algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
15°

Fer la tereseta

Començarem pel títol. A Mallorca una tereseta és un titella, un putxinel·li, ras i curt. Un d'aquests personatges buits, sense cos ni ànima i que són manipulats per una mà aliena. Per ca nostra, he sentit a dir: no facis més la tereseta. Això volia dir, que no fes més el pallasso, més o menys el que avui en dia és postureig, vulgar traducció de postureo. Aclarit i feta una aportació lexicogràfica, si interessa.

Prèvia. Fa quinze dies vaig assistir a la presentació, a Gandia, del llibre Joan Baldoví, en clau valenciana, escrit per Salvador Vendrell i publicat a Perifèrics Edicions. En un moment del col·loqui monologuitzat de Baldoví, aquest va dir que sovint li demanen què passarà? Què es cou devers Madrid? Ell contesta a aquesta pregunta que no ho sap, que els vaivens de la Villa i Corte son imprevisibles. I tant que ho són! Si en el mateix acte li haguessin demanat si era possible, a curt termini, una moció de censura, hauria arrufat el front – prodigi de la naturalesa, ho reconec- i hauria dit que no, però acte seguit s'hauria desmentit a ell mateix i amb un agnosticisme fusterià hauria emès un gest evident de tot és possible.

I ho és possible; fins i tot, que en les hores prèvies a la moció surtin certs personatges a fer la tereseta per distints escenaris, entre els quals hi ha el mateix Congrés del Diputats. Si haguéssim de nomenar tereseta major la distinció se l'enduria na Cospedal, pobra, que li fan fer cada numeret! La mesquineta em va recordar una anècdota que he sentit contar aquesta setmana d'un intern d'es Pinaret (centre de menors, de Mallorca). Resulta que un fugat va cometre un robatori a un bar, deixà les empremtes a una màquina escurabutxaques i quan la policia el va aglapir va dir que no, que no havia estat ell, que ell hi havia entrat feia dos mesos. I com hi havia arribat? Li demanaren, amb un cotxe que havia robat, contestà. I abans, per arribar al cotxe, havia furtat una moto. Per negar un delicte en confessà tres. Na Cospedal, les analogies amb el lladre són circumstancials i no volgudes, per defensar-se de la caixa B posa de manifest una obvietat: que els jutges no tenen paraula sagrada, vaja, que no diuen sempre i en tot moment la veritat. Ergo, si la ministra de defensa actual diu això vol dir que tampoc no deu ser cert que els que estan tancats pel delicte de rebel·lió, sedició i malversació hagin comesos tals delictes. Per tant, admet – entre línies, na Cospedal, que estan tancats injustament.

El segon que ha fet la tereseta ha estat en Guerra. Quin esperpent! Quin nyarro! I pensar que jo vaig perdre dues hores per anar-lo a escoltar parlant de Machado, a l'Estudi General Lul·lia, de Palma. Què li deu quedar del poeta sevillà? De les dues espanyes, del cor gelat? Com pot, un home que anava d'intel·lectual d'esquerres, en Guerra, titllar de nazi en Quim Torra? Quina banalització tan fraudulenta és capaç de fer de la paraula nazi! Si fer articles i pensar, encara que sigui diferent, és ser nazi, què deu ser enterrar gent en calç viva?

El tercer gran tereseta ha estat en Rodríguez Ibarra. Obviaré la rima del seu segon cognom, o qualsevol acudit que se'n pugui fer. Un personatge com aquest no mereix cap gràcia. Ara bé, escampa merda putrefacta cada vegada que obre la boca. És clar que prefereixen la corrupció del PP a l'independentisme. I com no ha de ser així! Dues raons més que òbvies: la primera, si Catalunya els fuig, on aniran a furtar? La segona, tolerar la corrupció del PP és tolerar la pròpia corrupció. I la borrasca política de la setmana ha deixat en un boirós clarobscur les declaracions de la jutgessa Alaya on posava de manifest el pacte entre el PP i el PSOE per tapar-se l'un a l'altre les immundícies de la corrupció.

Ja aniria bé que na Cospedal i tota la tropa que he anomenant només fessin la tereseta, el mal és que representen alguna cosa més que un paper d'opereta. Com potser també la faci en Pedro Sánchez, ara que sense fer gaires mèrits sembla que serà el nou president del govern. Esperem que el paper no li surti esguerrat del tot i no faci bo el seu predecessor. I sobretot que les mòmies ibextitzades del seu partit no li facin prendre mala sendera.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris