cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
21°

Ramblejant

«Han tancat la Rambla,

Han fet fora tothom»

La poesia sorgeix quan la prosa ens és insuficient per expressar algun sentiment o alguna idea.

«Anem a voltar per la Rambla,
et compraré un ramet de flors.»

Dijous 17 d'agost l'odi va sembrar de mort el més famós passeig barceloní. Divendres, totd'una en poder, vaig a ramblejar, com ho havia fet quan el temps em retia més.

La gent no ha deixat de passejar per la Rambla. Després de l'11-S del 2001 i malgrat que les imatges icòniques dels avions encastant-se a les torres bessones ha passat a l'imaginari col·lectiu de bona part de la Humanitat, la gent viatja més amb avió que abans.

La plaça Catalunya i el començament de la Rambla s'han convertit en un enorme plató televisiu. Desenes de sets de televisions del cinc continents se succeeixen, amb corresponsals que connecten en directe o enregistren les seves cròniques per a unes televisions que han trobat la manera d'omplir la graella en el sempre difícil mes d'agost.

La Rambla és plena de gent de tots els colors, països, llengües, vestimentes que ramblegen, avui amb un significat especial, segurament.

«Rambla pa'qui,

Rambla pa'lla»

Els quioscos tancats em colpegen. No els havia vist mai tancats. Fos de dia, de nit o de matinada. Uns quioscos que malgrat que han anat substituint la premsa pels souvenirs, m'era impossible no aturar-m'hi un per un, sempre.

«A mida que la camino
sota els plecs del seu vestit
i li repasso les arrugues
amb la punteta del dit
em xiulen les cantonades
aquella vella cançó
que només sabem la lluna,
Barcelona i jo.»

De sobte, la gent comença a cridar. A córrer en totes direccions. Estampida. Instintivament em situu devora una cabina telefònica. El pànic ha durat segons. Davant meu un patines abandonat precipitadament. Al mig de la Rambla han aparegut del no-res una desena d'homes, no especialment corpulents, amb guardapits antibala i la inscripció 'policia'. Falsa alarma. La gent torna a envair la Rambla.

«De nit i dia ets com un riu de vida,

Rambles, venes inflamades»

La font de Canaletes torna a estar enrevoltada de centenars de persones. Ara s'ha convertit en una espècie de capella, amb flors, espelmes enceses, cartells amb missatges 'No tenim por', 'Tots som Barcelona'... i peluixos. Dotzenes de peluixos infantils i simpàtics que no arrib a saber què volen simbolitzar.

Vint-i-quatre hores abans aquest passeig, el més famós del món, era colpit per un terror inhumà que assassinava 13 persones i en feria més d'un centenar d'un mínim de 36 nacionalitats.

Mai ho oblidarem.

Però mai ens farà oblidar cada dia i nit viscudes a la Rambla. Cada Sant Jordi ple de vida, llibres roses i besades...

«El seu poder, que t'ha d'omplir d'il·lusió,
canviarà la teva vida, el seu encant és bona ventura.
Salut, amor i fortuna, si li demanes amb devoció».

Contra el terror, la Rambla.

Ramblejar.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pep, fa mes de 3 anys

I qui beu de la font de Canaletes, tornarà a Barcelona... i a la Rambla

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris