cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 24°
25°

Català a la Salut: passem-hi de puntetes

En qüestions de llengua, pens que les forces polítiques progressistes tenen unes prevencions que no s’acaben d’explicar (sobretot si tenim en compte que l’arrelament al país li sol anar bé, a l’esquerra). La reacció, en canvi, no hi té cap problema: puja al poder i es carrega tot el que s’havia construït en les tres dècades anteriors. Per exemple, no va tenir cap pega, el govern presidit per José Ramón Bauzá per anul·lar immediatament el decret que obligava els metges i els infermers a conèixer la llengua catalana (llengua pròpia i oficial de les nostres illes) si execerceixen al nostre país. Però, en canvi, les forces progressistes han tengut tant problema a recuperar-lo que, a hores d’ara, encara no ho han fet. I, si hem de fer cas al que es denuncia des de l’STEI, no ho faran en tot el que queda de legislatura.

Al Regne d’Espanya, en qüestió de llengües, passen coses realment molt estranyes, que ens esquitxen completament. Per exemple, hi ha un president del govern que és monolíngüe, cosa absolutament extraordinària, una anomalia estadística total, en el conjunt de la Unió Europea i dels països dits civilitzats en general. El president del govern no ha de tenir ni les competències lingüístiques que se’ls suposen als empleats més baixos en qualsevol dels oficis o dels escalafons de l’administració pública.

Si prenem com a exemple un cas semblant al nostre, com ara Flandes, i veim quines normatives lingüístiques s’hi apliquen, ens podem posar en la tesitura adequada per entendre les nostres espaterrants anomalies. Per exemple, agafem l’administració de Justícia. A Flandes, com que el neerlandès hi és llengua pròpia i oficial, és evident que tots els servidors públics han de saber aquesta llengua. Per a ells, seguint el pensament més lògic, també és elemental que, a més grau, més coneixement n’han de tenir. Els jutges, posem per cas, siguin d’on siguin del regne de Bèlgica, si exerceixen a Flandes han de tenir la màxima competència en llengua neerlandesa. Si no tenen la competència màxima, sigui quina sigui la llengua materna, no hi poden exercir. Troben elemental que un jutge ha de saber més neerlandès que no, posem per cas, un administratiu. Tot i que, evidentment, un administratiu ha d’estar capacitat per redactar qualsevol document en neerlandès amb tota normalitat. Al jutge no se li suposa un coneixement col·loquial o bàsic del neerlandès. Se li suposa l’excel·lència en el coneixement de la llengua. Igual ocorre, per exemple, amb els metges. Qualsevol metge que exerceixi a Flandes no només ha d’estar capacitat per atendre en neerlandès els pacients i per poder-s’hi comunicar amb fluidesa, sinó que se li suposa excel·lència, és a dir, un coneixement acurat del neerlandès mèdic, fins al grau de la màxima especialització.

Evidentment, a Flandes ningú no diu, i a Bèlgica en el seu conjunt, que això suposi cap trava a la lliure circulació de funcionaris per tot Bèlgica. Qualsevol jutge o qualsevol metge, posem per cas, pot exercir a qualsevol lloc de Bèlgica. Ara bé, si exerceix a Bruges, a Ostende o a Anvers haurà de tenir un coneixement no bo, excel·lent, de neerlandès.

Aquí la cosa va a l’inrevés. Ha de saber català –no gaire, però sí per poder-s’hi comunicar fluidament amb els ciutadans- un administratiu que treballi en un ajuntament. Però en aquest mateix ajuntament hi pot haver regidors que no en sàpiguen, o que, si en saben, no el facin servir mai, ni tan sols quan estan exercint com a regidors.

A l’àmbit de la Salut, es pot exigir un cert coneixement de la llengua catalana als administratius i als escalafons més baixos del personal sanitari, però no s’exigeix el ple coneixement de la llengua ni als metges ni als infermers. Tampoc no s’exigeix als jutges. El món a l’inrevés.

Esment metges i jutges perquè la Salut i la Justícia són drets bàsics dels ciutadans i, per tant, en una comunitat dita autònoma amb dues llengües oficials, aquests drets són vulnerats si aquests servidors públics no han de conèixer les dues llengües oficials. Encara diria més, al Friül el friülès no és llengua oficial, però els metges n’han de saber per qüestió d’exercici de la seua professió. Aquí tothom es passa l’oficialitat pels folres.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Idò sí., fa mes de 3 anys

Això que passa aquí amb la manca d'exigència del coneixement de la llengua autòctona i oficial als funcionaris públics no crec que passi a cap altre país mtjanament civilitzat. Si això arriba a orelles de la majoria d'europeus em sembla que se'n foten de nosaltres, i amb raó.

Valoració:6menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 3 anys

És especialment indignant com una metgessa de Ca'n Misses, que s'atreví a dir això a una carta a sa premsa (http://www.diariodeibiza.es/opinion/2009/04/16/sanidad-lengua-elena-bustamante--eivissa/321648.html) i encara no se n'ha retractat, imparteixi llavò públicament un taller de sa seua especialitat com es pot veure aquí (http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2016/02/24/bustamante-entrar-salir-hospital-hay/825220.html, final des primer paràgraf i principi des darrer). I si s'hagués ocorregut a algú fer una pregunta en català en aqueix taller i perseverar-hi, hauria cridat es serveis de seguretat per a expulsar aquesta persona?

Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris