algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
13°

Sacs de records i un enfilall de gemecs

Acaba de morir n'Antoni Artigues Bonet, Mestre de mestres, poeta, mag de la poesia, inductor de poetes, maquinador de muntatges teatrals, soci fundador de la Llibreria Quart Creixent de Palma, Premi Emili Darder de l'Obra Cultural Balear als Premis 31 de desembre de 2017, estudiós de la llengua catalana, recuperador de la xeremia, rapsode, possibilitador, juntament amb el seu company i amic Biel Majoral, del disc i espectacle 'Cançons republicanes'(2005), ciutadà compromès, silvestre i mariner, políticament incorrecte i políticament incorrupte.

L'enfilall de records meus vinculats a Antoni Artigues diria que comencen quan vaig fer d'enquestador per una enquesta sociolingüística que ell codirigia a mitjans vuitantes. També en aquella època vaig llegir un llibre que va tenir molta influència en els cercles catalanistes, 'Mecanismes de poder' (1985), després vendria Ecologia lingüística(1998), 'Llengua als Països Catalans'(1999), 'Xeremies, el sac de gemecs català de Mallorca'(2000)...

El record en encesos debats polítics amb l'amic Garau...

Coincidirem manta vegades més, a la Setmana del Llibre en Català, presentant l'edició del teatre complet de Manuel de Pedrolo o 'Un rei cop per cop'; a actes d'Alternativa per Mallorca; a l'època d'Es Pinzell...

De n'Artigues, però, sobretot, n'he conegut la seva obra i, a banda de les ja esmentades, probablement, la més vasta de totes la formen la gran quantitat de deixebles, molts dels quals havien dit les seves primeres paraules en català a les seves classes o a les activitats escèniques i poètiques que impulsava.

N'Artigues és mort i al mateix temps és viu en la seva obra. Un gemec, un so planyívol, inarticulat, d'un dolor i una pena immensa, exhala d'una xeremia, com llàgrima metafòrica del seu adéu...

Però m'estim més quedar-me amb unes darreres paraules seves: «He passat gust de viure!»

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris