nubes rotas
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
15°

Via Roma

Una de les grans contribucions que l'Imperi Romà va fer a la civilització occidental, va consistir en la construcció d’unes enginyoses i extenses vies de comunicació que enllaçaven els territoris de l'Imperi amb la seva capital, la Roma Imperial, fet que popularitzà aquella màxima de «tots els camins porten a Roma». Aquestes rutes, primitives però efectives autovies, foren el primer intent seriós d’unir els diferents territoris Europeus sota el seu control, no tant pel bé dels seus habitants, sotmesos al poder de l’Imperi, sinó per facilitar els moviments de la seva milícia, les famoses Legions i afavorir el comerç entre les províncies i la capital, considerada durant segles, la capital del món civilitzat.

Aquesta majestuositat arribà al seu final quan les lluites intestines dins l’Imperi propiciaren la seva caiguda i desaparició. Però, tot i el punt i final de l’era dels Cèsars, el seu llegat no desaparegué i al llarg de la història fou reivindicat per engrandir la imatge de molts règims, entre ells el feixista Italià, que no dubtà en declarar-se’n hereu, s’apropià dels seus símbols i reclamà per a ell la  seva grandesa. «Il Duce» Benitto Mussolini fou, durant el seu mandat, una mena de «Cèsar», senyor de la vida i la mort de milions d’éssers humans, que intentà sense èxit emular les conquestes de la Roma clàssica, submergint el seu país i els seus ciutadans en una sèrie de conflictes armats que, si bé no li proporcionaren la glòria eterna, li facilitaren la devoció dels seus súbdits.

Un dels conflictes en què s’involucrà militarment va ser la guerra civil Espanyola, proporcionant armes, material bèl·lic i soldats a la causa del general Franco, cabdill dels exèrcits que, el juliol de 1936, s’havien aixecat en armes contra la democràcia Republicana. Nombroses foren les «heroiques» accions en les que participaren els integrants del Corpo di Truppe Volontarie, (CTV): els bombardejos que esmicolaren la resistència del Capità Bayo durant els mesos d’agost i setembre de 1936, els posteriors atacs contra població civil al llevant Espanyol o els indiscriminats bombardejos de Barcelona, que aniquilaren la vida d’homes, dones i infants, en una estratègia de terror físic i psicològic, emprat pels aliats de Franco com assaig per a la guerra total i mundial que havia de venir.

En memòria i reconeixement als serveis del CTV, el mes d’octubre de 1936, el tinent de Batle de la il·legal comissió gestora de l’Ajuntament de Palma, el militar Guillermo Cirerol Thomás, proposà que una important via de la capital Balear dugués el nom de l’immortal i imperial Roma. La Rambla, popular zona d’esbarjo dels seus habitants, fou rebatejada com «VIA ROMA» i ocupada militarment pels soldats, mariners i aviadors, que cada dia hi passejaven, eliminant així qualsevol rastre de l’habitual i innocent anar i venir dels veïnats de Palma.

Per acabar del tot amb la normalitat d’una Mallorca en guerra, el març de 1937 hi foren instal·lades les estàtues de dos patricis, còpies provinents del fons del Cardenal Despuig, instal·lades sota l’atenta mirada d’una guàrdia permanent de «valerosos» Falangistes. Per completar l’escenografia Imperial, foren instal·lats dos «Làbars», símbols de la primitiva justícia que durant segles havia regit la societat Romana que, en un temps d’extrema perversió de la paraula justícia, esdevenien un insult més als milers d’empresonats per la seva defensa de la democràcia Republicana, que esperaven cada dia que s’obrissin les portes de la presó on restaven tancats, bé per dur-los a la tan desitjada llibertat o bé a les tan temudes tretes de matinada i a la fossa comuna de qualsevol cementeri.

Fa unes setmanes que el democràtic Ajuntament de Palma decidí canviar els noms d’un parell de vies de la capital Balear que, a dia d’avui, encara reten homenatge als somnis imperials de Mussolini, Hitler i Franco, els quals malgrat compartir ideologia i simbologia, desgraciadament no compartiren idèntic final. Per tot plegat, eliminar aquests ofensius anacronismes antidemocràtics no només es necessari, sinó que és d’obligat compliment, com acte de justícia envers les víctimes dels seus criminals règims i de desgreuge envers una ciutat i uns ciutadans que veren els seus carrers i places ocupats per les forces de les armes del feixisme.

Quan es parla de fer justícia i de retornar honorabilitats a les víctimes, sobren les discussions i, sobretot, les estèrils polèmiques partidistes que només resten credibilitat a un Ajuntament que feu de la lluita contra la simbologia del feixisme un dels seus cavalls de batalla. Retornem d’una vegada per totes la ciutat a tots els ciutadans, que els carrers i places de la capital de tots els Balears honorin la democràcia i als seus màrtirs, no la dictadura i els seus botxins.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris