nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
12°

Illes Balears: desigualtats invisibilitzades

En un article anterior vaig comentar els trets principals de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2017, tot concloent que les Illes Balears van “Pas a pas fins a la definitiva dualització social”. He d’afegir ara que l'ECV incorpora cada any un tema per aprofundir en algunes qüestions de la vida de les llars. A l'edició de 2017 va incloure l'assumpte de la salut, i els resultats es van publicar el divendres passat. Les dades conegudes evidencien, entre altres coses, que, en matèria de salut i hàbits saludables, en el Regne d'Espanya existeixen importants desigualtats en funció de la situació socioeconòmica de les llars, i de l'edat i el nivell educatiu de les persones.

Vet aquí les desigualtats que aquest mòdul de l'ECV posa en relleu en funció de la situació socioeconòmica: a) Les persones amb majors ingressos van acudir amb major freqüència que aquelles amb ingressos baixos a l'especialista (57,7% vs. 43,8%) i al dentista (60,6% vs. 35,3%). b) L'obesitat va afectar més a les persones amb ingressos baixos (15,0%) que a les d'ingressos alts (9,0%). c) Les persones amb ingressos alts van dedicar una mitjana de 232 minuts setmanals a practicar activitats físiques i esport, mentre que entre les d'ingressos baixos el temps mitjà es va reduir a 180 minuts. d) Pel que fa a la freqüència de consum de fruita, el 69,4% de les persones amb ingressos baixos va consumir fruita diàriament, enfront del 83,6% de les persones amb ingressos alts, i, per acabar d’arrodonir la informació sobre hàbits alimentaris, diguem que el 58,4% de les persones amb ingressos baixos va prendre verdures, amanides o llegums diàriament, enfront del 69,3% de les d'ingressos alts.

Dues dades més que em semblen particularment simptomàtic d'aquestes desigualtats: La població menor de 16 anys havent necessitat assistència dental no la va rebre en el 0,7% de llars amb ingressos alts, mentre que en cas de llars amb ingressos baixos aquest percentatge se'n filà al 8,1%. La càrrega sobre els pressupostos familiars de les despeses en serveis sanitaris és també desigual segons el nivell d'ingressos. Concretament, al 5,6% de les llars amb ingressos alts li van suposar una càrrega pesada, enfront a un 9,8% de les llars amb ingressos baixos. I el mateix va succeir amb la càrrega ocasionada per les despeses d'assistència dental (17,3% vs. 28,9%) i medicaments (4,6% vs. 11,9%).

Exposades aquestes dades pel conjunt del Regne d’Espanya, la pregunta pertinent és: Quines són les xifres d'aquestes desigualtats a les Illes Balears? La resposta és molt senzilla: No hi ha dades. Per aquestes contrades en els darrers anys s'aplica molt sovint la dita "d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol". Les persones responsables polítiques de l'Institut Balear d'Estadística (IBESTAT) no deuen voler que veiem algunes coses perquè el cor no ens dolgui. I no obstant això, malgrat que la decisió política sembla ser no mesurar les desigualtats, i visibilitzar-les (se’n fan poques o cap d'explotació autonòmica sobre desigualtats), aquestes existeixen i dolen molt!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa 4 mesos

I una altra desigualtat: no podem viure normalment en la nostra llengua, cosa que minva la nostra felicitat.

Valoración:0menosmas
Per Joan Miró Font, fa 4 mesos

Ja no diguem xifres sobre sa situació a Eivissa en concret

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris