algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín: 11°
13°

Un marxista ben heterodox...

Enguany és l'Any Pedrolo i aquest dimecres ha fet 28 anys que va morir. Aprofit que per fer la meva aportació a l'efemèride estic rellegint els seus articles i els seus diaris, per copiar-vos una opinió que m'ha cridat l'atenció corresponent al diari de 1987, concretament al 12 de gener del 1987:

«Tots els governants són de dreta. No hi fa res la ideologia de què es reclamen. La seva actuació sempre és de dreta en la mesura que o bé són injustos socialment o bé reprimeixen la llibertat. No m'interessa cap règim que afavoreixi el privilegi. No m'interessa cap règim que pasturi bens. No m'interessa cap règim que permeti la misèria. No m'interessa cap règim que em tanqui a la caserna. No m'interessa cap règim que faciliti l'existència d'una casta superior. No m'interessa cap règim que controli el pensament dels ciutadans. No tan sols no m'interessa cap d'aquests règims; els avorreixo tots.

Em dic sovint marxista heterodox, i la meva heterodòxia va creixent. Marx, que pretenia ser científic, era encara ben utòpic. Analitzà amb rigor 'una societat', però sembla que se li escapà el fons de l'home que constitueix 'qualsevol' societat.

Qualsevol poder genera un poder que trenca unes condicions d'igualtat. Qualsevol règim instaura una casta dirigent que dóna ordres. Qualsevol règim fa subjectes. Qualsevol règim va modificant els seus principis d'una banda, la seva praxi de l'altra, per tal de conservar-se. Qualsevol règim crea oprimits i marginats. Qualsevol règim entén per bé comú el bé de la casta dirigent. Qualsevol poder governa contra la majoria del poble, encara que aquest poble l'hagi escollit inicialment.

Mai no s'ha eliminat els homes amb voluntat de poder. Allí on sembla que s'ha fet, els han desplaçat uns altres homes amb la mateixa voluntat de poder. Diferents com siguin els uns i els altres, sempre governen els mateixos. D'un règim a l'altre les mesures de govern poden ser fins i tot oposades, però no canvien les relacions entre dirigents i dirigits; sempre hi ha una relació de subordinació.

Personalment no accepto cap poder; això no em salva de ser oprimit. Pitjor: m'hi fa més per la consciència que en tinc.»

I com que Pedrolo no s'acaba mai, una propina ben actual, corresponent al 25 de gener de 1987:

«L'argument és d'antologia: «Sí, sóc nacionalista, crec que els Països Catalans són una nació, però no sóc independentista perquè sé el cost humà que caldria pagar per aconseguir la independència». I és d'antologia, l'argument, perquè condemna que ens resistíssim a Franco, condemna qualsevol revolució, qualsevol lluita d'alliberament nacional o de classe. El més singular de tot, però, és que l'argument l'avança un militant socialista. Amb aquesta mena de «respecte» a la vida humana, a hores d'ara encara hi hauria jornades de dotze hores a les fàbriques, els infants encara treballarien a les mines, les dones encara no tindrien dret a vot... i un llarguíssim etcètera.»

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris