cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
13°

El retorn a la normalitat...

Retornam a la normalitat, després de les vacances. Una normalitat diferent. El 17 d’agost, a Barcelona, va commocionar la societat sencera, els dies posteriors hem pogut veure anàlisis lúcides sobre el tractament mediàtic de la tragèdia viscuda. Hem vist com a segons qui li pesen més les conviccions espanyolistes que no les demòcrates. Hem comprovat com també des de pensadors i humoristes d’esquerres la por al procés català els ha fet subscriure opinions nefastes.

Iniciarem setembre, un nou curs polític marcat per aquests esdeveniments. Un curs polític amb una data important. L’1 d’octubre. No cal fer especulacions de política-ficció, altres imaginen escenaris i especulen sobre allò que pot passar. No m’arriscaré a fer-ne, preferesc observar i analitzar les passes prèvies. Després del diumenge u d’octubre tindrem temps per comentar allò que succeirà.

Retornam a la normalitat de la feina, de la preparació de l’inici del curs escolar... Pocs dies per omplir les motxilles del material, per repassar els armaris i comprovar la crescuda dels infants. No parlem de l’angoixa dels exàmens del divendres u de setembre.

Retornam al curs polític després d’uns mesos d’estiu que no han semblat de vacances, des de l’actualitat informativa. Juliol i la saturació turística. Agost i la llei aprovada... Rescat del Túnel de Sóller, decisió judicial de suspensió. Juliol, es tomarà la Feixina, agost suspensió judicial cautelar...

Començarem la segona part de la legislatura amb nous reptes a assolir, noves i velles dificultats a vèncer. Des de les diferents institucions, Govern, Consells, Ajuntaments, els projectes han d’anar  fent-se realitat i enllestir-ne de nous coneixent el límit temporal de la propera cita del juny del 2019.

No oblidem però, que hem de tenir temps per a la reflexió, no val que l’urgent sempre passi davant l’important i el dia a dia faci que la gestió dels béns públics no ens deixi veure el conjunt. Convé tenir temps per posar en comú allò que vivim, la feina en equip, escoltar-nos i dialogar, perquè sense aquest suport, la tasca del dirigent polític es fa més solitària que mai, més difícil. I la gent d’esquerres ha de rebutjar l’individualisme, el narcisisme, pensar que ets imprescindible... Això deixem-ho per aquells que creuen que el capitalisme és el millor dels sistemes!

I amb la reflexió també analitzar en quina societat ens movem, on els missatges que més seguiment tenen són aquells que enalteixen l’esforç individual -al més pur estil nord-americà d’en Trump, que menyspreen tot allò que sigui treball en equip, la cooperació front a la imposició. Sembla que tothom ho sap, que no cal recordar-ho, però no sempre ho tenim present.

Quan una tragèdia ens sacseja fem valdre la solidaritat, les mans obertes als nouvinguts. I hem de ser bel·ligerants davant qualsevol mostra d’insolidaritat, de xenofòbia, de racisme. Ho sabem i ho tenim present. En el dia a dia, en el retorn a la normalitat, no ho hem d’oblidar. No ha de ser cosa només d’aquells moments de commoció. Ha de ser el nostre fer quotidià.

I siguem conscients que la nostra lluita és per a transformar aquesta societat. Canviar-la de dalt abaix. Els valors de la solidaritat, de la justícia, de la pau, de la igualtat han de ser els majoritaris a les relacions humanes, no cosa d’un dia, d’una mostra. Tenim moltes més dificultats per canviar allò que no ens agrada, perquè nedam a contracorrent. Les aigües de la mentalitat més estesa són aquelles que diuen que no cal fer res, que som persones utòpiques i il·luses, que tanmateix... sempre hi haurà aquesta realitat..

No ho oblidem, el retorn a la normalitat també vol dir reafirmar-nos en el nostre compromís per transformar la societat, aquesta tan injusta, tan insolidària, tan individualista, tan violenta, tan desigual.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris