La campanya a favor d'un, diuen, 'turisme integrador', que ha engegat la patronal-lobby Habtur, juntament amb les organitzacions empresarials Pimem, Afedeco, Pimeco, i Restauració Mallorca, és de les iniciatives pseudo empresarials més barroeres que s'han vist per aquestes contrades.
No s'estan de parlar de 'Balears per a tots' per referir-se al negoci que suposa el lloguer turístic. Des de temps immemorials - almenys des que el capitalisme és capitalisme- hem hagut d'aguantar que els màxims defensors d'aquest sistema econòmic -fins i tot del que incorpora grans dosis de darwinisme social- argumentin que aquest capitalisme ofereix a tots els beneficis que en, posem per cas, l'època de Marx només tenien els burgesos, la classe mitjana assentada que posseïa capital i tenia una situació raonable de seguretat socioeconòmica, i gaudia de llibertat material durant la seva vida. Per tant, la demagògia d'Habtur i els seus mariatxis és molt, però que molt, antiga. No hi ha hagut a la història –ni hi ha encara ara- res més fals que un grup que defensa interessos de part, i que alhora diu que ho fa en benefici de tothom. Ras i curt: Aquest 'Balears per a tots' no m’inclou, tampoc ho fa amb la meva gent. Encara hi ha classes socials!
Però, com les mentides tenen les cames molt curtes, els promotors de la campanya que comentem –que, no s'oblidi, va dirigida a criticar les laxes, insuficients i poroses regulacions administratives del lloguer turístic- no triguen a reconèixer que, segons els seus càlculs (una pregunta pertinent seria com han fet els contes), la normativa "fa pràcticament impossible" que unes "20.000 famílies" puguin seguir llogant les seves cases i segones residències a turistes, la qual cosa suposa cent milions de pèrdues". Vet aquí el leitmotiv descodificat de la campanya. El "Balears per a tots" esdevé en "Balears per a uns pocs".
Tanmateix, allò que em sembla més barroer és l'exhibició sense complexos de sociodarwinisme d'aquesta gent. La (re)turistització illenca, amb el fet de ploure sobre mullat de l'eclosió del lloguer turístic, ha configurat un nou hàbitat de conflictiva convivència social. A la polièdrica problemàtica del "tot turisme", concentrat en zones turístiques, se li ha afegit, almenys, una brutal trilogia descohesionadora: 1) De la despesa en habitatge per fer realitat el dret a un habitatge digne, s'ha passat a la inversió especulativa en habitatge, i el seu ús turístic s’ha convertit en factor principal de revalorització (Atenció a la bombolla que s'està formant). 2) L'angoixant necessitat de no perdre l'habitatge es presenta com una virtut del sistema de mercantilització d'aquesta (La precarietat vital davant un possible desnonament, que obliga a llogar turísticament l'habitatge habitual s'associa a un esplendorós "repartiment de riquesa"). 3) Una de les característiques d'aquesta (re)turistització és que la retallada de les cues de l'atur és directament proporcional a l'allargament de les de Càritas i d'altres entitats que cada dia atenen a un nombre creixent de treballadors i treballadores pobres. Per tant, 'Sí al turisme integrador'? Au, va!
Com això de 'les Balears per tots', i de 'Si al turisme integrador' no cola, em qued amb allò de 'Més turisme, menys veïnes. Aturem la gentrificació dels barris', i amb una molt encertada piulada de la setmana passada que deia: "Hi ha unes treballadores que treballin en pitjors condicionis que les kellys. Les kellys del lloguer vacacional, de les que ningú parla, però s'han multiplicat".
Has fet un article que girava entorn a 20.000 families (dades dites per habtur) i, entenent que puguis qüestionar fonts, ho has titllat de pocs. Crec que has de reconeixer l'error, independentment de que qüestionis les fonts, perque de ser cert, 20.000 families no son poques, ans el contrari. I a més, tu Rafel que ets una persona intel·ligent, sabras distingir que aquests 20.000 participen d'una activitat directa, per la qual tota l'activitat complementaria que se'n beneficia fa que aquesta xifra (de ser certa) sigui molt mes important del que esmentes a l'article. Com a minim es mereix un respecte.
Per acabar, aquestes xifres es corroboren als estudis de les zonificacions del Consell. Crec que estaria be que ho contrastessis. No es mal de trobar.
Una salutacio i anims per coneixer un sector mes complexe del que semble que es mereix fugir de discursos facils, ja que un debat serio sera bo per tots.