Ja varem recopilar, fa uns mesos, la llarga llista de demostracions de rebuig que han generat els Borbons als Països Catalans al llarg de la història.
Gairebé mai han estat benvinguts. I ara, obviament, tampoc ho és el sisè dels felips.
Si el cinquè era un psicòpata assassí, l'actual és el cap, el líder, dels que ens maltracten per ser qui som i per parlar la llengua que parlam.
El 3 d'octubre de l'any passat, en un discurs en que no va exercir de rei de tots els seus súbdits, sinó que s'estimà més posar-se al capdavant dels violents que havien apallissat, maltractat i violentat persones, moltes d'elles padrins i padrines, que només pretenien poder votar en pau i llibertat.
El Felip de Borbó actual, no només va justificar la violència, sinó que va ordenar que aquesta seguís. El discurs del 3 d'octubre va ser l'inici de la resposta espanyolista a les demandes catalanistes.
També resulta ben significatiu que, mentre el procés sobiranista del Principat va ser ha estat liderat per la ciutadania i ha arrossegat els polítics, la resposta espanyolista ha estat encapçalada per un monarca i seguida fanàticament per l'aparell de l'Estat, pels polítics i per una part del seu poble.
Felip VI és el cap dels que ens maltracten, i com a tal és rebut per aquestes contrades.
Soy republicano y lo más gracioso es que tengo que aguantar por un lado que me impongan un rey y por el otro que hable catalán y me sienta catalán... Y hablan de que el estado es totalitario, de traca. Sois exactamente igual de totalitarios, os tomáis a los territorios de vuestros imaginarios países catalanes como de vuestra propiedad e incluís en ella a sus habitantes les guste o no, les decís cómo tienen que hablar y que es lo bueno y lo malo. Es lo mismo que hacen las sectas con sus adeptos.