nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Espanya i la CELROM

Les sigles CELROM corresponen a Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Aquest document ha estat adoptat per més de quaranta estats europeus, de dins i fora de la Unió Europea. No tots l’han ratificat, però sí que ho han fet una majoria significativa, entre ells el Regne d’Espanya. A finals del mes de juny es va organitzar un fórum a Sant Jaume de Compostel·la al voltant del grau de compliment per part de l’Estat espanyol de l’esmentada Carta Europea. Es tractava d’analitzar, des de diferents perspectives i des de la posició d’analistes de les diferents comunitats lingüístiques minoritzades i minoritàries, si l’Estat espanyol fa front o no als seus compromisos en relació a la protecció de les llengües diferents de l’única que l’Estat considera com a pròpia.

Per començar, va ser necessari, a l’esmentat fórum, fer una divisió entre aquelles llengües que són oficials a les respectives comunitats dites autònomes i aquelles que no ho són. I, com podem veure, hi ha de tot. Així, el gallec és oficial a Galícia; el basc ho és a Euskadi i a Navarra; el català ho és a les Illes Balears, a Catalunya i, sota la denominació “valencià”, a l’antic Regne de València. I l’occità (aranès) és oficial a Catalunya, juntament amb el català i l’espanyol. Aquí s’acaba tota l’oficialitat lingüística. Així, tant el gallec com el català pateixen de manca d’oficialitat fora de les comunitats autònomes on són llengües majoritàries. El gallec no és oficial ni a Astúries (a la part occidental s’hi parla gallec) ni a Castella-Lleó (el gallec és la llengua pròpia, històrica, de la comarca del Bierzo). I el català tampoc no és oficial ni a la Franja de Ponent, a l’Aragó, ni al Carxe, a la regió de Múrcia. El tractament desigual als gallegoparlants i als catalanoparlants segons la comunitat autònoma d’on siguin genera problemes interessants en termes de drets. Per què un gallegoparlant del Bierzo no ha de tenir els mateixos drets lingüístics que un d’A Corunha? Per què un catalanoparlant de Fraga no ha de gaudir dels mateixos drets que un de Lleida? Per què un de Múrcia no és igual que un d’Alacant?

De fet, amb els parlants de català de la Franja de Ponent o del Carxe passa igual que amb els parlants de portuguès d’Olivenza (a Extramadura). Per atzars de la Història, Olivenza forma part del Regne d’Espanya, i no de Portugal, però la llengua pròpia dels oliventins és el portuguès. A Extremadura, emperò, el portuguès no és reconegut com a llengua oficial, i el reconeixement de l’existència de la llengua a una part de la comunitat autònoma és, per dir-ho en termes suaus, tebi. I això que Extremadura podria ser un exemple de bones pràctiques, i bastaria una mica de bon tracte transfronterer.

Un altre cas interessant és el de l’asturlleonès. L’únic lloc del món on és oficial és a la zona de Portugal on es parla (allà denominat “mirandès”). A Miranda do Douro, ho pot comprovar qualsevol persona que passi per aquella zona, les retolacions públiques, les indicacions, els papers oficials, els bans de l’ajuntament… són en mirandès i en portuguès. Per cert, el mirandès va primer. Al lloc on hi ha més parlants d’asturlleonès, en canvi, la llengua no hi és oficial. Hi ha un cert reconeixement de la llengua com a “bé cultural” a Astúries (sense que això impliqui reconeixement de drets lingüístics per als parlants) i un reconeixement encara menor a la comunitat de Castella-Lleó. En aquesta autonomia, fins i tot es rebutja l’estudi de l’asturlleonès de manera voluntària i fora de l’horari lectiu habitual. De fet, així ho han reconegut els experts repetidament, Castella-Lleó és la comunitat autònoma de l’Estat espanyol que incompleix més flagrantment la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Al costat de Castella-Lleó se n’emporten la palma les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. A Ceuta, l’àrab, en la seua variant dariyyia, no té cap reconeixement. Com a Melilla tampoc no gaudeix de cap oficialitat l’amazic rifeny, malgrat que és la llengua pròpia habitual de devers el quaranta per cent de la població.

Juntament amb comunitats dites autònomes on es mostra la manca de compromís d’Espanya amb la Carta, també hem de parlar de determinats àmbits. El comitè d’experts que en fa el seguiment coincideix a subratllat la manca de compliment a l’àmbit de la Justícia i al de la Sanitat. Malgrat el suposat compromís d’Espanya amb la CELROM els jutges poden exercir a tot arreu sense conèixer les llengües oficials (cosa inaudita a qualsevol lloc del món), i igual ocorre amb el personal sanitari (amb els efectes que el monolingüisme militant pot tenir sobre la salut).

Analitzant el grau de compliment de la CELROM per part del Regne d’Espanya, arribam a la conclusió que allò que reflecteix la Constitució espanyola, allò a què es compromet el govern espanyol i allò que voldrien que passàs no té gaire cosa a veure.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Idò sí., fa mes de 3 anys

Del que fa molts d'anys que estic convençut és que quasi ningú sap quantes llengües es parlen, com a llengua d'una part de la població autòctona, dins l'Estat Espanyol. Com a mínim, el castellà, el català, el gallec-portuguès, el portuguès, el basc, l'astur- lleonès,l'occità (a la Vall d'Aran) el caló, l'àrab (a Ceuta), l'amazic, (a Melilla), i segurament me'n deix qualcuna. I sembla que el govern de l'estat voldria fer-les desaparèixer totes.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris