nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 14°
12°

Ja hi tornam a ser

Segons els meteoròlegs el dimecres 21 de juny a les 6,24 començà l’estiu a l’hemisferi nord, que s’allargarà fins el 22 de setembre. Res de nou, és el que passa cada any per les mateixes dates en les que el Sol i la Terra es situen, segons les lleis de la naturalesa,  de tal manera que la radiació que rebem per unitat de superfície és la màxima. Com diria el filòsof, l’etern retorn del mateix. Però, és el mateix? Semblant sí, el mateix no. Cada any notam que per sobre els canvis naturals en el clima que fan que no hi hagi cap estiu igual (ni cap altra estació, per altra banda), alguna cosa més profunda canvia.

L’estiu sempre ha tingut molt bona premsa: acaben les classes, comencen les vacances escolars, bon temps, dies llargs, festes i revetlles, diversió, sopars a la fresca, anar a la platja... Fins fa 30 o 40 anys tot el que l’envoltava era pintoresc i agradable i per una majoria era, i supòs que segueix sent, la millor època de l’any, època de despreocupació i relaxament. Ara tot això per mi ha perdut la gràcia, per diversos motius. En primer lloc hi ha un motiu que és evident, l’edat. El pas del temps afecta a tot, a les nostres afeccions i als nostres gustos. Allò que ens agradava quan era petit ara no ho suportam i a l’inrevés, cosa que no ens hauria d’estranyar. Hi ha determinats aspectes lligats a l’estiu que els trob especialment desagradables com per exemple el temps tan calorós i xafogós. Però clar, algú podria replicar-me que això és una qüestió de gustos i ja se sap que en qüestions de gustos... i li hauria de contestar que té tota la raó. Crec, tanmateix, que no són només raons subjectives les que han convertit l’estiu en la pitjor època de l’any, també n’hi ha d’objectives.

Ens podem fixar en molts aspectes però em limitaré en parlar-ne de dos, del renou i la massificació, que en gran part expliquen el fet que l’estiu s’hagi convertit de ser una època de felicitat a una altra mala d’empassar.

Hi ha una cosa que sembla assumida per quasi tots, l’estiu és per divertir-se i donat el bon temps, moltes activitats d’esbarjo es fan a l’aire lliure. Carrers i  places s’omplen de gent de totes les edats moltes vegades fins a la matinada. El problema és que gran part d’aquestes activitats impliquen renous. Els llocs de diversió tal com s’entenen normalment són llocs on hi ha, on hi ha d’haver renou.

Hi ha pocs espais on es puguin anar a l’estiu on no n’hi hagi. Podríem posar molts d’exemples: estàs tranquil·lament llegint el diari devora la mar, a la platja o a les roques i de cop i volta aquest benestar es trenca, alces el cap i veus que s’atraca una moto aquàtica. Ja s’ha acabat la tranquil•litat. Moto per amunt i moto per avall, cap un costat i cap l’altre, la qüestió és fer via i fer renou. Però la cosa no acaba aquí ja que el renou hi és per tot arreu “por tierra, mar y aire”, ens envaeix per tots els costats. Als bars i supermercats, gasolineres i xibius, restaurants, a les carreteres i als carrers, durant tot el dia. No hi ha lloc i moment lliure de música normalment a tota pastilla.  Ningú no es demana si molesta o no, és igual , és l’estiu i a l’estiu tot està permès. Vaig a una gasolinera que a les 7,30 els diumenges ressona música pels altaveus, música que segur senten les finques que hi ha al seu voltant. Obeeix això a una estratègia comercial? Jo diria que no, aleshores?

Sense renou, és a dir música a un volum que per xerrar has de cridar, sembla que no hi pot haver diversió. Què me’n direu de les revetlles d’estiu? Una monada  si no teniu la mala sort que es facin just davant ca vostra. Durant tres dies no podreu dormir perquè el renou es pot allargar sense massa problemes fins les 5 o les 6 de la matinada. Si teniu son vos haureu d’aguantar, no podreu aclucar un ull, perquè el volum de la música és tan alt que fins i tot les vidrieres tremolen. Haureu d’esperar, primer, que s’aturi la música i, segon, que la gent se’n vagi, i això pot tardar molt, una eternitat. Mentrestant haureu de sentir crits i cotxes i motos que se’n van. A la fi arribarà el moment del silenci i de poder dormir, alabat sia Déu! No alabeu tant perquè la tranquil•litat durarà poc.  Hem dit que no hi ha diversió sense renou però també podríem afegir que no hi ha diversió sense brutor. La gentada que assisteix a aquests actes haurà deixat brutor per tot: tassons de plàstic, llaunes, papers, restes de menjar... Estam salvats però perquè a les 8 del matí l’ajuntament respectiu que llevat d’aquest dia la resta de l’any no li interessa molt la neteja dels carrers, enviarà una màquina a fer net amb un renouer de cent mil dimonis. Un paradís! Amb molta sort haureu pogut dormir dues o tres hores i el bo del cas és que aquesta situació sembla tan normal que si te queixes et miren amb cara de sorpresos això si no et diuen que ets un malhumorat.

L’altre aspecte és la massificació. Renou i gent, molta gent, són dos aspectes que van junts. En aquesta època vagis on vagis trobaràs turistes. Aquest massificació provoca diversos problemes. Si es vol visitar Palma o anar a una platja com el Trenc, en primer lloc s’hi ha d’arribar. Els que ho tenen a prop, hi arriben a peu, cap problema. Però els que no tenen aquest privilegi com que la nostra xarxa de transport públic és tan deficient, no els queda més remei que llogar cotxes. Ara sí que tenim un problema! Les carreteres saturades i els aparcament plens a vessar.  I quan arribes al lloc, què trobes? Una gentada.

Quina meravella trobar-se a un lloc sol o amb poca gent on no es senti res que no sigui la remor de la mar, els ocells, el renou de les fulles quan es mouen, poder conversar sense haver de cridar... això és qualitat de vida, però és d’una altra època que desgraciadament no tornarà.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Rafel Ximelis Llabrés, fa dervers d'un any

Així és Mallorca actualment, tant al nord com al sud, a llevant com a ponent, per tot hi ha renou, brutor i gent

Valoración:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris