cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 15°
14°

Pobres i beneits, però més ben uniformats

No ens donam de baixa de res; és a la inversa, ens hem donat d’Alta.

Els miralls són terriblement comprometedors; confirmen les pretensions que tenim.

A la benedicció de sant Antoni, per davant el salpasser del rector, enguany no hi han passat tots els ases del poble.

La nostra manera de ser democràtica és tan versàtil que podem fer allò que volem, sense sortir de la norma.

La mort és encomanadissa fins a dalt de la rima.

Els partits monàrquics del neofranquisme l’han cagat i tothom espantat no sap per quin forat ni com ha estat.

Ara que han tornat a reviscolar, reparació a les dones casades que durant el temps d’en Franco no arribaren a comprendre mai per què acabaven tan aviat els menuts, les ganes de jeure amb els seus senyors.

Tot es marceix a les terres desproveïdes, com els esperits reclosos dins el mirall de la mansarda.  

El futur, imparcial i independent, vetlla: el temps que posa i lleva.

Blai Bonet: «El mal consisteix a ser pobres per no res.» Així doncs, no convé ser pobres i beneits.

No n’hi ha més de fetes, com que sempre feim allò que diuen que pertoca, sempre estam malhumorats.

Siguem sincers: com cony esdevindrem nous, si mai no feim res que ens compliqui la vida de bon de veres?

Les hem passat magres, enguany, per trobar el cava de Nadal.

Als cementiris no hi trobarem cap ex suïcida.

La grata convivència de què gaudim està cada dia més pendent del partit monàrquic i socialista.

No hi ha excuses que valguin, allò que fem és el que ens compromet de valent.

El silenci mai no està aturat del tot, sempre hi ha dues o tres puntes de qualque miniatura realista que el desbarata i el trasllada de lloc.

De la literatura antielegant els yuppies diuen que és una exageració.

La realitat que vivim indica que els partits polítics tenen visions que els fan pensar més del compte.

La mesura de la imaginació fins a dalt de tot, cabal del poble.

Allò que sacseja el món és la por de perdre el que tenim.

Nihilista de ver ho serà qui no va del món i ha procurat no encabir-s’hi perquè, tal com deia Blai Bonet, les idees no són res fins que no ens hi hem instal·lat.

El partits polítics perjudiquen sempre els programes electorals, no per allò que no fan, sinó per allò que fan.

Com que tot és possible, descomptat la revolució, és igual qui governi debades.

Per sort quedar bé no costa res. Si haguéssim de pagar, consentiríem encara a fer un mal paper pitjor.

La  llogatera de can C,s que no hi és tota, ara diu que vol ser la batlessa. Vigilau les escapcions!

El congrés dels capitalistes ha fet seva la resolució de Sèneca: «Quan un home no té el que vol, cal que estimi el que té.»

Invocar l’honradesa, sovint per dissimular la resignació.

L’error de la religió, descomptats els abusos del catolicisme, és creure que la multitud està feta per a reparar la impietat.

Tot i l’untura de verrim que diuen que hi ha abocat Tirme, a la mar no hi he trobat un mala pinta oscada.

L’esperança sempre resta a la intempèrie, i encara ara ben asseguda i arregladeta.     

Deim allò de quedar bé no costa res perquè som partidaris de fer les coses en positiu.

Blai Bonet va dir que la realitat de les coses és tot el contrari que les seves solucions. Deu ser per això que el bunyol de sa Feixina no tomba, perquè no està dins la situació de les coses reals.   

M’he operat els pits costa amunt per mirar de guanyar presència. Però tu que no deies que eres una revolucionària? Sí, però també som vedette, i tot alhora. M’he de guanyar les sopes, ignorant!

Crec que no vaig errat si dic que Palma fomenta la vocació de la inadaptació social.

Allà on s’hi acumula molta de gent, no falla; hi sol haver pobresa i barreja de dèficit.

Deim no perquè encara hi veim una oportunitat, tot i que els partidaris del sí ens acusen de ser excessivament optimistes.

Sap com a greu haver de dir que les coses del 155 —les dels Milhomes— no s’arreglaran amb la facilitat de paraula.

I encara sort que al programa previst no hi han reposat el dret de cuixa!

El grafitti de la porta del comerç m’ha enganyat! Quin grafitti? El de les rebaixes. Com així? El botiguer ha deixat oblidada a la capsa l’etiqueta amb el preu de les sabates.

Mirau que et costa, això de seguir l’estel dels polítics! És que sóc de passes demoratives, tal com deia Blai Bonet.

Fer una bona crítica, de la casta que sigui, sempre és útil per al contrast de les coses.

Josep Pla ja ho va preveure l’any 1971: «La tendència és suprimir la matisació, i d’igualar les coses per la seva qualitat més ordinària.»

A Mallorca, sempre estam en una situació una mica precària, talment els tòpics que mai no arriben a aclarir res del tot.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris