algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°

Raimon segons Josep Pla

L’any 1966, Josep Pla va escriure un article que va titular Raimon com a poeta. Aquest text està inclòs en el volum que fa deu de l’obra completa editada per Destino, titulat Retrats de passaport. Es tracta d’una selecció de texts que l’escriptor empordanès en la introducció defineix com a gènere del retrat literari. El text dedicat a la figura de Raimon és molt extens perquè Pla, cosa habitual en ell, aprofita el tema per afegir-hi comentaris paral·lels. Reproduïm avui al dBalears la part específica, central en el llarg article, referida al cantant de Xàtiva.

El mes de setembre de 1965, Pla va anar a un festival del disc i de la cançó catalana que es va celebrar a Lloret de Mar. Hi havia de cantar Raimon. L’escriptor qualifica el festival d’agradable, però molt mal organitzat. Hi cantaren remarcables figures de la cançó i escriu que «Foren cançons tristes, originades per les desgràcies de tot ordre que aquest món proposa, algunes francament de cementiri, d’un necrofilisme accentuat.» El festival acabà «precàriament» perquè Raimon no s’hi va presentar. Pla no explica els motius. L’any següent, també a Lloret, es va repetir el festival. Raimon hi comparegué i Pla qualifica el recital de magnífic. Després va tenir ocasió de sentir-lo en una audició que es va organitzar en un local de Banyoles, ple de joventut, i encara més tard a la Bisbal.

Més endavant, Pla visita València. Acompanyat de Joan Fuster, anaren a veure Raimon a Xàtiva. Escriu l’empordanès... «Vaig passar uns quants dies al carrer Blanc, a casa seva mateix, on la seva mare contribuí decisivament a fer-nos la vida agradable.» Pla explica que Raimon el va interessar des del primer moment i comença a analitzar el seu estil artístic... «En un moment determinat llança els seus crits alternats amb una modulació afectuosíssima, suavíssima, sobretot en la modulació de les vocals obscures, la o i la u. Una personalíssima novetat.» Pla també informa que va caure en l’error de creure que les lletres de les cançons de Raimon les havia escrit Joan Fuster.

L’escriptor de l’Empordà conta les experiències que va viure en el decurs de diferents recitats als quals va assistir i en concret les d’un concert celebrat a Pals, amb la presència de molta gent jove. Escriu... «L’espectacle era una mica insòlit. La guitarra era molt desguitarrada. Ningú no sabia qui era aquell jove més aviat petit, rossenc, esprimatxat, en cos de mànigues —l’ideal de Raimon és estar en cos de mànigues—, que exhalava, en català de València, una vociferació fenomenal. Raimon emetia les seves abruptes cançons i tothom havia quedat bocabadat.»

Pla ofereix dades biogràfiques de Raimon, facilitades per Joan Fuster. Fill d’un pare fuster, va estudiar gràcies a beques. La vocació frustrada d’historiador, els seus viatges, les seves estades a París. L’escriptor qualifica Raimon de jove tímid, però només en aparença, perquè al darrera del posat, s’hi amagava un jove valent, curiós i inquiet, disposat, amb mitjans molt precaris, a «... arribar a desentranyar, fins on fos possible, els misteris del teatre de la vida.» Va ser precisament en el recital de Banyoles on Pla es va convèncer que estava davant una cosa nova, que la situació de la massa psicològica —les paraules són seves—,  de la massa en ascensió, havia fet una volta de campana. Pla experimenta una sensació aclaparadora —art i expectació humana— que el va fer comprendre que estava davant una altra generació.

L’escriptor completa la seva crítica i diu que Raimon es fa entendre de manera perfecta, molt eficaç; interpreta les seves cançons de manera molt precisa. Valora la seva falta «de gesticulació, de verbositat, de pintoresquisme, de tipisme, d’abjecte folklore de taquilla.» Pla accedeix a les lletres de les cançons, les llegeix amb atenció i arriba a la conclusió, «extremament fàcil, al meu entendre», que el cantautor sobretot és un considerable poeta, per damunt del domini de la tècnica musical. Escriu Pla: «La música té realment importància, però a mi em fa l’efecte que en les cançons de Raimon la cosa essencial és la lletra i el que la lletra conté de poesia. En l’obra d’aquest xicot hi ha un poeta, al meu entendre, de gran eficàcia.»

Pla escriu que el de Xàtiva és un jove molt cultivat. Malgrat la seva presentació popular, en mànigues de camisa, «... és un universitari del temps que vivim, poc donat a la manera de ser barroca.» L’empordanès va tenir ocasió de veure la seva biblioteca de Xàtiva, molt ben escollida, excel·lent perquè Raimon, segons informa Pla, va tenir molts bons mestres, Joan Fuster i alguns professors de primer ordre, de la universitat de València, com va ser el cas del poeta i llatinista mallorquí, Miquel Dolç. L’empordanès fa esment a les lectures de Raimon; Carles Riba, Foix o Espriu, entre molts altres. Tot aquest bagatge cultural va conduir el cantautor a poder fer una aportació molt personal, sense la mínima presència de manierisme literari; una aportació directa, eficaç, clara, «d’impressionants efectes humans.»

Continua Pla afirmant que Raimon sembla haver nascut amb el do de l’expressivitat esquemàtica, realitat que només es pot aconseguir «mantenint desperts, lúcids i deliberatius tots els sentits i tots els estats interiors, inimaginables sense una força de manifestació complicada però congènita, que ha permès, en el camí de la poesia que porta al cap, grans i magnífics efectes.» Aquests efectes, afegeix l’escriptor, tenen per origen la lletra de les seves cançons molt més que la música que hi projecta, que no és res més que acompanyament. I finalment l’escriptor aclareix: «És la lletra el que porta Raimon a llançar els seus crits esqueixats alternats amb caigudes en deliqüescències suavíssimes, amb els seus galls patètics i modulacions que realitza amb les vocals obscures. Tots aquests elements donen a l’artista una densitat personal, una autenticitat que no té, en el nostre món i en la poesia que cultiva, comparació possible i que explica els fenomenals projectes d’adhesió admirativa i d’entusiasme de què es objecte.»  

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Cap ferrerico, fa 11 mesos

Des de sempre he estat un fervent seguidor i admirador de Raimon. Per això mateix ara lament molt el seu silenci (massa antic i massa llarg) sobre la situació de gran de injústicia que ara patim.
Precisament ara que es pot tornar dir allò de " hem vist tancats a la presó homes plens de raó".
Ho dic amb gran tristor.

Valoración:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris