cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 27°
30°

De Bauzá i de fonamentalismes

Fa poc denunciàvem el trist paper de Bauzá al Senat, votant l’aplicació unilateral d’un article 155 que ha posat en evidència que la Constitució també pot ser una arma de destrucció massiva de drets, de democràcia i de sobirania.

I en les darreres setmanes, Bauzá s’ha «lluït» també en la seva obsessió contra l’escola pública i en català, amb exabruptes orals i escrits sobre l’ «adoctrinament» a les aules que fan altra cosa que qüestionar la difícil i més que lloable tasca de docents i centres educatius, que es deixen la pell dia rere dia per garantir la cohesió social i la convivència en condicions francament adverses. Perquè a pesar de l’impagable paper de l’escola, la nostra no és la millor de les societats.

El més lamentable és que el fonamentalisme de Bauzá, que no sols li va passar factura electoral sinó que va provocar la mobilització social més gran de la història de les nostres Illes,   és contrari als acords del Parlament en defensa de l’educació i la tasca docent, que fins i tot el PP ha votat favorablement. Només per això, el més coherent que podria fer el senador Bauzá és dimitir. Lamentablement, avui en dia, aquest fonamentalisme troba molts més altaveus mediàtics i generadors (o intoxicadors) de l’opinió pública que durant la passada legislatura, quan entre totes el vàrem fer fora de la presidència del Govern.

El problema de fons és que el nacionalisme espanyol més ranci, el mateix que beu de la doctrina dels manuals i les enciclopèdies escolars del franquisme, s’hi ha crescut arran del conflicte català, i PP i Ciudadanos mantenen una competició electoralista a veure qui la diu més grossa, que amenaça amb convertir les escoles en escenari d’una guerra política que pot fer un mal irreparable a l’escola i a la cohesió social. Els sobra el català i qualsevol altra llengua diferent a la de l’imperi, com els sobra la llibertat de càtedra i els sobra que l’escola pública sigui un esglaó imprescindible d’ascens social: són el que són, i la reacció és el seu model social.

Com he dit en reiterades ocasions, avui en dia adoctrinen molt més i més massivament els mitjans de comunicació que qualsevol escola, i això és més que palès a qualsevol conversa de bar, al tren o al bus en els darrers temps. L’adoctrinament contra la diversitat, contra el català, contra el feminisme, contra allò públic i fins i tot contra els valors i democràtics que van més enllà de qualsevol Constitució i de qualsevol norma escrita, són a l’ordre del dia, i afortunadament des de les escoles em consta que es fa l’impossible per desactivar-ho. Si encara ens queda alguna cosa de democràcia, és gràcies a les escoles i no a segons quins partits polítics.

Ni el fonamentalisme de Bauzá, ni l’oportunisme de molts altres del PP i de C’s, destructors de la cohesió social, no haurien de tenir cabuda ni a la política ni als mitjans, però sembla que el règim vol aprofitar l’avinentesa per alimentar monstres com aquests enlloc d’apostar per avançar cap a una societat més justa i més lliure. Per això no hem de baixar la guàrdia, perquè Bauzá ja no és l’últim fonamentalista, i hi ha molt en joc.

A les Illes no hem tengut sort amb els darrers presidents del PP: un es va declarar delinqüent fa uns dies, i l’altre és un fonamentalista declarat. Parlant d’escoles: no aprenem.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris