cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 24°
24°

Prudència, sobretot prudència

Dilluns passat, el company Tomeu Martí plantejava tres preguntes, a aquestes mateixes pàgines, sota el títol de: “Illes Balears i el que passarà a Catalunya”:

1. Com ens afectarà el procés, acabi com acabi, que es viu al Principat?

2. Què en podem aprofitar i aprendre del Procés?

3. Què podem fer des de Mallorca i les Illes Balears per ajudar els nostres germans que lluiten per la plena Llibertat?

Des d’una posició estrictament personal, assumesc el repte proposat per en Tomeu i m’atrevesc a escriure un esborrany de les meves opinions al respecte. Insistesc que aquestes són exclusivament meves i que no parl en nom de cap col·lectiu, grup o entitat. Assumesc, fins i tot, que algunes d’aquestes entitats que em són properes comparteixen ben poca cosa, o gairebé res, del què diré a continuació.

1. Com ens afectarà el procés, acabi com acabi? A curt termini, no ens afectarà gaire. Seguirem igual de fotuts. Encara que l’1 d’octubre els principatins votin, encara que majoritàriament surti una resposta afirmativa - com és d’esperar - i encara que dos dies després de la proclamació oficial dels resultats definitius el Govern de la Generalitat proclami la independència (i això no és el 3 d’octubre), aquesta proclamació no tindrà gaires efectes sobre la resta de l’Estat. Si les tindrà per als ciutadans que viuen al Principat, atès que es generarà una situació de doble govern, però no per a nosaltres. Cal recordar que, en circumstàncies similars de proclamacions d’independència a diferents colònies llatinoamericanes, Espanya ha trigat dècades a reconèixer la declaració d’independència (casos de Colòmbia o Perú). Anàlogament, en el millor dels casos, entrarem en un període en què el conflicte pel reconeixement desgastarà ambdós governs fins al punt que poques energies podrà dedicar el consell de ministres espanyol als assumptes que ens afecten a nosaltres. Seguirem, per tant, com a mínim dues o tres dècades patint tots els menyspreus i tots els abusos fiscals que hem estat patint fins avui. L’única incògnita serà si les institucions del nostre Govern Autonòmic saben aprofitar aquest impasse per reforçar les reivindicacions de més autogovern o si, al contrari, es produirà un reforçament, més que probable, de l’unionisme.

2. Què podem aprofitar i aprendre del procés? Aquesta és una pregunta important. El procés és el resultat d’un conjunt de circumstàncies prou complexes, algunes de les quals són ben conegudes: el refús a la reforma de l’Estatut que havia estat refrendada majoritàriament per la ciutadania de Catalunya, els atacs i boicots continus per part dels Governs centrals (del PP), les apel·lacions al Tribunal Constitucional, etc. Tot això ho coneixem i, sovint, reconeixem, amb el punt d’ironia propi de qui té la raó, que sense Madrid no hauríem arribat fins on som. Però, a banda d’aquests fets, vull destacar que la societat catalana ha forjat un sentiment d’identitat, d’estima a les seves Institucions, al llarg de gairebé quaranta anys d’escola en català, televisió en català i serveis d’ordre públic en català. Escola, televisió i mossos d’esquadra són tres elements que han contribuït enormement a generar i a reforçar el sentiment de pertinença, de la gent que viu i treballa a Catalunya, a un projecte comú que és el que dóna sentit a tot el procés. Els ciutadans i ciutadanes del Principat saben que tenen unes institucions públiques pensades i articulades per protegir-los i per millorar la seva qualitat de vida, en clar contrast amb unes institucions, les estatals, que treballen dia i nit per aconseguir tot el contrari.
     Comencem, aleshores, a dissenyar l’escola i la televisió que formarà els futurs ciutadans lliures d’aquest país que encara no existeix. Comencem, per exemple, per deixar-nos de collonades com les que emet IB3TV dia rere dia, que ens fan empegueir, amb aquesta mescla injustificable de barbarismes i folklorisme mal entès.
     A les Balears, però, encara no hem començat a posar les primeres pedres d’aquest magne edifici de convivència i identitat que implica dissenyar unes institucions semblants. El que ens cal aprendre és que l’única manera de generar la massa demogràfica necessària per fer el que està fent la societat catalana és pensar a llarg termini. A les Balears, si mai s’arriba a fer la independència, seran els nostres fills i els nostres néts, potser els que encara no han nascut, qui la faran. Això sí, només la podran fer si nosaltres encertam a posar les bases perquè creixin dins aquest horitzó de sentit que desitjam.

3. Què podem fer per ajudar? Sincerament, res. Com menys, millor. Ja ho va escriure el professor Joan Mir en el volum “I si passa què ens passa?” publicat el 2015. El procés vol silenci i prudència. Qualsevol gest de suport, des del País Valencià o les Balears, només contribueix a reforçar la imatge d’un fals imperialisme barceloní que Madrid té molt d’interès a fomentar (el gonellisme n’és la conseqüència). Un bon jugador de truc ha de saber jugar “a veure-les venir”. Ja hi serem a temps.  

Som conscient que aquestes opinions no són les majoritàries entre els que compartim el somni de deixar de ser espanyols, de veure la desintegració d’aquest estat que no només no ens protegeix – com hauria de ser l’obligació de qualsevol Estat envers els seus súbdits – sinó que ens perjudica sistemàticament i diàriament. L’eufòria sovint ens fa desenfocar l’anàlisi de la realitat que ens envolta, i massa sovint, també, confonem el desig amb la realitat. Que no se’m mal interpreti, vull la independència de Catalunya tant com qualsevol altre. I quan dic “Catalunya” em referesc a tota la nació, incloent-hi l’Alguer, que és més al llevant que Maó i sovint ens oblidam de la seva existència quan citam les paraules de Joan Veny.

En definitiva: calma i prudència. Els companys del Principat estan fent les coses amb un seny admirable. Sense hiperventilar. Sense eufòries. Entre altres coses, perquè Espanya té molt poder i no té cap escrúpol a l’hora d’utilitzar-lo, com ens demostra contínuament. Un pas en fals pot suposar una bona nafra. Per tant, aprenguem també aquesta prudència i mirem de fer el menor renou possible. I sobretot, fem el nostre camí, que no el farà ningú per nosaltres.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Luna Barceló, fa mes de 3 anys

Molt assenyat el comentari de calma i prudència, els catalans saben el que es fan i a més ho fan, malgrat els pesi als españoles, sense violència i amb molt de seny.
Des de les Illes cal només esperar i aprendre per quan ens toqui decidir a nosaltres com volem viure i gestionar el que ens pertany.

Valoració:3menosmas
Per Jaume, fa mes de 3 anys

IB3 no és cap bunyol, home. Hem de ser pragmàtics. Realistes. IB3 no pot ser com TV3. Si ho fos ens acusarien de fer el joc als germans catalans imperialistes. IB3 és la televisió que ens mereixem. Siguem realistes!

Valoració:1menosmas
Per De res, fa mes de 3 anys

NOSALTRES NO PERMETREM MAI QUE LA PRUDÈNCIA ENS FACI TRAÏDORS!

Jordi Carbonell

Valoració:-2menosmas
Per Emigrante, fa mes de 3 anys

" Comencem, aleshores, a dissenyar l’escola i la televisió que formarà els futurs ciutadans lliures d’aquest país ..."

No importa si se nota. Hay que adoctrinar sin complejos.

Valoració:-1menosmas
Per Què serà?, fa mes de 3 anys

Molt assenyades aquestes respostes, senyor Segura. El procés s'està desenvolupant ple d'incògnites, algunes ben preocupants. Voldria que anàs bé, però no ho veig gens clar. A la collita es veurà el fesol, que diuen els valencians.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris