nubes rotas
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
11°

Les contradiccions d’un Estat constitucionalment laic!

L’Estat espanyol segons la sacrosanta Constitució de l’any1978 es defineix com a laic. Segons hem viscut aquests dies de Pasqua es veu que no ho han sabut els responsables dels mitjans de comunicació públics, tant estatals com de les nostres Illes Balears. Ni ho saben tampoc, o no ho volen saber, els Ministres del govern, quatre homes, cantant amb lletra l’himne de la Legión. Ni la Ministra de Defensa senyora Cospedal reclamant que les banderes llueixin a mitja asta als llocs oficials.

Han passat 43 anys des de la mort del dictador general Franco. Qui va viure aquella etapa fosca de la nostra història recordarà com les vacances de Setmana Santa estaven presidides pels actes religiosos. Processons des dels dilluns, cada dia, la grossa del dijous... Fins i tot el divendres sant no es permetia escoltar música ni cantar perquè havia mort Jesucrist!

Així ho vaig viure en la meva infància i record els interminables oficis de mitjan horabaixa del dijous, del divendres a l’església de Santa Creu. També «l’alegria» del dissabte vespre que encenien el ciri i tots els llums donaven per acabada la foscor i la tristor. Filla de família catòlica, educada a col·legi de monges.

Tot això resta en la memòria i si ho contes a gent jove d’avui ni s’ho poden imaginar. Només alguns  cineastes ho han duit a les pantalles i mai amb la intensitat en què es vivia.

Vingué la democràcia, la Constitució del 1978 i se suposa que va definir l’estat com a laic. Tant els governs de dretes com de suposada esquerra del PSOE mantingueren els privilegis de l’Església catòlica a través de les signatures del Concordat amb el Vaticà, renovats periòdicament.

Estem l'any 2018, quaranta-tres anys més tard de la mort del dictador, ho hem de tornar a dir. I hem tingut unes programacions televisives a IB3, a TVE, dignes d’aquells foscos anys. Fins i tot fitxaren com a comentarista el director de la cadena radiofònica de l’Església, la COPE, per seguir les processons!

Què voleu que us digui? Som atea per la gràcia de déu, això em fa ser molt i molt respectuosa amb totes les persones que creuen en éssers superiors, siguin cristians, catòlics, musulmans, hindús, budistes, jueus... Per aquest respecte vital em duu a sentir incomoditat davant tanta manca de respecte que mostren els responsables polítics del Partit Popular al govern estatal i directament responsables dels mitjans de comunicació públics.

Manca de respecte cap a tantes persones que no són catòliques. Que tenen altres religions i les poden exercir. Que no tenen religió. Persones que pensen que viuen en un estat laic.

Una cosa és donar la notícia del fet religiós i una altra és donar-la en directa. Tant de bo no han posat les pel·lícules d’horabaixa, Quo vadis? Los diez mandamientos... com feien abans. Encara ho hem de celebrar!

La Constitució del 78 necessita un bon sotrac, la realitat ens ho planteja cada dia. Però potser allò que haurien d’aprendre aquells que la consideren sacrosanta, intocable, que no es pot revisar, seria saber respectar-la. Un estat laic no és un estat catòlic. Un respecte cap a totes les religions no és que una domini damunt les altres en nom de no se sap què.

La democràcia és això, senyors, respecte, llibertat de creences, d’expressió, d’associació, de creació... no imposició. Potser s’ho haurien de fer mirar.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per "Castella mos roba", fa 8 mesos

Equivocada, ès un Estat confessional.

Un exemple de Estat laic ès França.

Valoración:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris