nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
12°

Preguntaren a l'amic...

El 'Llibre d'amic i amat' de Ramon Llull és un clàssic de les lletres catalanes

El 'Llibre d'amic i amat' és un dels texts més coneguts i traduïts del filòsof mallorquí.

09-05-2018 | dBalears

És molt usuals en les nostres societats actuals que el tràfec diari acabi engolint els espais de lectura atenta, silenci i recolliment. Una situació que a voltes acaba desvirtuant la possibilitat de gaudir del temps necessari per endinsar-se en els mots de la nostra llengua. És així que, en aquest context, m'agradaria ressenyar un gran llibre clàssic de la literatura catalana. Un text que tot i els segles encara pot resultar contemporani i que requereix, precisament, recolliment interior i gran paciència.

Es tracta del 'Llibre d'amic i amat' de Ramon Llull adaptat al català actual per l'escriptor Sebastià Alzamora i editat per l'Editorial Barcino i la Fundació Carulla en la col·lecció Tast de Clàssics. Aquesta edició vol fer accessible al lector actual aquesta gran joia de la mística lul·liana a través d'una adaptació viva al català actual. Així, aquesta versió (que es va publicar en el marc de l'Any Llull) pretén apropar l'obra de Llull al nostre desconhortat segle XXI des d'un caire profundament poètic i líric. I ho fa d'una manera fresca i natural, com és el palpitar de tota llengua que intenta revifar la seva història literària.

El 'Llibre d'amic i amat', que forma part del Blaquerna però que al llarg dels segles s'ha reproduït també autònomament, és un dels textos més coneguts i traduïts del filòsof mallorquí. L'opuscle és un diàleg entre l'amic i l'amat; és a dir, entre el fidel cristià i Déu. A través d'una forta càrrega emotiva i lírica, Llull ens mostra, com diu Alzamora, una «contemplació exaltada» que ens apropa a la mirada de l'amor com a pont d'unió entre la finitud i la infinitud.

Es tracta de la coneguda amància lul·liana que combina totes les potències de l'ànima humana (voluntat, memòria i enteniment) a la 'intenció primera' de conèixer i estimar l'Absolut. A través d'imatges molt plàstiques, amb la presència d'una natura exuberant (el jardí, l'ocell, l'arbre), el Doctor il·luminat desgrana tot un conjunt d'elements narratius que mostren l'estructura de la seva Art i vertebren la relació entre la fe i la raó, entre la unió i la distància de Déu i la criatura. Com afirma Llull en un dels seus versicles:

«Preguntaren a l'amic de qui era.
Respongué: -De l'amor
-I de què ets?
-D'amor
-Qui t'ha engendrat?
-L'amor
-On nasqueres?
-Dins l'amor
-Qui t'ha criat?
-L'amor
-I de què vius?
-D'amor
-I com et dius?
-Amor
-I d'on véns?
-De l'amor
-I on vas?
-A l'amor
-I on ets?
-Dins l'amor
-Tens alguna cosa més que amor?
Contestà: -Sí, culpes i faltes contra el meu amat.
-I el teu amat et perdona?
Digué l'amic que el seu amat era ple de misericòrdia i de justícia, i que per aquest mateix motiu vivia entre el temor i l'esperança».

L'amor representa el llindar unitiu, el centre espiritual i afectiu que irradia de joia la vida de l'ésser humà. També amb la càrrega de patiment i llanguiment que és la vida. Un missatge que és tan viu avui com en el segle XIII i que sempre convé tenir present per tal d'afavorir una societat més oberta, justa i igualitària. Tal com diu Llull: «Si no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris