algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

Turbulències en el mercat laboral illenc

El dijous de la setmana passada es va publicar l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2018. Les estimacions de l'INE van indicar que hi ha turbulències al mercat laboral Illenc.

Què vull dir amb això? Doncs que, després de bastants trimestres en els que les autoritats autonòmiques no deixaven de bravejar del creixement de l'ocupació i de la baixada de l'atur, aquesta EPA ha estat un bany de realitat prou important. Les dades canten:

1.- La població activa -és a dir, la que vol i està en edat i condicions d'incorporar-se a l'activitat laboral, i que, per tant, és classificada com a ocupada o aturada- és, amb 591.800 persones i amb una taxa d'activitat d'un 60.8%, la més baixa dels darrers deu primers trimestres. Mala peça al taler si el mercat laboral illenc perd dinamisme i atractiu. 2.- La població aturada arribà a la xifra de 103.100 persones, és a dir, un +4,7% més que el trimestre anterior, i la taxa d'atur se situa en un 17,42% (un +0,7%.) 3.- La població ocupada estimada és de 488.700 persones (un -6,1% menys que l'any anterior), amb una taxa d'ocupació del 50,2%, que baixa en relació al mateix trimestre de l'any passat un -1,2%.

Ningú pot al·legar sorpresa. Un mercat laboral amb altes taxes de precarietat té, per la seva pròpia naturalesa, turbulències, que, alhora, són turbulències vitals i socials. Cal insistir que el tret característic per excel·lència del treball remunerat a les Illes Balears és la precarietat. En aquest sentit, paga la pena emfatitzar en la següent dada: L'EPA dels tres primers mesos d'enguany ens informa que hem tornat a assolir el rècord de temporalitat en un primer trimestre de la població assalariada, amb 101.800 persones afectades, és a dir, el 26% del total. Poca broma, màxim si aquesta temporalitat és, en molts casos, de molt curta durada, i va acompanyada d'una utilització no justificada dels contractes amb jornada a temps parcial!

D'aquella pols [la temporalitat], vénen aquests fangs de descohesió social. Vet aquí dos exemples de les dades de l'Enquesta de Població Activa de dijous passat: Es redueix la taxa de protecció a les persones aturades, que en el primer trimestre del 2018 es va situar en el 31,6%, mentre que fa un any era del 35,7%; i, per una altra banda, es dispara el percentatge de llars amb tots els seus membres actius en atur. Val a dir que, en el primer trimestre de 2018 tal percentatge és del 8,04%, mentre que el trimestre anterior era del 5,56%, i el primer trimestre de l'any anterior del 7,75%.

Benvingut sigui el bany de realitat si serveix per fer menys propaganda, i més treball efectiu per a la consecució d'un marc de relacions laborals en el qual l'estabilitat laboral sigui la norma, i on la pobresa laboral sigui cosa d'un temps passat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa 10 mesos

Sobran més de 215.000 llocs de treball, són llocs fictius.
La protecció del atur se ha de dirigir cap a Andalusia, Extremadura, i altres comunitats. O sigui si se vol cobrar atur i subsidis, els aturats i precariats han de residir a comunitats amb més baixa taxa de activitat, encara tenim una taxa de 60'8%, que ès elevada comparada amb altres comunitats.
Ès a dir, Madrid, País Basc, Catalunya, Balears, etc. no han de tenir residents amb protecció.
Referent an els treballadors extracomunitaris a Balears han de aportar 19.000 euros per any per accedir a la tarjeta verde de treball.

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris