algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín: 13°
16°

Illencs al Parlament de Catalunya

Aquest dimecres el Parlament de Catalunya ha viscut una jornada intensa i històrica. Un ple que ha durat setze hores i que ha servit per aprovar la llei del referèndum d'autodeterminació de Catalunya.

Per seguir la sessió hi havia centenar de periodistes de tot el món acreditats. L'únic mitjà de les Balears que ha tengut un enviat especial ha estat Ultima Hora, que ha desplaçat Joan Riera.

A banda de periodistes, al Parlament de Catalunya s'hi han pogut veure diversos illencs com el jurista i professor de teoria política, autor de 'O secessió o secessió. La paradoxa espanyola davant l'independentisme' que és eivissenc. També ha estat a la cambra el diputat de Més per Menorca, Josep Castells, el professor d'Economia de la UIB, Joan Mir i el també felanitxer i activista polític, Marc Ordinas. Un altre dels illencs que no s'han perdut la cita històrica ha estat Tomeu Martí, que ara treballa al parlament de Catalunya.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa dervers d'un any

«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». La Nostra Terra (1930)


«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931)


«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)


«Seria profitós que ens posàssim d’acord per cercar un apropament vers aquells sectors que aspiren al reconeixement de la nacionalitat catalana a la que nosaltres pertanyem d’ençà que Menorca fou conquerida pels catalans». Tudurí Garcia (març de 1931)


«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoración:-15menosmas
Per Robert B., fa dervers d'un any

Illencs, gràcies per a recolzar-nos. Us portem dins del cor.

!!*!!

Valoración:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris