algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

Fer una passa al costat

Fer una passa al costat, no davant ni darrere, és una acció que va posar d’actualitat el President Artur Mas. Ara un altre dirigent, aquest d’esquerres, mallorquí, de MÉS, en David Abril Hervàs anuncia que la farà l’any 2019. No es presentarà a les primàries per a ser co-coordinador ni per ser cap de llista a les eleccions.

Una passa al costat, en el cas mallorquí, vol dir continuar, deixar d’estar a primera fila, mantenir  el compromís i la responsabilitat en la lluita per a transformar la societat. Una decisió personal que hem de respectar malgrat que no puguem compartir. Perquè voldríem que en David continués dirigint la formació política que ha contribuït a crear, perquè reconeixem la seva vàlua en el càrrec electe de diputat del nostre Parlament. Perquè sabem i coneixem la seva capacitat d’anàlisi de la nostra realitat i de formular propostes de transformació, propostes d’acció política. Qui el coneix i treballa amb ell estarà d’acord amb mi.

No és habitual aquest gest en el món dels representants polítics. Un gest voluntari, no forçat per situacions internes conflictives. Les esquerres d’aquest país nostre hem demostrat que en sabem molt de conflictes, de canviar de dirigents i de cares visibles. Molta gent ho veu com un defecte que  ens marca i ens fa mal. Sempre que he sentit comentaris d’aquest tipus he respost que les esquerres som diferents perquè volem canviar el món, transformar la realitat, per això la diversitat de maneres d’enfocar el treball ens enriqueix, no empobreix.

Altres, les dretes conservadores o que es diuen «de centre» només tenen conflictes quan perden el  poder. Perquè ens han mostrat com mesclen interessos privats amb els públics, i paren la mà... hem de tenir present tots els casos de corrupció que es mantenen en processos judicials, sigui pendents de judici, pendents de recursos al Suprem, pendents... No ho oblidem!

La dedicació a ocupar càrrecs electes o polítics requereix molt d’esforç, igual que qualsevol altra dedicació sigui professional o voluntària. Un bon picapedrer, un bon llanterner, o ferrer, com una jutgessa, metgessa, infermera, mestra... són persones que creuen en la seva feina i l’exerceixen amb responsabilitat i dedicació. Com aquelles voluntàries d’una organització no governamental de qualsevol tipus. Dignificar la feina ben feta, sigui del representant polític com del director de sucursal bancària, per exemple, és una tasca poc habitual avui en dia.

L’habitual, el normal, és parlar malament dels polítics en general. «Tots són iguals» no ho solen dir dels professionals d’altres àmbits, en canvi no valorar la feina dels representants elegits a les institucions és moneda corrent en els bars, en les tertúlies. No tenim cultura democràtica arrelada, actitud cívica responsable, orgull de tot allò que és públic. I en aquestes actituds la corrupció, els furts de doblers públics n’és ben responsable. No únic, evidentment.

La cooperació, el treball en equip enfront del lideratge del «cap indiscutit», és una manera de treballar que mostra també les diferències al si de les forces polítiques. En David Abril Hervàs ha sabut transmetre aquesta idea en el seu bon fer de co-coordinador i dirigent polític. Una manera de treball que difícilment té marxa enrere.

Una passa al costat d’en David que farà d'aquí a dos anys. Quan arribi el moment, en tornarem a  parlar!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Manuel Montaner, fa dervers d'un any

Que prenguin exemple les "professionals" Na Catalina Cirer i Na Maria Salom.

Valoración:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris