algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

Illes Balears: Pas a pas fins a la definitiva dualització social

L'Enquesta de Condicions de Vida (ECV), publicada dijous passat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), ha estat demolidora. Queden desmentits els cacofònics discursos de "Balears va bé". Doncs no, no va bé per a una part significativa de la societat illenca.

Les dades de Balears més rellevants d'aquesta ECV –corresponent a 2017- són les següents: El 21,% de la població està en risc de pobresa, és a dir, mal viu amb menys de 8.522 €/any, que és la xifra del llindar de la pobresa oficial. Però, si filam un poc més prim, convé reparar que l'indicador AROPE, que és l'homologat a la UE, i que, a més, de si s'arriba o no al llindar de la pobresa, incorpora elements de qualitat en l'ocupació, i de carències materials, presenta un resultat encara més greu: el 24,7% de la població està en risc de pobresa y/o d'exclusió social!

Pel que fa a les carències materials concretes, el panorama és el següent: al 35,1% de les llars cap dels seus membres no pot permetre's anar de vacances almenys una setmana a l'any; al 16,2% no es pot mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada; al 35,5% no es té capacitat per afrontar despeses imprevistes (per exemple, una malaltia, una pujada del lloguer, etc.); al 10,9% hi ha hagut retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) en els últims 12 mesos; i al 47,2% tenen dificultats per arribar a fi de mes...

Aquest panorama es dóna en un context en el qual la renda mitjana per llar es va situar en 32.163 Euros (1.304 més que l'any anterior). Com explicar aquesta aparent contradicció entre les xifres referides a risc de pobresa i exclusió social i a carències materials de les llars illenques, i la millora de la renda disponible? S'explica fàcil amb l'anomenat "teorema del pollastre" que és aquell que es formula així: Si hi ha dues persones en una sala, i una es menja un pollastre. Si fem la mitjana, ens surt que s'han menjat mig pollastre cadascuna, quan, veritablement, una de les dues persones se l'ha menjat sencer, i l'altra no ha menjat res de res. Així, la renda mitjana que s'ha calculat per a l'ECV és el resultat de les grans diferències entre les rendes altes i les rendes baixes. De fet, cal recordar que, mentre els salaris baixos s'han congelat o s’han incrementat molt modestament, els alts han tingut substancials increments.

Tot plegat ens permet concloure que el model balear de transitar per la crisi i sortir-ne d'ella (més tot turisme o turisme per terra, mar i aire) és el model de les grans diferències. Pas a pas, fins a la definitiva dualització social.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris