lluvia moderada
  • Màx: 16°
  • Mín: 16°
16°

Focalitzar el problema judicial

Escric aquest paper havent llegit que tant a l’ONU com al Parlament europeu, entre dimarts i dimecres (de la setmana passada, per als lectors d’avui), s’ha discutit la vergonyosa sentència derivada del judici als membres de l’anomenada “La Manada”. Europa –i potser més enllà- està estabornida pel que està veient dins les seues fronteres, i no sap com desfer-se’n. Una comissió de l’ONU relacionada amb l’aplicació dels Drets Humans als diversos estats ja havia posat en el seu punt de mira el sistema judicial espanyol per l’inqualificable empresonament de política i de líders culturals catalans. El sistema judicial espanyol, a través de determinats jutges estrella –tots d’extrema dreta, profundament ideologitzats i, des del meu punt de vista, anticonstitucionals- com el jutge Llarena, la jutgessa Lamela o els que han jutjat La Manada, està provocant una involució impensable fa només un parell d’anys. La involució no compta només amb els jutges d’extrema dreta, sinó que també ve avalada per l’extrema dreta política del Regne d’Espanya, amb José María Aznar i la Fundació FAES al capdavant.

En el cas de La Manada està claríssim que s’ha produït un esbiaixament tan brutal que ha indignat una majoria de la societat espanyola, i bona part de la societat europea. La nova ha trascendit fronteres i ha escandalitzat arreu. Podem sospitar que el fet que hi hagués, entre els violadors, un guàrdia civil i un militar ha funcionat com a element atenuat de la pena decretada. Quan, arreu del món civilitzat (del qual cada vegada en forma menys part el Regne d’Espanya), aquesta condició hauria constituït un element agreujant i hauria suposat una pena superior. Què ocorre quan aquells que treballen per defensar-nos es converteixen en agressors?

Probablement no passarà res, per molt que l’ONU i el Parlament europeu mostrin el seu rebuig sobre els escàndols judicials que dia rere dia es van produint a Espanya. I no passarà res perquè els òrgans democràtics de l’Estat s’han anat desproveïnt d’elements per controlar el sistema judicial, que va al seu aire (i, per tant, que queda fora del més elemental control democràtic).

Per evitar aquest tipus d’escàndols, s’hauria de recontrolar el sistema judicial, s’hauria de democratitzar i s’hauria de buidar d’elements d’ideologia clarament antidemocràtica (jo he esmentat un parell de noms, però n’hi ha molts més). No ens podrem creure que s’hagi democratitzat la Justícia, per exemple, mentre el cos de jutges i el cos de fiscals continuïn sent cossos estatals. Haurien de dependre de les comunitats autònomes i haurien de respectar el conjunt de la legislació vigent. No s’entén que es pugui ser jutge al País Valencià, al Principat de Catalunya o a les Illes Balears sense dominar perfectament la llengua catalana. Però és clar, català i extrema dreta nacionalista espanyola no casen gaire bé, no semblen especialment compatibles.

Tampoc no ens ho podrem creure mentre, havent-hi separació de poders, puguin anul·lar els governs o els parlaments elegits democràticament. Ara mateix, l’activitat del Parlament de Catalunya està absolutament obstaculitzada pel sistema judicial espanyol, i té potestat legal per fer-ho. Cosa que indica fins a quin punt les lleis estan mal fetes, o estan fetes per impedir un funcionament democràtic de la societat. No fa falta dir que, a Espanya, hom pateix una herència de segles d’actuació en aquesta direcció. Al Regne d’Espanya, històricament, les lleis s’han fet servir precisament per impedir la democràcia i la llibertat. Com ara.

Les declaracions absolutament inacceptables del president del Tribunal Suprem espanyol contra els polítics que es pronunciïn sobre la sentència de la Manada fan envermellir de vergonya aliena, però constitueixen un indicador bastant clar de com està la cúpula judicial espanyola.

Com fa envermellir de vergonya que el govern d’Espanya enviï dos secretaris d’Estat a parlar amb els policies que han denunciat nou professors en un institut de l’extrarradi de Barcelona per coses que varen dir dins el seu centre després de l’agressió policial generalitzada que la societat catalana va patir l’1 d’octubre de l’any passat. Motius continuarem tenir per passar vergonya aliena, n’estic segur. I, mentrestant, la imatge exterior d’Espanya continuarà deteriorant-se inexorablement. Veurem fins on aguantarà la Unió Europea, davant tots aquests escàndols.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris