cielo claro
  • Màx:
  • Mín:

Urdangarín

Hi va haver un temps de ficció en què un home hàbil anomenat Jordi Pujol feia creure que Catalunya tenia un cert grau d'autonomia política, en què un rei Borbó posat a dit per Franco feia acostaments a la plurinacionalitat del regne (molt més que cap partit polític d'àmbit estatal), en què una infanta d'Espanya decidia casar-se amb una estrella del hàndbol (basc i del Barça), i en què la monarquia aparentava haver-se desfet de l'al·lèrgia sistemàtica a la catalanitat (i a la basquitat). En Pujol era alhora “espanyol de l'any” i president nacionalista de Catalunya, el rei aprenia català amb en Baltasar Porcel, i amb alguna mallorquina disposada a fer-li de parella lingüística... Etcètera.

L'organigrama institucional era el que era, però la ficció, més o manco, anava funcionant. Fins que l'empenta de la gent, la voluntat democràtica, ho va anar dinamitant tot. Han fet falta quatre sentències judicials per mostrar a les totes que l'autonomia de Catalunya era una ficció (i mostrar això vol dir, al cap i a la fi, mostrar que ho és, arreu d'Espanya, l'Estat de les autonomies; d'autonomia, res de res!). Ha quedat clar: mana més en Llarena que el Parlament de Catalunya.

Ha quedat claríssim, també, que d'acostament de la monarquia a Catalunya (i, per extensió, a la resta de països de parla catalana), res de res. No fa falta acudir a l'execrable discurs del Borbó jove del dia 3 d'octubre de l'any passat, que passarà a la Història de la Ignomínia (tot amb majúscules). La monarquia vol, senzillament, anul·lar els trets d'identitat de la nació catalana. Clar i ras, i no fa cap falta edulcorar-ho.

També pareixia que es podia dur, més o manco, amb els bascos, casant una filla amb el fill d'un militant del PNB. I permetent-li fer de catalana, treballant a la Caixa, a tocar de la Diagonal, a Barcelona.

Però Urdangarín acaba d'entrar a la presó. I hi ha entrat per coses que no hauria pogut fer si no hagués set el marit de la infanta Cristina, el cunyat del rei i el gendre de l'altre rei. Acaba d'entrar a la presó per netejar la imatge del caçaelefants i del fill, per netejar la imatge d'un govern caigut per corrupció i per mirar d'evitar un canvi més important al conjunt del Regne d'Espanya. No sorprèn, per tant, que una germana del nou reclús hagi dit que son pare, si visqués, calaria foc a la Zarzuela. (No crec que volgués dir que es disposava a coure peix, per molt basca que sigui).

NOTA FINAL: Com ja poden suposar els lectors, m'he mossegat molt la tecla a l'hora d'escriure, no fos cas que algú se'm tiràs a sobre per insults a la Corona (a Espanya, dir el que un pensa de la monarquia pot ser constitutiu de delicte, per cert; al Regne Unit, evidentment, no).

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per escardapenyes, fa 8 mesos

Clar i catalá, tant com la corrupció de llangardaixos que ha campat per tot Espeña, se resisteix a des-apa-re-ixer, i és que quan un mal está ben enquistat, no hi ha remei, com deian els padrins, -S'ha de tallar per lo sá - sinó el ppus s'escampa, ara imaginau-vos si no fos "una gran nación" sa merda rompría totes les costures, i alsaría totes les crosteras deixant le carn al viu, menys mal que "Somos una gran nación, i tenemos grandes gobernantes" - .¡Aleluya ! no hi ha més ceg que aquell que no hi vol veure- quin espectacle senyors-res, qui és que diu -aixó no és pot pagar en doblés- quin sainete, quin vodevil, quina òpera-buffa, aixó és "too excessive for my body".
Salut i República.

Valoración:0menosmas
Per unaperaqui, fa 8 mesos

Ben mossegat... vull dir, ben dit! Vaig trobar que els mitjans esbombaven les imatges d'entrada a presó i se n'omplien la boca de dir com "la justícia és igual per a tots, mirau n'Urdangarin com hi entra", quan està clar que hi haurien de ser tots els borbons fora del sembrat i dins la presó, i Urdangarín ha estat el cap de turc.

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris