d'es Ca a ses Finestres Verdes. Que tampoco e grano de anís.

Por cierto, parece que ya anda por estos pagos Felipe VI. O no te lee, error imperdonable, o lo que largas se lo pasa por la faja.

Por cierto. Servidor, de catalán res de res. Lo diga Agamenón, su porquero o Toni María Alcover.

Valoración:-4menosmas
Per manoletin, fa 5 mesos

Mallorquin bla, bla, bla... ( muy largo el nombre).No hace falta ningún periódico para ridiculizar a los "catalanes de Mallorca", créeme. Tampoco existen madrileños de Mallorca o compostelanos de Sevilla... Así son las cosas lamentablemente. Dicho lo anterior uno puede declararse de dónde le venga en gana, los de Bilbao nacen donde quieren, igual que los catalanes ahora! ;)

Valoración:-7menosmas
Per Joan Miró Font, fa 5 mesos

De fet, en es Pla de Mallorca hi ha més independentisme que, potser, a Tortosa, Amposta o Tarragona

Valoración:14menosmas
Per Toni, fa 5 mesos

La nació catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer) existeix i l'aspiració política de tota nació a la independència és ben natural i justa.

Valoración:17menosmas
Per Mallorquí i, per tant, nacional de Catalunya, fa 5 mesos

«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)

Valoración:16menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa 5 mesos

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:

http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoración:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris