cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
16°

Ha començat l’estiu

Ja el tenim aquí, ha començat amb la setmana de Sant Joan, de les fogueres, de les festes vora de la mar, de la gran festa de Ciutadella de Menorca. Ja el tenim aquí amb la calor i la humitat del clima mediterrani, ja el tenim amb els infants per casa, amb els adolescents a punt per les festes i sortides nocturnes.

Aquest estiu celebrem l’equador de la legislatura del canvi. Fa dos anys ens desbordava l’alegria en veure tants Ajuntaments governats per les esquerres arreu de les quatre illes, els Consells insulars, el  Parlament i el Govern. L’alegria i la responsabilitat per saber fer bé tot allò que significava rompre amb les polítiques més conservadores, més agressives, més allunyades de la ciutadania del Partit Popular.

Ara podem aturar-nos una estona i valorar allò que hem viscut. És cert que no tot són flors i violes, no ho pot ésser si som realistes i coneixem els problemes que vivim. També és cert que hem de valorar positivament tota la cosa feta i tot allò que hem impedit que es continués fent.

Molta gent veu aquests dos anys només des del prisma d’allò que no s’ha fet. Vull dir, sentim molts comentaris sobre els problemes que vivim, com la massificació de gent als carrers, a les platges, a les carreteres, que acaben dient: ...i el govern no fa res! De cop i volta sembla que el Govern, d’aquí, el més proper, ha de posar solucions a tots els mals... Si respons que no té eines per fer-ho, que no tenim la clau de les solucions, perquè, per exemple, no tenim presència a AENA empresa semi-pública que controla els aeroports illencs, o no podem controlar el tràfic de creuers perquè la competència no és d’aquí, et diuen... Idò la gent no ho sap!

Els comentaris als bars solen ésser sobre els titulars dels diaris que troben a les barres, poquetes persones llegeixen la notícia completa on molt sovint trobem explicacions o raons que no responen al gran titular. No parlem de les tertúlies televisives que semblen més un guirigall que no un debat.

El punt comú que sí que trobem és el comentari sobre ...què hay de lo mio? No ho dic des del punt de vista de l’»enxufe» a l’hora de «recomanar» un familiar per una feina, sinó des del problema personal, allò que em cou a mi, allò que em preocupa, sense voler saber la visió general de l’acció política. Moltes vegades he comentat que massa sovint oblidem que vivim en una societat on el més important és l’individualisme. Tu, només tu, ets important. Sigui per fer-te comprar, com a consumidora, sigui a l’hora d’analitzar els problemes professionals, o els socials, familiars...

El treball en equip, la cooperació no es valora. La competitivitat, el fet de ser més que l’altre això sí que la societat ho troba positiu. La feina que fan els representants polítics escollits a les urnes no es considera una tasca noble, altruista. La corrupció, els furts dels doblers públics, ha fet que la ciutadania vegi amb mal ulls aquelles persones que gestionen i són responsables dels afers públics.

No és ben vista la valoració positiva, l’enhorabona als responsables quan fan les coses bé. Ni per part de la ciutadania ni per part dels mitjans de comunicació. Massa vegades en acabar la lectura d’un diari m’atur a pensar quina ha estat la notícia positiva...no la trob, llevat d’aquelles planes de xafardejos que ens informen de naixements, noces, i altres esdeveniments descrits com a «de societat».

Direu que la crítica és sana i bona, que han de saber acceptar-les, que això també forma part del càrrec que ocupen. Teniu raó. La crítica s’ha de fer i a continuació també s’ha de saber escoltar i potser canviar d’opinió, en funció de les raons que argumentin. Aquest segon pas és més difícil, per què massa gent necessita explicar la seva opinió, que l’escoltin, perquè l’individualisme també té l’altra cara, la soledat, la incomunicació.

No fa mal escoltar els altres, no fa mal creure en les relacions humanes basades en la comunicació. No fa mal intentar superar l’excés d’individualisme i treballar en equip de manera cooperativa. Fa més mal la incomunicació, la solitud on ens condueix l’individualisme. Pensau-hi.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris