algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:

28 llinatges

El cap de setmana passat hi va haver a Mallorca una manifestació a favor d'una sanitat de major qualitat. Curiosament l'encapçalaven – o millor dit hi gallejaven- personatges com José Ramon Bauzá que, durant la seva etapa com a president del govern, va fer tancar llits hospitalaris i va reduir la plantilla dels professionals de la salut amb més de 1500 persones. Encara se n'arrossega aquest dèficit. Puc parlar en primera persona. El 23 F farà quatre mesos exactes que esper una revisió de cardiologia, a l'hospital son Llàtzer. Però no protestaren contra les llistes d'espera, ni contra la massificació de les urgències, ni tampoc per alguna cosa més materialista com reclamar la gratuïtat del pàrquing -immens- de son Espases, l'hospital públic de referència a Mallorca. Un pàrquing que donaren en concessió als seus amiguets, però això ja és massa dit, tots sabem com va i a més no és matèria d'aquest article. No, no clamaven en favor d'una millor sanitat. Clamaven perquè allò que volen és que els metges i sanitaris en general siguin més tosquets, per dir-ho en una paraula amable. Varen convertir una manifestació en defensa de la sanitat en una manifestació en defensa de l'espanyolitat més pura – en el doble sentit del terme, si voleu-.

També, i hi posaria la mà al foc, els capdavanters de la manifestació no són, en la majoria, usuaris de la sanitat pública. Per tant són uns... (posau als punts suspensius l'adjectiu que us surti del ventre, el podeu pensar gruixat, ara bé no l'escriviu no fos cosa acabàssiu a la infermeria de Soto del Real) Segons conta la premsa tampoc no es cridaren consignes per una millora de la qualitat sanitària de les illes, o en favor d'un major finançament de la sanitat pública. No, cridaven allò de som Mallorquins no Catalans. També ho devia cridar en Pericay a punt de fregar un grau perillós de paranoia, tot negant la seva pròpia identitat. Com també ho devien cantar i cridar els convidats – que no eren metges especialistes que  poguessin fer un diagnòstic exhaustiu sobre la matèria- sinó que eren membres de la Societat Civil Catalana. O també ho devia cridar n'Úrsula Mascaró i els menorquins, a qui els pagaren el viatge. Potser tots feien oposicions a ser reclosos, com a mínim visitats d'urgència, a un frenopàtic de prestigi. Grinyolaven contra la suposada imposició del català al personal sanitari de les Illes. Com si els drets dels catalano parlants, illencs o no, no existissin, o fossin miserable moca i escata. Idò jo sí, vull ser atès per un metge no monolingüe en espanyol. (això no ho clamaven) perquè vull que pugui estar al dia i llegir la millor bibliografia sobre el tema, que se'ns dubte estarà en anglès. I segurament un metge, un bon metge, com el que vull, que estima la seva professió a més de saber anglès no li costarà gaire entendre el català i fins i tot parlar-lo. Perquè dins els paràmetres que deuen amidar la qualitat d'un sanitari hi deu haver la proximitat al pacient, una proximitat que també s'assoleix amb l'idioma. Però aquesta qualitat no els entra per la mollera, ni els importa gaire.

Com a bona metgessa deu ser aquesta ciutadana gallega – la notícia ha sortit fa uns pocs dies al Faro de Vigo,que diu que no tornaria a Espanya per res, que a Suècia li paguen més de 6000€ al mes i té un contracte indefinit i pot atendre durant mitja hora els pacients. I segurament deu haver après la llengua del país, que no és massa més parlada en el món que el català. I també deu saber anglès. Diana Antón es diu la metgessa, per si algú en vol fer recerca a internet. Segurament els bons metges tocaran el dos perquè en altres llocs els oferiran millors sous i millors condicions laborals, com hagueren de tocar el dos molts d'investigadors – això té relació també amb la medicina- perquè aquí hi havia retallades per a segons què. Els Càstors anaren grassos. I les radials i el rescat de la banca....

I llavors surt en Company, qui havia de ser la cara amable del PP, com un pinyol de cirera i enfloca que ningú no els ha de donar lliçons a ell o a ells de com defensar lo nostro – ho va dir en castellà-  que no tenen els 8 llinatges, sinó que en tenen 28. Jo crec que va fer un poc curt. Deuen ser més de 2800, i això abjurant del període que els enquadraria com a ciutadans catalans, sí més de 2800 pel cap baix. Segur, la genètica no ment, són portadors del llinatge de Judes. Ja ho saben, les trenta monedes dringaren amb força. Ells per molt menys malvenen Mallorca. Això sí, des de la seva més rància mallorquinitat. No cal que els donin lliçons, ni d'una cosa ni de l'altra.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per unaperaqui, fa 10 mesos

Bon article!!! Gràcies!

Valoración:1menosmas
Per Jaume P, fa 10 mesos

Com sempre boníssim. Només una coseta. El parking de so n'Espases ha de serde pagament perquè si no allò serà can bum. Essentde pagamet ja és impossible anar-hi en cotxe. Això sí, s'ha de millorar el servei de bus.
Gràcies Rafel per fer-nospassar tant de gust.

Valoración:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris